diumenge, 21 de gener de 2018

MONTSERRAT. AGULLA ANTONI ROSICH. Via "GRIMPI QUI PUGUI"



20/01/18: Les prediccions del “meteocat”, ens han portat a quedar-se a Montserrat (després ha fet un bon dia). Avui he quedat amb el Jaume i el Toni, també el Joan i el Jaume. Ha Montserrat costa de posar-se d’acord a on anar, al final el Jaume com a bon amant i col·leccionista de vies dels germans Masó, proposa anar a les vies Anhels Petrificats i Grimpi qui pugui. Fem excursió d’aproximació passant per la cova de l’Arcada, fins arribar a peu de les vies, no sense dubtar al darrer tram, però al final ho trobem.
El Toni, Joan Pera i Jaume, van a l’Anhels Petrificats , amb el Jaume Planell farem la Grimpi qui pugui. El primer llarg és comú en part, nosaltres anirem al darrera. L’espera i la temperatura ens ha fet agafar fred, l’inici del primer llarg l´he petit amb les mans gelades i un ensurt al trencar-se una presa de peu, que et fa posar-te a la defensiva. El primer tram és molt vertical i fi on cal tibar de petites preses. Després la cosa ja va millor. Hem enllaçat el segon i tercer llarg. La baixada és curiosa i selvàtica. Aquestes dues vies és poden combinar, però nosaltres amb una ja en tenim prou per avui.
Aquesta és la típica via on primer cal fer l’excursió fins a peu de via, fer la via i tornada, en un indret forà dels populars i concorreguts.




DADES

Indret: Montserrat. Agulla Antoni Rosich.
Nom Via: Grimpi qui pugui.
Primera ascensió:1/04/2000.
Per: Joan Rovira, Raimon Arnabat, Òscar Masó, Albert Masó.
Roca: Conglomerat.
Orientació: sud
Equipament: Pràcticament equipada amb pitons, espits i un pont de roca.
Material:10 cintes exprés, Camalot 2, 0,75, semàfor aliens,  bagues per savines/merlets.
Dificultat: V
Catalogació: **S2
Horari:1:30h.
Informació:
Accés: Del Bruc haurem d’anar fins a l’aparcament del Vermell del Xicarró.
Aproximació: Agafem el camí que porta a la cova de la Arcada i seguim fins el torrent de les grutes, agafem el camí què va cap el Refugi Vicenç Barbé en direcció oest, quan canvia de vessant en direcció nord, a l’arribar a l’alçada de l’Agulla trobarem unes fites i un corriol que ens porta al peu de l’agulla.
Descens: Desgrimpen fins un collet 10m (millor amb corda,ràpel).Al collet fem un altre ràpel, vessant nord,  de 25/30m per sobre d’una espessa vegetació punxenca (déu n’hi do), un altre ràpel de 30m ens deixa a la canal- camí per on retornarem.

Descripció:

Primer llarg, típica aresta Brucs amb un primer tram exigent força fi, després a mida què anem pujant va perdent verticalitat i dificultat. Llarg equipat. R1. 50m.

Segon llarg, comença per uns passatges atlètics, aprofitar l’arbre, per entrar a un díedre, equipat amb un pont de roca i un espit, en aquest tram podem posar-hi algun friend mitja-gran si el portem. Superat el díedre podem muntar reunió, però millor seguir per placa a buscar uns fissura de dreta a esquerra què ens porta al cim. R2. 30m.

Una via curiosa en un entorn salvatge, més bona del què pot semblar a primera vista. Recomanable pels amants de sortir-se dels llocs populars.

Per: Jaume Planell, Joan Asín.
primer llarg
primer llarg
arribant a la R1
al díedre del segon llarg
segon llarg
arribant al cim

FOTOCIM

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Una via curta, però que et deixa satisfet, a veure si la propera escalem mes metres ha ha ha!

joan asin ha dit...

Entre l'aproximació escalada i retorn , fas el matí, je,je