dilluns, 18 de juliol del 2016

IVª AGULLA DE COMALESTORRES. Via BLUES

14/07/16. Després d’escalar a Escales, per escalfar en una via equipada, ens arribem fins a la Presa de Cavallers on ens rep un vent gelat, auguri d’una “nit del lloro”. Doncs això, què el sac d’estiu no era prou calent i de bon matí ja estem tirant cap amunt, sort què toca el sol, tot i què uns núvols prims no li deixen agafar empenta. L’aproximació la fem en una hora, hora i quart de pujada sense pietat. El dia és esplèndid i com hem de passar pel peu de via a la tornada, deixem una motxilla i roba sobrant, què notarem a faltar en els dos darrers llarg, on el vent gelat ens ha tornat a visitar.


ressenya d'en Luichy (Luís Alfonso)
La via és força mantinguda i atlètica, està semi equipada amb parabolts, però haurem d’anar posant flotants (bastants).

El primer llarg ja et posa a lloc, pugem per una fissura difícil de protegir, on trobarem passos d’adherència. Un cop superada la fissura, seguim per unes grades fins a la R1.(V+/A0)
El segon llarg comença per una placa-díedre fins sota d’un desplom, per superar-ho hi ha un pas força difícil de trobar-lo, però que podem solucionar amb un pas d’estrep. Després anem en tendència a la dreta a buscar la R2. (6a o V+/Ae).
El tercer llarg és tràmit però tot i ser de IV cal mirar-s’ho.
El quart llarg, és molt mantingut, sortim amb passatge fi de placa fins sota d’un desplom anem a la dreta per agafar una fissura què seguirem alternant passatges en bavaresa i de placa, per accedir a un díedre en la part final, entrem a la reunió en  flanc a la dreta. Només trobarem dos parabolts, però podem posar friends al gust, depenent del grau, en posarem més o menys. En Josep ha utilitzat la segona versió, déu n’hi do, com va el xaval. (6a/6a+ de continuïtat).
El cinquè llarg és més de placa, amb una entrada atlètica. (6a).
El sisè llarg té dues part, la primera molt vertical i difícil d’accedir a una fissura 6a o V+/Ae, després sortim a la dreta per tornar a l’esquerra a buscar un marcat díedre (IV+), la R6 a l’inici.
El setè segueix el díedre vertical, mantingut i atlètic (V+).
El descens el fem amb un ràpel de 50m per la vessant Nord, i després baixem per la tartera a buscar el peu de via.

En resum una bona via mantinguda en el V+/6a i atlètica. Molt recomanable.

DADES
Primera ascensió: juny 1992.
Per: Luis Alfonso, David Brascó, Cisco Gascó
Equipament: Parabolts i algun pitó.
Material: Tascons, joc complet d’aliens, friends fins el Camalot del 3, repetir algun mitja (pot anar bé), 14 bagues exprés i un estrep (opcional).
Dificultat: 6a+ obligada V+/Ae.

Per: Remi Brescó, Josep Santasusana i Joan Asín.

a la fissura del primer llarg
segon llarg
tercer llarg
inici en placa fina del quart llarg
Josep en plena feina al quart llarg
quart llarg
cinquè llarg 
cinquè llarg
sisè llarg
setè llarg
FOTOCIM

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Bona via ! Cavallers és preciós, i quin dia mes ferm tot i el fred , enhorabona.

joan asin ha dit...

Gràcies Jaume, una via força exigent.

Unknown ha dit...

Qué tal cavallers a l'estiu? Massa calor o s'està be? Merci

Unknown ha dit...

Qué tal cavallers a l'estiu? Massa calor o s'està be? Merci