Pic del Martell, via B.B.C.

14/07/10 dimecres. Com molts dimecres he quedat amb l'Antoni però avui el dia s'ha complicat i al final el passo a recollir a les 5 de la tarda. Com hi ha poc temps ens arribem fins al Pic del martell que sempre és un bon recurs. Informació de ressenyes.

Aquí toca repetir, al final anem a la BBC (Bombers Barna Climb), aquesta via comença a l'esquerra de la gran cova que trobem poc després de passar el coll a mà esquerra. Aquesta via la vaig obrir l'any 85, la primera part la va reequipar en Francesc Comulada amb químics, quedant una via esportiva, el primers 20m on és concentrem la màxima dificultat, però continua pel qui vulgui seguir, en plan més clàssic.

El primer llarg comença per una placa fina amb poca presa, per arribar a una zona més vertical i atlètica, amb forats i bústies que ens porten a l'esquerra per superar un desplom i entrar a un díedre, que el superem per una placa de la dreta. Sobre trobem un mosquetó per despenjar-se, seguim per unes grades fins una placa vertical, superada aquesta es munta reunió en un pont de roca o en un buril que hi ha a la dreta. 40m V+,A0 o (6a+).

al primer llarg

Flanquegem a l'esquerra, entre herbes per arribar un altre cop a la paret on és veu un pont de roca i un buril a la placa. El segon llarg supera un tram vertical amb bona presa, anem a buscar un díedre que seguim, un relleu dona pas a la segona del part del díedre amb passos més obligats V+ (A0), superat aquest tram seguim en lleugera tendència a la dreta fins trobar la R dos burils.40m. Un curt ressalt ens deixa al cim. Els ponts de roca son de fa 25 anys diríem que ja estan solidificats, s'hauran de canviar. La via esta pràcticament equipada, cal portar algun friend mitja i bagues pels ponts de roca.

Ens hem entretingut i ja no tenim temps per fer res més així que plaguem els trastos i marxem.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

al segon llarg

Agulla dels Espeleòlegs, via Desideratum

10/07/10 dissabte. Aquesta via ja fa temps que tenia ganes d'anar-hi, en Jesús i en Monsió la van fer l'any passat però és van despistar al darrer llarg i van sortir per la canal. Ens trobem a Collbató amb en Jaume i en Monsió, durant l'esmorzar surten diferents propostes com sempre, però en Monsió al final accedeix a repetir la via amb l'alicient de pujar a l'agulla dels espeleòlegs.

L'aproximació és la mateixa que per anar a la clàssica Cerdà-Riera de la Bandareta, un cop a peu de via flanquegem a l'esquerra fins trobar una corda fixe i una mica abans una filera de parabolts.

ressenya d'Armand Ballart publicada al VERTEX i que és pot trobar al Balco de la lluna

Nosaltres comencem per la filera de parabolts tot fem A0, fins que és pot sortir en lliure i anar a l'esquerra, entre arbres i matolls, fins trobar dos espits on és munta la R1 20m. És tracte d'un curt ressalt, també és pot pujar per la corda fixe.

El segon llarg, comença per una placa amb roca made in Cara Nord, és a dir a controlar una mica, les assegurances allarguen i cal anar navegant, tot i que marca V a la ressenya cal afegir un +, al nostre criteri clar. Després un tram més ajagut per anar a buscar l'esperó de la dreta un altre ressalt vertical, per sortir a una zona més fàcil però amb roca delicada, fins a la R2,45m. En Jaume s'ho a treballat de valent.

El tercer llarg segueix per l'esperó , un primers metres verticals amb presa petita, V+ i després va baixant progressivament la dificultat, V i IV, fins a R3, 33m.

El quart llarg és de transició, flanqueig a l'esquerra per entrar a una canal fins a superar un ressalt on trobem dos espits R4, 17m.

El cinquè llarg, segueix per una xemeneia que és va tancant, V. Superat el tros d'encastament anem a buscar l'esperó per on seguim en Ae, és poden fer sortides en lliure al gust. El darrer pas un pel desplomat amb bones preses de mans però sense peus, em fa dubtar fins que al final surt. R5 al cim 50m.

Via amb roca tipus cara nord, equipada amb espits, portar 12 cintes exprés, més exigent i entretinguda del que sembla a primera vista. Recomanable per si és busquen nous racons, itinerari molt aconseguit.

Per Ramón Prades, Jaume Galban i Joan Asín

en Jaume al primer llarg

la placa del segon llarg

en Ramón al tercer llarg

a la xemeneia del cinquè llarg

fotos des de la cutreclub, colla xapoutot

al cim

i després no hi podiem faltar

VISCA CATALUNYA LLIURE

Intent a la via Jacint Aguilar de l'elefantet

8/07/10 dijous. Aquesta tarda en plena canícula i amb una mica mandra anem amb l'Antoni a l'elefantet. Hi ha una via que m'ha cridat l'atenció la Jacint Aguilar, sembla prou interessant. L'entrada la fem per la placa de la colorantes permitidos fins el bosquet penjat i d'allà un flanqueig a l'esquerra ens durà al començament de la via Jacint Aguilar.

Els dos primers llargs de la Colorantes Permitidos, son força mantinguts en el cinquè grau amb passatges de V+, la presa és petita i cal anar buscant-la, ajudats per les assegurances que allarguen una mica i li donen ambient, no val a vadar.

primer llarg

a la placa del segon llarg

flanquegem a l'esquerra i comencem l'artificial, equipat amb espits, de cop una baga falcada amb un plom, una mica d'atenció i un altre espit. El pas següent allarga però hi ha un altre plom hem penjo i...... cap a baix és trenca el cable. Tornem-hi, pujo a últims de l'estrep i xapo, a l'entrada a la reunió cal sortir en lliure, ho intento però no ho veig clar un ganxo i tampoc. Total ,ratllada i cap a baix. Hem despenjo i anem a buscar un ràpel que amb 60m ens deixa a baix.

Això et pot passar quan et fiques a una via sense gaire informació, per celebrar-ho anem a fer una birra a Monistrol.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

de retirada

GORRA FRÍGIA, via ÒPERA PRIMA

3/07/10 dissabte. A darrera hora d'ahir m'apunto amb en Monsió i l'Armando que va amb la filla i el seu company a GORROS. Des de Monistrol m'entres els esperó tinc la millor imatge de Montserrat sobre mateix amb una llum radiant, tot un espectacle.

De camí cap el funicular ens anem trobant un bon grup d'escaladors i entre ells la colla de veterans de ca l'Anna, fem petar la xerrada tot parlant de vies, carai si algú ens escolta quin far de piular. Gorros a l'estiu és ideal d'anar-hi a la tarda però avui això sembla que no importi tot el sol que és preveu, s'haurà de demanar tanda déu n'hi do la gentada. L'Armando i família van a la via del Carles però esta ocupada, al final canvien a la via de l'Adrià. En Monsió i jo anem a l'Òpera Prima.

info ressenya escalatroncs

Comença en Monsio, la via amb roca made in Gorros és a dir excel.lent, esta ben equipada amb parabolts, el primer llarg per escalfar amb una dificultat de IV, IV+. El segon amb un començament vertical de V i després anar fent. El tercer apreta més un passatge desplomat de V+ o A0 al gust, segueix amb una dificultat de V. El quart té un tram força mantingut i desplomat 6a o V+,A0 que ha estat el cas. el darrer també te uns primers passos de V+ o A0 i després s'ajeu fins al ressalt final que sortim per la via del Carles V.

A la darrera tirada coincidim amb l'Armando i ens esperem al cim per fer la foto obligatòria.

Per Ramon Prades i Joan Asín

en Ramon al primer llarg

entrant a la R2

al tercer llarg després de passar el tram desplomat

a la sortida del desplom del quart llarg

en Ramon negociant el tram desplomat del darrer llarg

l'Armando i família a la darrera reunió

la colla al cim

una cordada a la Ignasi Jorba de la Magdalena Sup

Elefantet (esq), via CHACHI PIRULI

30/06/10. Tot pujant cap a Montserrat a Monistrol em trobo amb en Jaume, Armando i Monsio que van a fer la Pique Longue, salutacions i arribo a la tanca del monestir on m'espera l'Antoni, entrem amb un sol cotxe. Després de les preparacions i just al davant una cara coneguda (de les virtuals clar) és en Joan Casòliva, Gatsaule, presentacions i xerrada que és va allargant, però com hem vingut a escalar quedem per fer-ne alguna la propera setmana.

Avui la primera intenció era anar a la Boy Roca, però els núvols de l'arribada i la mandra de pujar escales ens decantem per anar a la Chachi Piruli.

Avui entrarem per la variant de l'esquerra que no hem fet. El primer llarg comença per una placa amb una llastra, assegurada amb dos ponts de roca, que és va adreçant fins un petit desplom, amb una dificultat màxima de cinquè.

El segon llarg flaqueja a la dreta fins despenjar-se d'un pitó amb una baga, és travessa una terrassa i és munta reunió en un arbre i parabolt.
El tercer llarg segueix una immensa placa, entrem per la variant però enseguida ens adonem que cal tibar de valent, així que s'imposa un flanqueig per anar a buscar l'original per on seguim, però que tampoc regala, passos de 6a i V+.
El quart i cinquè llarg els empalmen, una sortida vertical V i en tendència a la dreta IV+ a buscar una canal. Al final una placa de IV per arribar a la reunió. Amb 60m és molt just millor fer les dues tirades.
El sisè llarg surt en oposició per anar a buscar la placa de l'esquerra per on és segueix navegant amb una dificultat de 6a al inici i V+ després. Un cop superat la placa vertical s'ajeu fins a la reunió.
El darrer llarg va a buscar el darrer ressalt assegurat amb dos parabolts IV+ i després fàcil fins el cim.
En resum un via que regala res amb tres plaques mantingudes i verticals. Via equipada portar unes 12 cintes exprés. Trobareu la ressenya a escalatroncs i a la noche del loro

Per Antoni Gómez i Joan Asín

SANT HONORAT, via Núria

25/06/10. A Sant Honorat feia temps que tenia ganes d'anar-hi, però mai trobava el moment o amb qui. La piulada d'en Mingo em va fer en recordar que encara estava pendent. El dimarts passat en Joan B, em va dir que hi havia quedat amb l'Eduard per anar-hi el divendres, l'endemà mi apunto.

Quedem al Bar Massana d'Oliana a les 11:15h, la intenció és entrar una mica tard per que no hi toqui el sol. Quan ens trobem les presentacions amb l'Eduard una altre conegut virtual, la Neus i la Montse que faran una excursió m'entres nosaltres tres fem la via.

La calor ja és fa sentir de debò quan arribem a l'ermita de Sant Llobre on deixem el cotxe. Seguim la pista fins a la primera cruïlla, la Neus i la Montse segueixen a l'esquerra per anar a l'ermita de Sant Honorat, en runes. Nosaltres agafem el trencall de la dret fins un revolt on un fita ens indica un corriol a l'esquerra, d'aquí seguim alguna fita , traces i una dosí important d'intuïció fins a peu de l'esperó.

Una grimpada per un esperonet ens deixa en una bauma on és veuen els espits. No hi ha reunió i cal muntar-la amb un arbret i el primer espit. Es millor equipar-se abans. L'Eduard s'ha deixat el casc i és demana les dues darreres tirades que sembla que son les més descompostes, en Joan B farà la tercera i quarta i jo les dues primeres.

El primer llarg comença amb un fort desplom amb tres o quatre passos d'A0 i després comença el festival navegant per la placa tot seguint els espits que allarguen un pel i abans de xapar sempre tens el passet que t'has de col·locar. Tot i que la dificultat que marca és de V cal anar molt atent.

El segon llarg segueix la mateixa tònica, l'Ae però esta abans d'entrar a la reunió.Aquests dos llargs son mantinguts i verticals, després l'esperó s'ajeu considerablement.

Segueix en Joan B, el tercer llarg te un seguit de ressalt, amb una dificultat de III,IV.

El quart llarg més senzill amb una dificultat de III.

Relleu i canvi, ara li toca a l'Eduard, un cinquè llarg per una placa ajaguda ens porta sota el ressalt final.

El darrer llarg va a buscar l'aresta de la dreta, molt estètic, foto obligatòria, per encarar una llastra amb roca més delicada i molt assegurada amb espits sobre trobem una reunió que no cal fer, seguim fins el cim.

El sol escalfa força, ja estem a pler estiu. El descens seguim l'aresta cap a l'esquerra , seguin fites fins a retrobar la pista que ens du a Sant Llobre on ens retrobem a la Neus i la Montse. Tots plegats anem cap a Oliana a la recerca de la cervesa.

Via molt estètica, amb dues parts ben diferenciades els dos primers llargs més verticals i mantinguts i la segona per un esperó més ajagut. Portar unes 14 cintes exprés i algun friend mitja i/o petit per algun forat, nosaltres només em vam posar un al primer llarg.

Per Eduard, Joan B. i Joan A.

a la R0 i primer llarg

l'Eduard i en Joan B al segon llarg

tercer llarg

l'Eduard a l'estètica aresta del sisè llarg

perfil de l'esperó i cim

reunió de blocaires

TRENCABARRALS, via Sonata in Blue

22/06/10. Avui hi quedat amb en Joan B, em proposa anar a la via Sonata in blue que te ganes de fer-la i jo mi apunto. Pugem amb el funicular i fem l'aproximació en baixada, això no és el que era però la veritat que desprès de menjar s'agraeix.

El Trencabarrals queda minimitzat pels Gorros i la panxa del Bisbe però és d'aquelles agulles que has de pujar-hi.

Ens costa una mica trobar el peu de via però al final la trobem un gros arbre i dos burils ens ho marquen.
En Joan B comença, els primers passos son els més fins i amb molsa, després baixa la dificultat , trobem una reunió a la dreta que no cal fer, seguim una mica més fins a R1, les assegurances allarguen una mica, aquesta serà la tònica de la via.

El segon llarg és del mateix estil amb un tros al mig un pel més exigent. La R2 en una bona terrassa.

El tercer llarg és el que dona caràcter a la via, comença amb un fort desplom, diuen 6c, que el solventem amb Ae, quan arriba a la verticalitat cal tibar de veritat, hi ha molt bona presa però cal escalar entre assegurances. En Joan B tiba a fons.

Un ràpel volat ens deixa de nou al terra. Veiem una cordada a la part final del Gorro Frigi, aquestes hores per aquí dalt és pot escoltar el silenci i el contrasta de llum i pedra. La tornada la fem pel pla dels ocells, ara feia temps que no hi passava. Pel final de festa una canya i unes olives a Monistrol per celebrar Sants Joans.

Via equipada amb burils en bon estat, portar 13 cintes exprés, algun alien pot ser útil.

Per Joan Baraldes i Joan Asín

en joan B a l'inici i a la R1

al passatge més vertcal del segon llarg

a l'Ae del tercer llarg

Joans al cim