dilluns, 17 de febrer del 2014

MONTSEC DE RÚBIES, PELADET ORIENTAL, Via LAR


el Peladet Oriental
15/02/13. Posem rumb cap a Ponent amb parada a Vilanova, just on tenim la ratlla dels núvols?.  Portem varies opcions, algunes de més llargues i altres menys, al final ens decidim per la nova via LAR (made in comepiedras voladores) al Peladet Oriental.
L’arribada a Rúbies sempre és gratificant i freda avui. Ja hi ha dos cotxes i comentem la jugada amb una cordada què ja està apunt de marxa cap a la paret. Sembla què els núvols aniran a menys i deixem alguna pesa de roba, després però la notarem a falta, a les darreres tirades ha bufat vent fred.
itinerari
ressenya al quart llarg en Roger ha posat un espit ja no és expo
ressenya actualitzada gener 2015
Hem fet la segona repetició d’aquesta via de cinc llarg. El primer i el cinquè son molt bons. Els altres tres amb recorregut més sinuós, van per una zona de roca variada amb trossos bons i altres de roca dotada de mobilitat, s’ha fet una bona feina de neteja però tot i així cal vigilar.
El primer llarg va per un marcat díedre, on ens espera una entrada explosiva i atlètica, a nosaltres ens ha sortit de segon, seguim pel díedre fins arribar a sota d’un desplom on tenim un altre passatge molt atlètic, què ja t’agafa bastant calent de braços.
El segon flanqueja a l’esquerra descaradament durant uns 15 m.
El tercer sortim per la placa en tendència a l’esquera (prabolt visible), pugem per un díedre (parabolt) i veiem un altre a dalt a l’esquera, però optem per pujar més recta fins sota a un desplom on flanquegem a la dreta a buscar la R3. En aquest llarg cal vigilar la roca.
El quart va per un díedre en tendència a l’esquerra, al segon parabolt hem de flanquejar a la dreta. Aquí hem dubtat i ens ha costat trobar el passatge, per a nosaltres  V,V+ expo.
El 4/01/15 en Roger ha posat un espit
El cinquè, és de pel·lícula, amb molt bona roca i un llarg flanqueig a la dreta, per sota una barrera de sostres.
DADES:
Primera ascensió: 31 desembre 2013
Per: Roger Blasco i Josep Lluís Ruíz
Equipament: semiequipada amb parabolts i un pitó.
Material: Aliens i Camalots fins el #3, tascons i 12 cintes exprés. Estrep i #4  opcional.
Dificultat: 6b, obligada Ae/V+ a equipar.
Informació:  loscomepiedrasvoladores.
En resum una bona i entretinguda via, amb un primer i darrer llargs bons i la resta de caire aventurer on haurem de navegar, equipar i controlar la roca.
Una via curta però intensa què no et deixa indiferent.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.



el díedre del primer llarg

en plena acció

el desplom abans d'arribar a la R1

iniciant el flanqueig al segon llarg

segon llarg

navegant per tercer llarg
al flanqueig del quart llarg
a l'estètic cinquè llarg

al tram difícil del cinquè llarg

arribant a la R5

FOTOCIM, GELATS

dijous, 13 de febrer del 2014

MONTSERRAT, LA PROA, ESPERÓ DEL VENT

 
12/02/14. Aquesta tarda comencem amb un bon “trail running”, errem l’aparcament i el què tenia què ser l’aproximació més curta ha sigut la més llarga de bon tros. Puja baixa per canals, esperons, ara camí, ara no, ara un senyal vermell... però al final arribem al peu de la Tonsura. Aquí hi ha el primer dubte son quasi les cinc de la tarda, Sí? No?...doncs si.



ressenya
A peu de via després de pujar per la canal equipada de l’esquerra de la Tonsura, el vent fa els honors a l’esperó, ens equipem i ara comença la Cronoescalada. El primer llarg és la típica aresta vertical amb còdols més o menys bons, acompanyant a la dificultat, a part mitja tenim els passatges més difícils, un pel desplomats. El Toni home de seny diu què ell no puja, anant tres la cosa justeja. El segon llarg és més tranquil i ràpid. A les 6 ja estem al cim dos ràpels amb algun ensurt i desgrimpada per la canal equipada. El Toni ha buscat el camí de baixada i després ha tornat a buscar-nos, tot un detall, gràcies. Arribem al cotxe encara amb llum (poca) de dia. Ha estat una tarda accelerada.

L’esperó de la Proa és una d’aquelles vies què cal fer, tot i ser curta, entre l’aproximació i el descens queda una excursió-escalada complerta. La via està equipada amb espits amb una cadència justa, cal anar buscant el passatge entre assegurances però. Ens faran falta 15 cintes exprés i reunions. El descens amb dos ràpels per la via.
Per: Antonio Gómez i Joan Asín. Amb l’ajut logístic de Toni Aymami.
el Toni assegurant, el vent és fa sentir

al primer llarg

arribant a la R2

FOTOCIM

recollint el ràpel i placa a peu de via

de retorn pels camps d'oliveres

la lluna

dilluns, 10 de febrer del 2014

PELS BOSCOS DE FONT ROMEU AMB RAQUETES.


9/02/14. Després d’un dissabte gastronòmic a causa del mal temps, aquest diumenge tampoc s’aixeca esplèndid, més aviat discret. Aprofitem el matí per a deixar-nos  anar pels boscos de Font Romeu què estan força nevats. Deixem el cotxe a l’Ermitatge i pugem pels camins fressats fins a les Airelles (estació d’esquí). D’aquí comencem a baixar i resseguim un itinerari de raquetes senyalitzat (nº8) què s’endinsa pel bosc fins a deixar-nos a l’entrada del golf de Font Romeu. D’aquest punt girem direcció nord inici marcat pel itinerari 10 i després per intuïció fins a l’Ermitatge a on hem deixat el cotxe.
Una agradable i tranquil·la excursió circular pels boscos de Font Romeu, amb un recorregut d’un 7/8 Km.
Per Montse i Joan.
itinerari









dijous, 6 de febrer del 2014

MONTSERRAT,SERRAT DEL MUNTANER, AGULLA DELS JUBILATS


5/02/14. Aquesta tarda hem fet una escalada d’investigació a la recerca de l’agulla perduda. A l’esquerra de la paret Oest del Serrat de Muntaner hi ha l’agulla dels Jubilats amb una aparença “cutre”. Quan arribem al peu de l’agulla no veiem per on entrar-hi, així ho fem per la via "Papá Krestas" fins el segon parabolt i sortim cap a l’esquerra per  una zona herbosa fins a muntar la reunió en un arbre/savina. Al segon llarg trobem un ressalt amb un pas de V, muntem reunió al collet a una cutre savina. La roca està dotada de mobilitat i cal vigilar. Del coll podem pujar a l’agulla dos metres de II/III. Al cim algun animal s’ha cruspit ocells, està pler de plomes. Normalment aquí acabaria l’ascensió, ràpel i cap avall, però d’on muntem el ràpel? Les cutre savines i arbres no ens mereixen confiança, així què optem per fer una llarg de flanqueig amb desgrimpada final per anar a buscar la R1 de la via "Papá Krestas" i baixar amb un ràpel de 30m justos. Entre una cosa i un altre hem fet just de temps.
Per: Lambert, Antonio i Joan
al primer llarg

al passatge de V del segon llarg

a la R2

FOTOCIM

el cim emplomat després  de l'apat

el llarg de flanqueig per anar a buscar la R1 de la via Papá Krestas

el sol ens deixa

dimecres, 5 de febrer del 2014

UNA PARET, UN PROJECTE, UNA REALITAT

itinerari de la via i feixa d'accés a la R2
4/02/14. Avui quedem amb el Remi per anar acabar una de les moltes vies què té començades, aquest cop en una zona/paret encara sense cap via. Parem per fer el cafè i a comentar la jugada, de les tres propostes hi ha una què hem crida l’atenció un marcat díedre, així què al final ens decidim per aquesta opció.

Preparem el material a part del normal per aquestes ocasions aperturistes amb una bona munió de friends grans fins el Camalot del 4, doncs el díedre promet.El Remi ja ha obert dos llarg de corda buscant-se pas pel sòcol i ja ha muntat la R2 al peu del díedre. Entrem per a una feixa ascendent què ens porta a la R2.
Al díedre trobem una escalada treballosa sobre tot els deu primers metres, després ja més còmoda, això si, un festival de friends . Amb només un parabolt al primer llarg i un altre a l’inici del segon llarg del díedre. Després anem a buscar les plaques de la dreta, per terreny menys definit, què ens porta al peu del ressalt final. Sembla què encara tenim temps i fem el darrer llarg per una compacta placa què ens deixa al cim. Amb la caiguda de blocs mentre anàvem obrint ens ha aixafat una de les cordes ? així què baixem rapelat amb una corda de 60m (ràpels de 30) i ha estat un encert, amb quatre arribem a la feixa per on hem entrat i la desfent sense problemes.
Contens amb la feina feta i acabada, ara només ens queda tornar-hi per a fer la integral i acabar-hi de fer algun arreglo.
Per Remi Brescó i Joan Asín.
el misteri d'una reixa a la feixa què hem fet per arribar a la R2

el díedre i el seu inici

sortint del tram més mantingut

tram més còmada

darrer tram amb bones preses per arribar a la R


al pas difícil del darrer tram del díedre

curiosa agulla per no passar per l'herba i atacar la paret (adalt)

arribant al cim després de passar la placa compacte

FOTOCIM

dilluns, 3 de febrer del 2014

SERRAT DELS MONJOS, Via LA PORTA DELS SOMNIS

El Serrat dels Montjos
2/02/14. Dissabte passat per aigua, però el diumenge s’aixeca un dia esplèndid i fred, aprofitem per a fer una matinal al Serrat dels Monjos. Abans de què arribi la veda anual.

ressenya
La via “la porta dels somnis” és un bon nom per a una via on només trobarem la primera i segona reunions equipades amb dos parabolts, un espit al tercer llarg i un pitó al quart, així què un cop passada la porta, haurem d’anar somniant on posarem les assegurances flotants.  La roca és bona, tot i què haurem de vigilar amb alguna crosta donada les poques repeticions què deu tenir la via. Trobarem trams amb herba què molesten menys del què sembla a primera vista.
El primer llarg comença per una fissura herbosa , un cop passat un pany herbós seguim per l’esperó de la dreta fins a trobar la R1.
El segon llarg flanqueja a la dreta per sota del desplom/sostre què tenim a sobre, fins entrar a una xemeneia, sortim per la placa de la dreta a buscar la R2.
El tercer llarg és curt, la R retornem a la xemeneia fins sota del sostre que barra el i flanquegem per  un espectacular i aeri flanqueig a l’esquerra, assegurats per un Camalot del 4, per pujar per l’esperó fins a muntar la R3 al peu duna placa (Camalots 2 i 3).
El quart llarg seguim per una placa què va perdent dificultat a mida què anem pujant, fins a muntar la R4 a la feixa.
Un bona via què ens a sorprès en el seu estil (aventurer) on podem tastar i practicar la col·locació de micros i friends. Recomanable per a clàssics aventurers.
DADES
Primera ascensió: 2004
Per: Pau Tomé i Amadeu Pagès.
Equipament: desequipada només trobarem un espit i un pitó en els llargs i la R1 i R2 amb dos parabolts cada una.
Material: 12 cintes exprés, joc de de friends del 0 al Camalot del 4, opcional tascons.
Dificultat: V+/6a, obligada V/V+ segons habilitats asseguradores.
Informació: bona ressenya d’en Lluís Parcerisa, Romàntic Guerrer.
Aproximació: Anirem a les coves de Salnitre i seguirem el camí què voreja el Serrat de les Garrigoses, un cop passat el torrent fondo a un 100m i passat l’inici de la via ESTERotip., a la dreta hi ha un projecte amb algun espit en una placa.
Decens: Un cop a la feixa seguirem corriols i fites fins el torrent fondo per on baixarem (equipat) haurem de fer algun ràpel.
Per: Jaume Galban i Joan Asín.
a la fissura herbosa del primer llarg

arribant a la R1

flanqueig per sota dels desploms del segon llarg

arribant a la R2


al tercer llarg

al flanqueig del tercer llarg assegurat per un Camalopt del 4

a la placa del darrer llarg

FOTOFEIXA