dijous, 3 de maig del 2018

MONT-ROIG. PARET DE L'EXTREM. Via LA SERP DE DUES CARES.

2/05/18.  Avui hem quedat per anar al Mont-Roig, abans què la calor ho impedeixi. La via La Serp de les dues cares, la tenia pendent un dia en vam parlar amb el Josep Estruch per anar-hi. Fa poc la van piular “Lo Gall” i ens hem animat.

Al final som quatre, amb l’Antonio anirem primer  i després ens seguiran la Isabel i el Josep.

La via té un tarannà diferent de la zona, està totalment i generosament equipada amb parabolts. La podem adaptar a les nostres possibilitats i deixar-ho en V+/Ae. Trobarem 6 llargs de corda, el més bons son el tercer i el cinquè, el primer amb dos trams amb una zona inter-mitja herbosa. El segon de tràmit, fàcil en flanqueig per una feixa. El quart curt. El darrer amb un tram de mala roca, també podem sortir directament més fàcil.


 DADES

Indret: MONT-ROIG. L’EXTREM. 
Nom Via: La Serp de les dues cares.
Primera ascensió: 11/2012
Per: A. Rovira, S. Garrigó, B. Consul.
Roca: Calcari. A controlar en algun passatge i inici del sisè llarg.
Orientació: sud
Equipament: totalment equipada parabolts.
Material:15 cintes exprés, semàfor aliens opcional i estrep.
Dificultat: 6b. V+/Ae obligat
Catalogació: ** S1.
Horari: 3:30h.

Accés: Abans d’arribar a la paret de l’Ós surt un pista (Vilanova de la Salt) la seguim fins a trobar un altre pista a la dreta, cartell amb la indicació de Refugi. La seguirem fins que s’acaba on deixem la pista, millor anar amb un cotxe alt de baixos. Aquí trobem un altre indicador de Refugi a l’inici d’un corriol ben fressat que el seguim fins a veure la paret de l’Extrem una fita ens indica el punt d’un  altre camí (baixada) i flanqueja la paret. L’inici està a la dreta de la paret, corda fixa visible.

Descens: Caminant direcció oest. 

Primer llarg, pugem per la corda fixa, hem fet R al peu de la paret. Pugem recta i flanquegem a l’esquerra a buscar un díedre herbós. Pugem i seguim per un díedre ajagut a la dreta (per la placa) al final trobem la R1.

Segon llarg, pugem a la feixa i la seguim a la dreta (alguna assegurança) fins a una zona herbosa, al peu d’un díedre desplomat, parabolts visibles.

Tercer llarg, fem tres passos d’Ae i sortim a un díedre què va guanyant verticalitat fins què s’acaba, a la sortida nosaltres hem posat un alien groc, seguim per un díedre obert i flanquegem a la dreta a buscar la R3 a l’esperó.

Quart llarg, molt curt, seguim per l’esperó fins a una terrassa.

Cinquè llarg, seguim per la placa de l’esquerra i anem a buscar un díedre desplomat a la dreta un cop superat seguim en tendència a la dreta i sortim a un altre terrassa.

Sisè llarg, podem sortir directament amb uns passatges de IV+ i després per una canal si ja en tenim prou. Nosaltres hem flanquejat a l’esquerra i pugem directament un ressalt, 3 parabolt, aquí la roca no és bona i fa angunia, nosaltres hem passat en Ae. Després segueix per una zona herbosa amb ressalts fins el cim on trobem la R6.

En resum una via molt equipada, on podem apurar al gust segons el grau. La dificultat obligada és de V+/Ae. Una via fora del tarannà de la zona, però què pot tenir la seva oportunitat.

Per: Isabel Notivoli, Josep Estruch, Antonio Gómez, Joan Asín. 
primer llarg
primer llarg
primer llarg
inici tercer llarg

tercer llarg
tercer llarg
tercer llarg
tercer llarg
tercer llarg
quart llarg
quart llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
sisè llarg
sisè llarg
Isabel a la R6
FOTOCIM