dimecres, 17 de setembre del 2014

MONTSERRAT, MAGDALENA SUPERIOR, Via PIRENAIC


16/09/14. Feia dies que li anava al darrera de repetir aquesta via després de la restauració feta per Lete i l’Eduard (molt bé per cert), però per una cosa o un altre l’ocasió quedava frustrada. Avui amb l’Antonio ens hi hem arribat, quan arribem al coll entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi, les boires ens envolten ???, amb dubtes de si anirà a més i acabarà plovent ens hi fiquem.

ressenya en ratlles per on va la via

El primer llarg és el clau de la via,  no tant per dificultat sinó per lo mantingut en el V grau i només tres expansions en 35m. Un llarg amb essència Montserratina on clar anar navegant buscant els passatges i les assegurances, nosaltres hem afegit un alien verd i un altre de groc en una franja  abans de la primera expansió i un tricam negre en un forat entre abans de la segona.
La R1 és penjada sota la marcada fissura que ratlla aquesta zona de la paret.
El segon llarg surt en flanqueig cap l’esquerra, l’Antonio l’agafa una mica per sota i ha fet un bon tram sense assegurar-se, al final pot posar uns aliens abans d’agafar els pitons de la fissura. Cal seguir flanquejant fins a veiem la R2 i hem de pujar recte. De la R1 cal flanquejar sense baixar i trobar una V que no és veu des de la R.
El tercer llarg comença amb Ae desplomat (6c), sortim en lliure a la dreta i anem a buscar un altre ressalt equipat on podem optar per 6a o A0, uns metres més ajaguts i entrem a la R3.
El darrer llarg és curt i sense cap assegurança, sortim amb un aeri flanqueig ascendent a la dreta fins a l’esperó on la dificultat baixa. Un cop al cim hem anat a muntar la R a la instal·lació del Ràpel. Hem posat un alien a l’inici del llarg.
Les boires han anat a més i ara agafen un caire “pixaner”.
En resum una bona via i bona restauració, d’una via amb essència Montserratina. A les xapes només entra un mosquetó.
DADES:
Primera ascensió: 1965.
Per: J.Banet, J.Genebriera , F.Sabat.
Equipament: Parbolts i claus d’època.
Material: 12 cintes exprés, joc de micros i friends fins el 1 Camalot, algun tricam i bagues per merlets, què podrem posar segons l’habilitat.
Dificultat obligada V/Ae, poc assegurats els trams en lliure.
Per: Antonio Gómez i Joan Asín.

en aquesta franja es poden posar aliens

navegant per la placa

l'Antonio a la recerca del pitó què no el trobarà 

aquí va posar un micro abans d'gafar la fissura ufff

primer passos en A0

seguim en Ae

darrer llarg amb boira pixanera

FOTOCIM

emboirats

DESCOBRINT LA FACU


15/09/14.Tenia pendent de fer una visita a La Facu i aquest dilluns a la tarda en Manel m’ha fet d’amfitrió.
Comencem pel sector de la dreta, suposo què és el mes concorregut.
Via Montserrat Bardi V.Primer contacte, bon calcari amb bústies, vertical i atlètica.
Via Tati Conill V+. El primer llarg de placa vertical més obligada, després s’ajeu i les bústies son més generoses.
Via Cesca V+. Més mantinguda amb dos passatge difícils una a la meitat i un altre en desplom abans de la instal·lació per despenjar-se.
Via Rosa Mari V+. Dificultat mantinguda amb la superació d’un sostret al final.
Hem estat sols escalant i el lloc és molt agradable, a la tarda ens a tocat l’ombra. Bona roca calcària, escalada atlètica i llargs de 20 o més metres.
Per: Manel Díaz i Joan Asín
via Montserrat Bardi V

via Tati Conil V+

via Cesca V+

via Rosa Mari V+

 

dilluns, 15 de setembre del 2014

DENT D'EN ROSSELL, VIA KURU

13/09/14. Avui no hem tingut què fer el pla B com darrerament, tot i què les boires i els núvols baixos ens han acompanyat durant tot el viatge.
Tornem a la Dent d’en Rossell, aquest cop per fer la via Kuru, una nova proposta

Dent d'en Rossell i el Josep a la R8
L'itinerari de la via està ben trobat enllaça plaques, díedres, flanquejos i desploms que li donem varietat a l’escalada. Equipada generosament amb molts parabolts que la convertiran en una via per a consum massiu, amb poca exposició i compromís.La dificultat obligada es de V amb els estreps, tramposa i algun friend. Al veure la ressenya espanta la graduació, però el grau l’hem trobat d’oferta i els passatges difícils son puntuals. Així doncs una via per fer metres d'escalada "plasier" o "Love Climbing".

Quan estem  fent el segon llarg, arriben dues cordades de coneguts (Pere Joan, Montse, Josep) què també faran la mateixa via.
ressenya

El primer llarg comença amb una placa què porta a un díedre on trobem un pas difícil per sortir a l’esquerra i entrar a la R1.
El segon llarg segueix una gran placa, a l’inici més compacte i després és deixa fer molt bé
.
El tercer llarg comença amb un díedre desplomat i continua per una placa.
El quart llarg, sortim cap a l’esquerra per una cornisa herbosa  fins el peu d’una placa (2 passos Ae) que donen pas a un díedre.
El cinquè segueix una placa.
El sisè és un llarg espectacular, flanqueig a l’esquerra fi per agafar un díedre-fissura en arc què ens porta a la R6, abans d’entrar hem posat un alien gis, l’únic en tota la via. Llarg mantingut.
El setè es de tràmit un sortida en flanqueig a l’esquerra per sortir a una terrassa herbosa, fem reunió en un gran arbre.
El vuitè llarg va a buscar una marcat díedre fosc amb líquens a la dreta, el superem amb passatges atlètics.
El novè llarg superem un ressalt per sortir a una zona herbosa la R9 està a l’esquerra a l’inici d’una gran placa.
El desè llarg segueix una mantinguda placa, què va agafant verticalitat a mida que anem pujant. Trobem un R, l’hem saltat i continuem, per a nosaltres aquí hi ha un dels passatges més difícils, un cop superat entrem a un díedre ajagut on trobem un altre R10.
Flanquegem a la dreta i entrem a un canal fàcil, fem reunió en un gran arbre.
En resum una via recomanable per fer metres, amb compromís i exposició baix.
DADES
Aproximació: De Queralbs pugem cap a Fontalva, aparquem on surt el camí de Nuria, el seguim per la variant Delui, fins arribar a l’antic  traçat de les vies del cremallera, a uns 50m del túnel trobem la línia de parabolts, a l’esquerra hi ha una corda fixe d’algun projecte i a la dreta comença la via Laia.
Primera ascensió per: Patu, Xexu i Josep D.
Equipament: Totalment amb molts parabolts.
Material: 15 cintes exprés i estrep, semàfor aliens i algun friend mitja opcional.
Dificultat: en lliure fins a 6c diuen, obligat V amb estreps i tramposa.
Descens: Sortim a una canal per on pugem, a l’esquerra hi ha un bivac, seguim fites i quan podem agafem corriols que se’n van a la dreta pel bosc, els seguim fins a una torrentera què ens porta de nou a les antigues vies i peu de via. Retornem pel mateix camí de pujada.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.

al primer llarg abans del pas d'entrada a la R

segon llarg foto Pere Joan

arribant a la R2

inici del tercer llarg


pas d'Ae per agafar el díedre del quart llarg

arribant a la R4

inici del cinquè llarg
 
inicant el flanqueig del sisè llarg
 

al díedre en arc del sisè llarg

setè llarg


al díedre del vuitè llarg
entrant a la R8
inici del novè llarg




al mantingut desè llarg
 
sortida fàcil a la canal
 
 

a la canal de sortida

FOTOCIM