dimecres, 8 de gener del 2014

MONTSERRAT, FRARE DE BAIX, Via TBO

Frare d baix i Serrat del Muntaner
8/01/14.  El Frare de baix és del sentinella del Clot de la Mònica, amb vies curtes però intenses, un lloc ideal per una tarda curta d’hivern amb la seva orientació Oest.

ressenya

La via TBO té dos llargs de corda, mantinguts amb una entrada difícil què podem fer en Ae. El segon llarg és pot anar alternant l’Ae amb lliure obligat de V+/6a, segons habilitats. Al final del segon llarg trobem un díedre comú amb altres vies, on ens pot anar bé un alien vermell.
DADES
Primera ascensió: 2004
Per: Josep Escofet, Isabel Notivoli i Jean Charles Peña
Equipament: Parabolts
Material: 15 cintes exprés i un alien vermell o similar pel díedre final, estrep opcional.
Dificultat: 6c, obligada V+/6 a,Ae.
Per: Antonio Gómez i Joan Asín

al primer llarg

arribant a la R1

al segon llarg

sortint del tram més desplomat

FOTOCIM


dilluns, 6 de gener del 2014

MONTSERRAT, PLACA ROOFS, Via CALUMET

la placa Roofs
5/01/14. La placa Roofs, és una petita paret a la zona del Faraó ideal per un dia ventós com el què fa avui. Al punt de trobada del Bar Muntanya de Collbató coincidim amb el Jaume i el Toni què també ens acompanyaran.

Per arribar a la paret haurem de caminar una hora més o menys, més aviat menys. De Can Jorba seguim la Pista direcció a el Castell, trobarem diferents punts d’aparcament, el camí amb marques vermelles comença  prop d’un revolt abans d’arribar al torrent. El camí amb forta pendent ens porta a la Palomera i seguim fins passar pel peu de la placa Roofs.
ressenya
La via Calumet, és una via totalment parabolada per no patir, tot i què cal escalar. Al primer llarg trobem un passatge desplomat de 6b+ o Ae/V+ en el nostre cas, què dona pas a una mantinguda placa fins a la R1. A l’inici del segon llarg trobem un passatge de 6a  què cal trobar-lo, ja què el parabolt queda a desamà. Aquest llarg va en tendència a la dreta fins a una mena d’esperó per on puja directament. El tercer llarg a la ressenya què portem marca 6a+ a l’inici però nosaltres li donem V+, presenta una placa amb roca escamosa, però vas trobant preses (sanejades), superat el primer ressalt la placa va perdent verticalitat fins el cim.
DADES
Primera ascensió:11/03/12
Per: Joan Vidal.
Equipament: Totalment equipada amb parabolts.
Material: 14 cintes exprés, més reunió.
Dificultat: 6b+, obligada V+/Ae.
Descens pel llom direcció Oest fins el coll de Muset, on retrobem el camí de pujada per on tornarem passant pel peu de la Placa Roofs.
Una via curta però interessant en un lloc solitari, bones vistes des del cim del Faraó i Montgrós.
Per: Felip Linares i Joan Asín


al desplom i a la placa del primer llarg (fotos jaumegrim)

Felip a plena placa,primer llarg

al segon llarg

arribant a la R3

el Jaume i el Toni arribant al cim

FOTOCIM

dissabte, 4 de gener del 2014

SANT LLORENÇ DE MONTGAI, PARET DE L'ÓS, ESPERÓ SUD

Paret de l'Os
3/01/14. En  acabar la via Quimèrica laxitud, el dia ha anat a millor i com l’Antonio no ha fet l’esperó Sud, decidim d’anar-hi.
ressenya
L’esperó sud és una de les grans clàssiques de dificultat assequible (IV/IV+ amb algun  pas de V) de la Paret de l’Ós. La via està reequipada amb parabolts per a no patir, tot i així és pot portar algun joc d’aliens. Trobarem quatre reunions muntades, nosaltres hem enllaçat el segon i tercer.
Un cop al cim decidim baixar caminant anant a buscar el torrent de l’esquerra.

Per: Antonio Gómez i Joan Asín
primer llarg

a la R1 

arribant a la R3

després del pas de V a l'inici del quart llarg

al mateix llarg

FOTOCIM

SANT LLORENÇ DE MONTGAI, PARET DE L'ÓS, Via QUIMÈRICA LAXITUD

PARET DE L'ÓS (DRETA)
3/01/14. Avui les prediccions meteorològiques anuncien temps “marró” cap a ponent i cap allà que hi anem. A l’arribar a Artesa de Segre constatem què la predicció era bona, esmorzem al forn d’Artesa i desistim d’anar a l’Abella de la Conca i marxem a buscar el micro clima de Sant Llorenç de Montgai.
ressenya
Sembla què aquí el temps s’aguanta, escollim una via ràpida amb fàcil retirada.
La via Quimèrica Laxitud, queda a banda dreta de la paret i va flanquejant de dreta a esquerra buscant-se pas, en quatre llarg.
El primer llarg va per una placa ajaguda amb un ressalt què ens porta al peu d’una zona desplomada on trobem la R1.
El segon sortim flanquejant cap a l’esquerra seguint una fissura horitzontal, força espectacular, fins el peu d’una placa desplomada què en lliure és 6a+, en el nostre cas V+/A0.Superat aquest passatge arribem a la R2.
El tercer llarg segueix flanquejant cap a l’esquerra per sota d’una savina i afrontem directament un ressalt vertical i tornem a anar en tendència a l’esquerra fins a la R3. Al llarg trobem dues reunions amb anelles de ràpel què no son de la via.
El quart llarg és espectacular, atlètic amb bona presa i continuïtat. Cal anar buscant els passatges entre assegurances. Ens ha sortit amb un repòs.
DADES:
Primera ascensió: 13/2/83
Per: A. Fernández  i J.A. López, amb col·laboració de J.Godoy.
Equipament: Reequipada amb parabolts, trobarem algun burí.
Material: 10/12 cintes exprés, aliens i un estrep opcionals.
Dificultat: 6a+, obligada V+/Ae.
Informació: la nochedelloro.
En resum una via ràpida i molt recomanable.
Per: Antonio Gómez i Joan Asín


placa ajaguda al primer llarg IV

iniciant l'espectacular flanqueig del segon llarg IV+

ressalt desplomat al primer llarg V+/Ae (6a+)

flanqueig al tercer llarg V

ressalt vertical, tercer llarg V

darrer llarg de continuïtat 6a

FOTOCIM

dimarts, 31 de desembre del 2013

MONTSERRAT, SERRAT DELS MONJOS, Via BIKINI


31/12/13. Darrera escalada de l’any i doble sessió de cafès, tot fent temps i petant la xerrada amb el Jaume (grimp) i el Toni, doncs a fora fa força fred. Al final però cal decidir-se a sortir i a quina via anem??..al final en surt una de bona què encara tenim a llista de pendents el Juan Carlos i jo la Bikini del Serrat dels Monjos, el Jaume ja l’ha fet i ens cedeix el protagonisme amablement.


Quan arribem a peu de via al Juan Carlos li agafa el rampell i comença.
Una via de quatre llarg sense desperdici què et deixant a gust després d’haver-la treballat. El primer llarg hi ha el pas (de la via) entre el segon i el tercer espit però hàbilment en Juan Carlos posa un Camalot del 3 en un llavi què suavitza el passatge. Després segueix per un estètic esperó mantingut  fins arribar a la R1. El segon segueix un esperó per passar a la dreta fins el peu d’un ressalt on hem d’anar en flanqueig ascendent a l’esquerra a la busca i captura d’un espit, passatges atlètics amb bona presa amb mala caiguda però. De l’espit agafem l’esperó i el seguim fins a la R2. El tercer llarg tot i ser el més fàcil és molt bo, surt per una placa ajaguda per anar a buscar una canal-díedre per on pugem amb passatges atlètics fins què flanquegem a la dreta per entrar a la R3. El quart llarg és espectacular, una placa amb tres espits de 6b, V+/Ae en el nostre cas, dona a la gran fissura desplomada a l’inici i què seguim fins a la R4, podem amanir-la al gust. Un darrer ressalt de 2 m ens deixa al cim de la paret.
DADES
Primera ascensió: 1997
Per: Fredi Parera i Armand Ballard.
Equipament: semi equipada amb espits i un pitó.
Material: Aliens, friends fins el Camalot del 3,tascons, 12 cintes exprés, bagues savineres i estrep opcional.
Dificultat: 6b, obligada 6a/V+,Ae segons habilitat.
Informació: escalatroncs.
En resum una bona via exigent molt recomanable, una gran clàssica i imprescindible del Serrat dels Monjos.
Un bon a comiat escalatori del 2013.
Per: Jaume Galban, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.


iniciant el primer llarg

i ara seguim per l'esperó

per l'esperó del segon llarg

flanqueig obligat al segon llarg amb mala caiguda

a la canal -díedre del tercer llarg

a la placa d'inici del quart llarg

entrant a l'espectacular fissura del quart llarg

l'espectacle segueix

FOTO CAP D'ANY

dissabte, 28 de desembre del 2013

Intent al PIC DE LA MINA amb esquís


28/12/13. Aquest dissabte les prediccions meteorològiques avisen què cap el mig dia tarda passarà un front pel Pirineu oriental. Anem al Pic de la Mina, el dia està ennuvolat però sembla què anirà a millor. Deixem el cotxe al coll de Pimorens i comencem a pujar entre mig de les boires què estan juganeres, ara sembla què escampa, ara és tapa més. Amb aquest joc anem guanyant altura però a l’arribar al final del telecadira, el front ens està esperant puntual, la visibilitat baixa en picat i comença a nevar, esperem una estona però la cosa no millora. Per avui ja en tenim prou mitja volta i baixada de sensacions tot intentant encertar el millor camí de baixada......
Per: Glòria, Xavier i Joan

iniciant l'ascensió, sembla què el dia anirà a millor

boira juganera

ara veiem el Pic de la Mina

pujant per les pendents



punt final

baixada de sensacions