MONTSERRAT, CAJOLETA, Via LA PETITA ARAN i Via JAUME FERRÁNDEZ RUBIO AL CONTRAFORT

20/06/15. Avui compartim corda amb el Jesús Carruesco, un  Montserratí de mena, què sense fer soroll va recorrent camins i pujant a Agulles oblidades per tot el massís, fora dels circuïts clàssics i concorreguts. Amant de les tres E’s Excursió, Escalada/eta, Excursió, sense abusar gaire, això és el què hem fer aquest matí.

Sortim de Can Jorba i anem a buscar el camí dels Francesos, el seguim fins el coll del Muset on el deixem per baixar al Torrent del Migdia just al peu de la Cajoleta, el nostre objectiu d’avui.

ressenya

La via La Petita Aran, va per la cara Oest de la Cajoleta, comença al costat d’un gran Pi. Oberta el 11/04/15 per Bernat Suñé i Joan Vidal. El primer llarg és molt senzill segueix una placa ajaguda, amb un ressalt més vertical, R1,45m. El segon va lleugerament en tendència cap a l’esquerra, tot guanyant verticalitat i dificultat, abans d’entrar a la reunió trobem un passatge difícil V+, R2, 25m. El tercer llarg és vertical i mantingut, amb passatge atlètics, amb la superació d’un desplom abans  de sortir a les plaques ajagudes del cim. R3,35m, 6a.

La via està equipada, només faran falta 10 cintes exprés (estrep opcional si anem justos de grau).

Del Cim fem un ràpel curt de 15m fins a un coll, a la canal de la vessat oest trobem un altre instal·lació, ràpel de 50m.

al ressalt del primer llarg

a la placa del segon llarg

vertical i mantingut tercer larga

El ràpel ens deixa just al peu d’un contrafort, on els incansables germans Òscar i Albert Masó van obrir la via  Jaume Ferrández Rubio el 22/09/2013. En Jesús en tenia referències.  La via té dos llargs de corda el primer va per una placa ajaguda on trobem un ressalt de IV. El segon sortim de la Reunió per anar a buscar l’esperó de la dreta per on pugem tram de V amb roca sanejada, després la placa s’ajeu i pugem fins el cim.

La via està equipada i passarem 5 cintes exprés.

Del cim desgrimpem fins el coll amb la Cajoleta i tornem a fer el ràpel d’abans. També podem continuar carenejant i anar a buscar el camí del Montgros.

Per: Jesús Carruesco i Joan Asín.

al peu de la via Jaume Ferrández Rubio 

primer llarg

arribant al cim, al fons el coll de Muset 

FOTOCIM

MONTSERRAT, SERRAT D'EN MUNTANER, INTEGRAL DELS PETITS

 

17/06/15. Quan el sol és deixa sentir cal cercar l’ombra i això és el que hem aquesta tarda, aprofitant què ni el Toni ni el Lambert, han fet la via Petit Guifré del Serrat d’en Muntaner ens hi arribem.

Per tal d’allargar una mica la via entrem pel primer llarg de la via Petit Nil, al Frare de baix, un llarg amb passatges atlètic on va bé portar algun alien i friend mitja. Un cop a la R1 marxem caminant cap a la dreta per una feixa fins a peu de paret. El primer llarg de la via Petit Guifré va per una placa amb presa petita i forats, força mantingut (V+) fins a la reunió. Seguim per un pas de placa què cal estudiar , un cop superat anem a buscar l’esperó de l’esquerra, per on pugem, tram dret (possible Ae), nosaltres hem fet un A0 al primer parabolt i després ja vas trobant preses, la placa per verticalitat, seguim fins a trobar la reunió. El darrer llarg és molt curt per un díedre,  a sobre trobem la reunió. Per una corda fixe podem arribar al cim, de la darrera reunió amb un ràpel de 60m arribem a peu de la via Petit Nil on hem començat.

Una combinació recomanable.

Per: Toni Aimami, Lambert Colas i Joan Asín

al primer llarg de la via Petit Nil

a peu de la via Petit Guifré

a la mantinguda placa del primer llarg de la via Petit Guifré

 

inici del segon llarg

tercer llarg

 

FOTOCIM

MONTSERRAT, PLACA DELS ROOFS, Via GUAIA I EL CÍCLOP

13/06/15. Aquest dissabte amb les prediccions meteorològiques què hi han, ens fan refugiar-nos a Montserrat. Amb el Juan Carlos  no ens vam posar d’acord a quina via anar quan vam quedar. Parem a esmorzar a Collbató i ens trobem amb  el Jaume i el Toni i més tard apareix el Francesc amb un company, xerradeta i posada al dia.

Al final anem al Faraó a l’Estrany Mirall Lunar, una hora d’aproximació pel Torrent de la Coma d’en Pastor ens deixa a peu de via...la pedra decideix, al quart parabolt ja veiem què avui no és el dia, a part de la dificultat la motivació tampoc acompanya, així que ho deixem estar per un altre dia, avui no toca.

Haurem d’improvisar un pla B i anem cap a la Placa dels Roofs. Un cop a peu de paret ens posem a la via Guaia i el Cicop, del mateix tarannà què l’Estrany Mirall Lunar, però més curta. La motivació segueix al mateix índex, així què pugem trampejant el què podem....

ressenya Pere Forts a la nochedelloro

La via comença amb un passatge desplomat per entrar a una gran placa per on anirem navegant de parabolt a parabolt, mantinguda amb presa petita i alguna adherència. El segon llarg és de tràmit per una placa ajaguda què ens deixa al peu del ressant final. El tercer llarg hem fet gala de l’Ae i amb un passatge molt llarg (tramposa útil), després la paca perd verticalitat i escalem uns metres fins el cim.

Avui hem punxat de valent, hem fet una via de consolació com hem pogut.

DADES

Primera ascensió. Primer llarg 1990 , segon i tercer 03/2012

Per: Pere Forts i Thais Aparicio

Equipament: parabolts

Material: 10 cintes exprés, un estrep i tramposa útil si anem justos de grau.

Dificultat: 6c

Dificultat obligada: 6a/Ae.

Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.

primer llarg

arribant a la R1

al segon llarg

arribannt a la R2

començant l'Ae

sortint del tram d'Ae

arribant a la R3

FOTOCIM

SANT LLORENÇ DE MUNT, ROCA DE LES ONZE HORES, PUNTA D'EN CLERC

11/06/15. Aquesta tarda és presenta rufa amb prediccions d’algun xàfec... cal anar a un lloc amb poca aproximació i fàcil retirada, així què pot ser un gran dia per anar a la Punta Clerc, a la Roca de les Onze Hores, Sant Llorenç de Munt.

No és el nostre terreny habitual i aquest conglomerat vermellós i terrós ens fa un cert respecte, sobre tot, quan la dificultat puja.

ressenya

Realment l’aproximació és curta i amb pocs minuts ja estem a peu de via. La via està totalment equipada amb parabolts i burins, te tres llargs de corda. El primer ens agafa en fred i cal adaptar els índexs sensitius a aquest conglomerat amb denominació d’origen pròpia. Un díedre polit amb presa petita ja et posa al lloc, un cop superat  anem a la dreta a buscar l’esperó on trobem un tram vertical i obligat, és veuen el passos però falta confiança, (aguantarà) així què posem la cinta i repetim el pas, ara sí doncs aguantaven les preses. La placa per verticalitat de mica en mica fins el passatge abans d’entrar a la reunió on trobem un desplom, pas atlètic de desició, en aquest llarg les assegurances estan on ha d’estar. El segon sembla més tranquil, sortim directament amb uns passatges atlètics amb grans còdol, anem en tendència a la dreta i pugem per una placa/díedre obert fins a trobar la R2, les assegurances son justes i el conglomerat segueix vermellós. El tercer llarg és molt bo, la qualitat de la roca canvia a molt bona amb forats què ens fan agafar confiança. Sortim directes per la placa per anar en tendència a l’esquerra i pujar per la placa, molt assegurada amb forats, què et fa més valent, la placa perd verticalitat i anem a la dreta fins a posar-se a sota del darrer ressalt, desplomat, on trobem un passatge molt atlètic, per nosaltres V+/A0, 6b+ en lliure diuen. Al cim no hi ha R l’haurem de muntar en un arbre. Un cop al cim el temps s’ha anat empitjorant i arribem justets al cotxe, quan marxàvem s’ha posat a ploure, avui l’hem encertat.

DADES:
Primera ascensió:J.Vidales, E.Mayoral, R.Vallribera.
Equipament: Reequipada amb parabolt, trobarem també burins.
Material: 14 cintes exprés.
Dificultat: 6b+, obligada V+/A0.

Aproximació: Hem d’anar a Matadepera, aparquem an comença el camí què puja a la Mola. La paret la tenim enfront, pugem pel camí de la Mola i a l’alçada del peu de paret flanquegem a l’esquerra.

Descens: Del cim seguim en direcció a la Mola i enseguida trobem el camí què ens porta cap a l’est a l’aparcament.

En resum una via curta però intensa amb un tercer llarg molt bo. Recomanable.

Per: Antonio Gómez i Joan Asín

al primer llarg

cparadís de còdols a l'inici del segon llarg

al mantingut tercer llarg

FOTOCIM

PEDRAFORCA, DENT DE CABIROLS, Via "CANAS Y ESPITS"

6/06/15. El Pedraforca braçol de l’escalada en alta muntanya, on a l’escalada li hem d’afegir l’aproximació i el descens, no sempre fàcils i sovint haurem de baixar per tarteres. Aquest dissabte hem quedat per fer un altre trobada STAE-C.E. Àliga al Pedraforca, però la muntanya per si sola i la final de la Champions han fet què la trobada no fos gaire nombrosa, (19). 4 han anat a la clàssica Civis Genís a la Dent de Cabirols, 5 a l’Homedes al Gat, 6 a la busca i captura de la via Fontdevila al Cabirols Inferior, un d’excursió cap a Gósol i 3 a la “Canas y espits” a la Dent de Cabirols.

ressenya



El Pepe i el Xavi és deixen enganyar per anar a la via “Canas i espit”. La via té tres llargs mantinguts per plaques polides de dificultat mantinguda, força amanida amb espits i algun pitó. El quart llarg flanqueja a la dreta per terreny més fàcil fins a sortir al peu de la canal per on surt la Cerdà Albert. D’aquest punt podem baixar amb ràpels, però paga la pena de seguir per la canal, per terreny d’aventura fàcil on farem dos o tres llargs de corda (màxim IV).

L’inici de la via és troba a la dreta del característic díedre de la Cerdà-Albert, en un marcat díedre, in és veuen els espits. El primer llarg comença per la placa del díedre amb passos molt fins a sota d’un desplom què ens obliga a anar a la dreta a buscar un esperó per a on seguim fins a trobar la R1 a l’esquerra (45m).

El segon llarg ens obliga a anar navegant entre assegurances per anar trobant els passatges i volem apurar el lliure, aquest a costat trobar la seqüencia i l’hem deixat en V+/Ae.R2, 25m

El tercer llarg és molt bo surt a la dreta de la reunió per agafar un tram en bavaresa en tendència a l’esquerra fins a una placa molt compacte què superarem amb tres passos d’Ae i després seguim per una agradable placa amb una dificultat de V, fins a la R3 a sota d’un gran sostre, 25m.

El quart llarg, ja més tranquil anem en flanqueig ascendent a la dreta fins a trobar la R4 al peu de la canal, IV+, 20m.

D’aquí podem baixar en ràpel però és recomanable seguir per la canal amb tres llargs de corda per terreny d’aventura fins al cim de la Dent de Cabirols.   

DADES:

Primera ascensió: 31/05/1993

Per: Joan Freixas, Toño Sánchez, Manel Pedro

Equipament: Espits i algun pitó.

Material: 16/18 bagues exprés, semàfor aliens i friends fins el 2 de Camalot, si sortim per la canal de la Cerdà Albert, un estrep opcional.

Dificultat: 6a/Ae, obligada V+/Ae.

Descens: del cim haurem d’anar a buscar una canal a l’Est una primera desgrimpada o millor un ràpel de 25m fins a la canal, anem a buscar la cara Nort de la Dent de Cabirols i amb dos ràpel anem a la Tartera, anem al coll amb l’agulla Gopal-ji i amb un ràpel de 50m tornem al peu de la via Civis Genís, desgrimpem fins a trobar la tartera de Cabirols.

Per: Pepe Rodríguez, Xavier Samsó i Joan Asín.

al primer llarg

arribant a la R1

segon llarg

navegant per les plaques del segon llarg

al tercer llarg

quart llarg

primer llarg de la canal

FOTOCORDADA

companys a la Civis Genís



FOTOTROBADA



FOTOTROBADA SEGON TORN



MONTSERRAT,ELEFANT, Via CERDÀ POKROSKI

Sant Benet

3/06/15. Un altre tarda amb excursió de pujada, escalada, excursió de baixada, aquest cop a Sant Benet. La ventatja de fer el torn de tarda és què pots gaudir de l’entorn amb més tranquil·litat. Avui però ens acompanya un cel amenaçador què per sort no va a més.

La Cerdà Pokroski de l’Elefant, és una via amb una dificultat còmoda però impregnada d’essència Montserratina, doncs cal navegar per a trobar les assegurances.

resenya

L’inici de via és a la vertical de 2 burins, també podem entrar una mica més a dalt i utilitzar-los com a R0. El primer llarg discorre per la gran placa on haurem de navegar i anirem trobant alguna expansió, podem posar algun merlet. La R1 és fa en un balmat on hi ha una gran savina.

Al segon llarg sortim en flanqueig a la dreta i pugem per l’esperó, haurem de trobar el primer espit, a partir d’aquí anirem en tendència a l’esquerra, trobarem més assegurances fins la R2.

Al tercer llarg sortim directament per la dreta a buscar el ressalt vertical què tenim al davant, tram mantingut amb bons còdols, un cop superat la placa s’ajeu fins a trobar la R3. Haurem de grimpar uns deu metres per arribar al cim.

Una bona via per iniciar-se o recordar l’escalada amb essència Montserratina, amb una dificultat còmoda.

DADES:

Primera ascensió: setembre 1959
Per: J. Cerdà i H. Pokroski
Equipament: Burins i espits.
Material: 6 bagues exprés, alguna baga per merlets.
Dificultat: V-

Per: Lambert Colas, Antonio Gómez i Joan Asín

 

navegant pel primer llarg

fotogènic inici del segon llarg

al ressalt vertical del tercer llarg, amb bons còdols

recollint material

FOTOCIM