diumenge, 15 d’abril de 2018

SANT LLORENÇ DE MONTGAI. CILINDRE. Via RIBES SABATE

14/04/18. Cap de setmana, dissabte rúfol com de costum aquests darrers mesos, avui en pluja cap el centre i est, així què un altre cop, rumb a Ponent. Parem al bar Sport de Bellcaire, trobem a lo “Pepe” que ha parat per deixar un dels seus misteris, je,je. També trobem una bona colla de coneguts, avui tots amb la incertesa d’on acabarem escalant o no, fora força ennuvolat.
Nosaltres tenim clar què anem a Sant Llorenç de Montgai, però a quina via ja és un altre cosa. Quan arribem trobem totes les parets força mullades i regalimant ???. Al final ens decidim per a repetir la via Ribes-Sabate del Cilindre.
Aquesta via és una de les clàssiques indispensable d’aquesta raconada i cal anar repetint de tant en tant.
Avui ens ho prenem en calma i assaborirem la via, com som dues cordades la farem en quatre llarg i així farem dos llargs. Primer comencen el Juan Carlos i el Jaume, després els seguirem amb el Manel.
La via està força mullada a trams què demanen atenció i afegint-hi un plus.  El dia segueix rúfol i fins hi tot cauen alguna gota, baixem caminant tranquil·lament i per avui donem la jornada per acabada.

DADES

Indret: Sant Llorenç de Montgai. Cilindre
Nom Via: Ribes Sabate.
Primera ascensió: 1977
Per: E. Ribes, E. Sabate.
Roca: calcari
Orientació: sud-est
Equipament: Totalment equipada amb parabolts i 1 pitó.
Material:10 cintes exprés, semàfor aliens opcional.
Dificultat: V.
Catalogació: **** S/1+. Via de ressalts, llargs més interessants tercer i cinquè.
Horari: 2h.

La via la podem fer amb 2,3 o 4 llargs, segons les presses i les ganes què  vulguem posar-hi. Jo la recomano fer-ho amb quatre, així si anem dos cada u farà dos llargs. Per un altres banda aquesta via té tots els ingredients d’una clàssica i podrem assaborir-la i fer-la durar.

Primer llarg, vertical amb passatge atlètics, primer per placa i després per un díedre. R en un arbre.

Segon llarg, seguim uns metres per díedre fins què s’acaba i flanquegem a l’esquerra per una placa fins a la R2.

Tercer llarg, sortim a l’esquerra i pugem per una placa en tendència a l’esquerra fins a un gran bloc o trobem uns passatges atlètics per entrar a la R3.

Quart llarg, pugem per la placa-díedre fins a un esperó on passem a l’esquerra i pugem directament al cim, R4.

En resum una gran clàssica imprescindible. Molt recomanable.

Per: Juan Carlos Sánchez, Jaume Galban, Manel Quevedo, Joan Asín.

primer llarg
primer llarg
primer llarg
R1
arribant a la R1 i segon llarg
segon llarg
segon llarg
arribant a la R3
quart  llarg
quart llarg
quart llarg
quart llarg
FOTOCIM

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Vaja temps que estem patint ! tanmateix vau sortir, enhorabona. Jo davant la mullena em vaig rajar.

joan asin ha dit...

Cap a ponent semblava què aguantaria i així va ser, però tot estava molt mullat.

Lo Gall ha dit...

Nosaltres vam intentar la Atac de Banyes i a mig segon , a part de que la vam trobar molla , el plugim ens va fotre fora.... al sostre li donem 6b+.

LO PEPET

joan asin ha dit...

Ei llàstima, un altre dia serà....però ja vai fer el darrer llarg l'altre cop.