diumenge, 26 de novembre del 2017

SERRAT DEL CONILLER. Via LIEBE CLÀUDIA

25/11/17. Aquesta via té una gran càrrega emocional per a nosaltres, l’hem de repetir de tant en tant i ara ja tocava. Aprofitant la ben entesa de què el Javier, el Xavi i el Juan Carlos no l’han fet encara, cosa imperdonable, amb el Manel farem d’amfitrions.
El matí és fred i amb núvols alts, parada obligada al Thaussà per esmorzar a Coll de Nargó, sense presses però.
Amb la xerrameca ens passem el lloc d’aparcament i hem de fer mitja volta, finalment el trobem.  Avui ens passa el mateix dels darrers dies quan parem fa fred i ens abriguem, després però surt el sol i passem calor, no n’aprenem.
Fem l’aproximació amb una hora i quart més o menys, pel camí què va cercant les febleses del terreny per obrir-se pas. Entorn tranquil estem sols a la paret tot un luxe.
Ens repartim en dues cordades amb el Xavi anirem primer i després el Juan Carlos, Manel i Javier.
Quan varen obrir la via la intenció era de deixar-la bastant equipada per poder-la repetir amb un grau obligat de V/Ae. El dos primers llargs son els més mantinguts on trobarem els passatges més difícils, els altres quatre llargs son més fàcils però tots els llargs tenen els passatge.
El descens el fem caminant, seguin l’aresta cap l’oest fins un coll (fita) per on seguim el camí de baixada, (marques vermelles).

DADES.

Primera ascensió: 22/01/12 el dos primers llarg, per Manel Díaz i Joan Asín. El 18/02/12la resta per Ramón Samarra i Joan Asín, amb la col·laboració de Juan Antonio Cañete.
Primera integral25/02/12 per Manel Díaz i Joan Asín
Equipament: Parabolts de 10, 1 pitó i ponts de roca.
Material: joc de micros i friends fins el 1 de Camalot, aquest el posarem en els llargs 1,5 i 6.12 cintes exprés i alguna baga per savines.
Dificultat: 6a. V/Ae obligat estrep opcional.
Aproximació: Des de Coll de Nargó,  agafem el trencall direcció a Isona i Coll de Boixols, (L.511), a uns 3 km i just travessar el pont , abans d’entrar a un estrets, trobem una pista asfaltada a la dreta, amb un cartell indicador Sallent 8 km, a 2,7 km, desprès de passar per Sta. Eulària, trobem una pista de terra a la nostre dreta, tot just en un canvi de rasant abans de canviar de  vessant en una corbà tancada, aquí podem aparcar el cotxe, si anem amb tot terreny podrem pujar per la pista fins a un prat. Del prat agafem un camí molt ben trobat, amb fites  i marques vermelles que van buscant el pas per dos ressalts de roca. El seguim fins a la part superior on ja tenim les parets a prop, aquí trobem unes fites i marques grogues que van cap a la dreta tot flanquejant fins a les paret. Fita i fletxa picada al peu, molt visible la llastra fissura del primer llarg.

Al cim hi hem estat una bona estona, digerint la tranquil·litat, les vistes i els records “Liebe Clàudia”.

Per: Juan Carlos Díaz, Javier Hualde, Juan Carlos Sánchez, Xavier Samsó, Joan Asín.

primer llarg
segon llarg
tercer llarg
quart llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
sisè llarg
el Manel i Javier a la R4

Juan Carlos i Xavi al cim

FOTOCIM

divendres, 24 de novembre del 2017

ATENCIÓ!!! SERRA DE BUSA.


ATENCIÓ. En Ricard Darder em fa arribar què hi ha una moratòria d'escalada, els mesos de desembre, gener i febrer, afectant a la vessant sud de la Serra de Busa part central.
S'ha pactat entre els escaladors locals i els propietaris de la zona.

dijous, 23 de novembre del 2017

MONTSANT. LA FALCONERA. Via PRIMAVERA.

22/11/17. Aquest dimecres m’acullen els Josep’s, la colla dels dimecres no poden sortir, i ves per on quedem per anar al Montsant a la via Primavera. Aquesta via és de les perdudes al fons de les pendent, així que posem rumb cap el Montsant.


El dia és bo però fred, parem a esmorzar a Cornudella sense presses i ens arribem fins a la Morera del Montsant on aparquem. L’aproximació és evident, pugem pel grau dels Barrots fins què l’hem de deixar per anar a buscar el peu de via amb un pel d’intuïció . Arribem força acalorats a peu de via, la via està orientada al sud i al final hem tingut calor a la paret.

La via està semi-equipada/re equipada amb una mica de tot, burins, parabolts, tacs, pitons, però caldrà afegir-hi flotants sobre tot als dos llargs de díedre. La via és treballosa on cal posar-si amb mode anar fent.

DADES

Primera ascensió:  1975
Per: J. Coll, J.M. Toset, A. Queralt.
Equipament: Semi-equipada amb burins, parabolts, pitons, tacs.
Material: 15 cintes exprés, Friends fins el Camalot 2 repetir algun mitja/gran, tascons, 2 plaquetes recuperables, estreps, ganxo.
Dificultat: 6a/6a+. Obligat V+/A1 a equipar.
Roca: Conglomerat.
Orientació: Sud.
Descens cap a l’esquerra què ens porta directament a la Morera de Montsant.

Primer llarg, comença per un esperó-díedre seguim directament per la placa vertical amb un passatge Ae fins a una cornisa on anem cap a l’esquerra, fins a trobar la R1 al peu del marcat díedre.

Segon llarg, sortim a l’esquerra en flanqueig per accedir al díedre per on pujarem, poc equipat, passatges atlètics.R2 penjada.

Tercer llarg, també de díedre però més vertical i atlètic, trobarem 3 tacs, a l’entrada de la reunió cal controlar la roca. R3 penjada.

Quart llarg, sortim a l’esquerra a buscar l’esperó, seguim en flanqueig a l’esquerra amb Ae, pas de ganxo i tramposa o 6a+, quan podem seguim en lliure fins a un díedre per on pugem (V+/A0) fins a la R4 en un replà.

Cinquè llarg, curiós, flanquegem pel replà herbós a buscar l’ample xemeneia per on pugem, (V/A0).

En resum una via treballosa, atlètica de les què et deixa bon sabor un cop digerida.

Per: Josep Solé, Josep Estruch, Joan Asín.

inici de la via
primer llarg
primer llarg
segon llarg
segon llarg
tercer llarg
tercer llarg
quart llarg
quart llarg
arribant a la R4
cinquè llarg
cinquè llarg
arribant a la R5
FOTOCIM