diumenge, 25 de març de 2018

TRAVESSA D'ESQUÍ "VAL FORMAZZA"

16-21/03/18. Aquest any la proposta de l’Oriol i el Manolo per la travessa d’esquí de muntanya als Alps, és a la “Val Formazza”, al final serem set.
La “Val Formazza”? hi on és?, doncs és una de les valls de la Val d’Ossola, a la frontera de la província de Verbano-Cusio-Ossola, a la frontera amb Suïssa, i és la part més septentrional del Piomont.
El riu Toce, s’origina a la capçalera de la vall i la travessa, formant poc després del seu origent una espectacular cascada, “Cascada del Toce”.

El divendres 16 ens trobem a la Garriga i sortim cap a Valdo, fent nit a Saint-Michel-de-Maurienne. El dissabte 17 passem el túnel del Fréjus i seguim per Torí direcció Milà (A4) per agafar la A26 abans d’arribar-hi i què ens portarà fins a Vado seguint diferents carreteres.

El projecte de la travessa és força ambiciós, però la prediccions meteorològica no son bones. Quan anem arribant a Valdo ens acompanya la pluja què és transforma neu a mida què anem guanyant altura.

Un cop a Valdo (1274m), ens equipem i agafem el telecadira de Sagersboden on cop a dalt (1772m) seguim sota la neu fins el Refugi Eugenio Margaroli a 2194m. La neu ens acompanya tot el camí i durant la nit segueix caient.

Desnivell 422m.
Recorregut 5,25 km
Temps: 2h.








18/03/18. Ahir teníem bastant clar què ens hauríem de quedar al refugi avui però, ha deixat de nevar i sembla què el dia pot aguantar. Les prediccions de rics d’allaus és de 4 i és veu força carregat de neu els cims i l’entorn. Els guarda del refugi ens comenta què el tram amb més risc és la primera pala què tenim al davant, a l’inici. Després de valorar-ho ens decidim per fer la travessa cap el Refugi Caudio Bruno.


Sortim del refugi i fem la primera pujada deixant distància entre nosaltres, la pugem força bé i arribem a llac Srùer, el travessem i pugem el Passo de Vannino 2732m, abans d’arribar-hi trobem un altre pala on hem d’estar atents. Un cop al Passo de Vannino, veiem clar què no podem anar a la Punta d’Arbola com teníem previst. Baixem per la gelera de Sabbione fins el Llac de Sabbione 2463m, la visibilitat és molt dolenta i al tram final anem seguint el trac amb dubte, tenim un ensurt al perdre un esquí en una caiguda, al final el trobem i tot queda en un ensurt, però perdem un pal d’esquí.
Creuem el llac i enfilem un altre pujada fins el Refugi Claudio Bruno 2713m.

Un cop al Refugi torna a empitjorar el temps.

Desnivell pujada: 788m (538m+250m) .
Desnivell descens: 269m.
Recorregut 7 km
Temps: 7h.






















19/03/18. Tenim clar què ens quedarem dues nits al Refugi Claudio Bruno, donades les condicions. No matinem i esmorzem tranquil·lament, les condicions no son bones, però després sembla què milloren una mica i ens atrevint a sortir a donar una volta.
Fem un descens fins el Llac Sabbione i pugem en direcció a la Punta del Sabbione, afrontem la primera pala de 35º, però què avortem  a la mitat per les condicions de la neu i la poca visibilitat. Baixem cap a la vall i enfilem fins el Passo Blinden 3016m.
Descendim al Llac Sabbione i remuntem fins el Refugi Claudio Bruno.

Desnivell pujada: 591m.
Desnivell descens: 584m.
Recorregut 6,8 km













20/03/18. La situació no està clara, durant la tarda nit tots el grups què estem al Refugi ens passem l’estona estudiant les diferents opcions per poder sortir del Refugi, en el nostre cas hem de sortir si o si, doncs el dimecres hem de torna. El rics d’allaus segueix instal·lat en el 4.
Després d’estudiar les diferents opcions, ens decidim per l’opció més segura a priori, segons les recomenacions dels guardes del Refugi.
Sortim del Refugi Claudio Bruno amb un dia esplèndid, descendim fins el llac Sabbione, on posem pell i remuntem fins el Passo del Vannino. Descendim fins a prop del Refugi Eugenio Margaroli tornem a posar pell i pugem al Passo Nefelgiù. Descendim fins al Llac Morasco 1815m i Refugi Bimse 1788m.
Avui ha sigut el millor dia tant per les condicions meteorològiques, com pels descensos.

Desnivell pujada: 622m.
Desnivell descens: 1600m.









































21/03/18. Avui retornem, baixem fins a Riale, seguint la pista d’esquí de fons, en pocs minuts fins el final de la carretera. Aprofitem què el guarda del Refugi Baixa i acompanya a dos companys fins a Valdo on hem deixat la furgoneta. Un cop en reunim tots, recollim el material i comencem el viatge de retorn.

En resum, podem dir què tot i les males condicions meteorològiques/rics d’allaus, encara hem pogut adaptar la travessa per  la Val Formazza. Un bon racó a tenir en compte amb moltes possibilitats.

Per: Anna Mesalles, Oriol Guasch, Manolo Franco, Toni Codina, Pep Lorca, Jordi Roca, Joan Asín.





2 comentaris:

Mingo ha dit...

Enhorabona Joan i companyia, les travessies son molt xules; jo aquest hivern n'he fet unes quantes, però des de el sofà jajajajajaja

Jaumegrimp ha dit...

Llàstima de temps Joan! malgrat tot vau aprofitar prou la travessa.