diumenge, 29 d’abril de 2018

MONTSERRAT. TALAIA GRAN. Via CERVERA-RAÚL.


28/04/18.La predicció no és gaire bona aquest dissabte, davant dels dubtes d’on anar ens quedem a Montserrat. Montserrat està emboirat però sembla què aguantarà, després de diverses opcions ens decidim per anar a repetir la via Cervera-Raúl de la Talaia Gran (39 anys després en el meu cas). Aquesta via és una de les clàssiques imprescindibles de Montserrat. L’itinerari segueix l’estètica aresta Brucs superant ressalts, l’equipament és una amalgama de burins, espits, parabolts 8, amb rovell què acumula història. Per arribar a les Talaies ens esperà una aproximació d’una hora llarga, nosaltres hem pujat des de Santa Cecilia, per la canal de la Llum fins el coll, baixem per la vessant sud i agafem el camí direcció Sant Jeroni, el seguim fins a l’alçada de la l’aresta una curta canal ens deixa al peu de la via. Les boires i brises ens han acompanyat durant l’ascensió, tot i així hem gaudit de la soledat del lloc i les vistes de les agulles i parets de la Montserrat profunda.
DADES

Indret: Montserrat. Talaia Gran.
Nom Via: Cervera-Raúl (aresta Brucs)
Primera ascensió: abril 1960.
Per: M. Cervera, R. Martínez. 
Roca: Conglomerat.
Orientació: sud
Equipament: pràcticament equipada, amb una mica de tot, burins, espits, parabolts, pitons.
Material:14 cintes exprés, semàfor d’aliens opcional, 1 plaqueta i estrep/s.
Dificultat: 6a. V/Ae, obligat
Catalogació: *** S2.
Horari: 3h

Descens: Un ràpel per l’aresta nord de 35m i un altres de 40m per la canal oest. Seguim un corriol en direcció sud, baixem a buscar una canal i pugem fins un coll, baixem per canal sud fins a peu de via. Seguim l’itinerari de l’aproximació a l’invers.

La via té set llargs de corda, podem enllaçar alguns, una mica al gust, encara què per assaborir-la millor fer-los tots.

Primer llarg, comença al punt més baix de l’aresta per un díedre (roca a controlar), seguim per un ressalt en Ae i sortim fins un sostret què passem per la dreta, R a muntar en un arbre.

Segon llarg, seguim la placa fins a un altre ressalt passatges d’Ae i seguim per l’aresta fins a sota d’un desplom on trobem la R2.

Tercer llarg, sortim a la dreta i pugem directament per la placa vertical i mantinguda f què va perdent verticalitat a mida què anem pujant.

Quart llarg, de tràmit fàcil fins a dalt d’una agulla.

Cinquè llarg, comença amb un pas aeri per accedir a la paret per on pugem en Ae, amb alguna sortida en lliure. Després de l’Ae sortim a l’esquerra i seguim l’aresta fins a la R5.

Sisè i setè llargs, fàcils fins el cim.

En resum una clàssica imprescindibles, què estaria bé restaurar-la amb cura. Molt Recomanable.

Per: Juan Carlos Sánchez, Joan Asín.
primer llarg
primer llarg
segon llarg
segon llarg
tercer llarg
tercer llarg
quart llarg
quart llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
sisè i setà llarg
FOTOCIM
RÀPELS