diumenge, 23 de gener de 2011

CAP DEL RAS, via EL REVERSO TENEBROSO + BADALONA

22/01/11. Hi han vies que et criden l’atenció per algun motiu, però que costa d’anar-hi, la via El Reverso Tenebroso n’és una d’aquestes. En Min em va passar la ressenya original fa bastant anys i és veia factible. Cada cop que anava al Montsec d’Àres hi pensava en que la tenia pendent. D’aquesta via no és troba informació, tret del llibres de Montsec Oest, i una repetició en lliure que és pot trobar al bloc “Aquí ves al Loro”. Entre dijous i divendres un seguit de trucades per quedar, fa que per casualitat envàuqui a una bona colla per anar-hi.
La poca informació d’una via sempre em crida l’atenció, és un al·licient per a descobrir  que ens reservarà. Un cop feta,  a part de que t’hagi agradat més o menys, la diferencia està en que l’has viscuda a la teva manera.

ressenya via EL REVERSO TENEBROSO
Després de la parada obligada a esmorzar al bar Sport de Bellcaire, on sempre hi trobes algun conegut per a saludar i comentar alguna cosa, marxem cap a Àger. Avui  tot hi fer un dia esplèndid en referència al sol, la temperatura és molt freda. Deixem el cotxe a l’alçada de la via, preparem el material i les cordades,  en Manel, Juan Carlos i en Felip faran una cordades i en Joan B i jo l’altre. L’aproximació curta  però amb forta pujada,  ens serveix per a escalfar una mica el cos. La via comença a la dreta de l’Esperó Badalona un burí al peu de via ens marca l’inici.
El primer llarg comença amb uns passatges que cal negociar amb roca delicada fins a la primera assegurança V, una placa vertical que superem amb dos passos d’Ae, seguit d’uns ressalts on cal anar buscant el passatge i les assegurances, amb  passos herbosos i roca a controlar IV,V. R1,35m.
El segon llarg surt a l’esquerra per anar a buscar un marcat díedre, pugem per la placa de la dreta uns metres amb roca bona V, fins  a  flanquejar a l’esquerra amb passos  d’Ae en flanqueig i llargs. R2,20m.
El tercer llarg va per una placa vertical  força equipada que superem amb Ae (7a+), amb una sortida atlètica al final  amb bones preses per entrar a la R3 a sobre d’un arbre IV, 35m al peu del marcat díedre.
El quart llarg va per la immensa placa de la dreta del díedre totalment equipada amb burins. La placa comença ajaguda i va agafant verticalitat fins arribar a un sostre que cal superar per entrar a la reunió. Al primer tram de V segueix un altre vertical on cal buscar el passatge a la dreta de les assegurances V+, desprès ja és posa molt vertical  amb preses romes, seguim en Ae. R5, 45m.
El cinquè llarg surt a l’esquerra per terreny fàcil amb herba i pedres soltes per entrar a una canal que seguim cap a la dreta, fins una ressalt força polit amb dos burins, la ressenya marca V però el segon pas és més difícil, en el meu cas una A0 per a col·locar-se bé abans de fer el pas. R5 30m.
La via acaba a la feixa, d’aquí és pot seguir-la cap a l’Est fins a trobar la canal de baixada. A la R3 ens ha agafat fred al bufar lleugerament el vent, però ara sembla que no bufa. Amb en Joan B i en Felip seguim per l’Esperó Badalona fins el cim. En Juan Carlos és recent del colze i en Manel l’acompanya. Un flanqueig de 40m per la feixa ens deixa a la R4 de l’esperó Badalona.
El llarg comença per una placa ajaguda per anar a agafar un marcat esperó, on cal pujar per la dreta de les assegurances.  Cal anar navegant per trobar els passos en lliure 6a, si no, haurem de fer A0/Ae. 50m.
El darrer llarg té tres ressalts un primer molt espectacular amb un passatge en bavaresa V, surt a una feixa, anem a l’esquerra fins un altre ressalt que superem en tendència a la dreta IV, al peu hi ha una R però no cal fer-la. Un altre feixa amb un darrer tram molt llis on trobem dos passos d’Ae per sortir en lliure IV. 50m.
El dia s’ha aguantat prou bé amb sol que ha fet baixar la sensació de fred, però l'hem sentit quan a bufat lleugerament el vent, per sort no ha anat a més.
Via de caire clàssic, amb trams herbosos i roca delicada o solta a les feixes, però amb plaques de roca molt bona. Equipada amb burins, algun espit i clau, ens permet viatjar del IV al 7a, tot decidint  quan comença l’ Ae. La via està assegurada, portar algun friend opcional.
Per, Felip Linares, Juan Carlos Sánchez, Manel Díaz, Joan Baraldes i Joan Asín.

primer llarg 

en Joan B entrant al díedre del segon llarg i Juan Carlos a la placa

entrant a la R3

a la llarga placa del quart llarg

sortint a la feixa on acaba la via

Joan B a la R4 de la Badalona, Manel, Juan Carlos i Felip plegant cordes

cinquè llarg de la via BADALONA

en Felip al darrer llarg

al cim amb la companyia del fred

9 comentaris:

Llorenç ha dit...

Vaja!!! estaveu dissabte per Ager??? nosaltres també, fotuts de fred!!!! quina rasca! tenieu que anar molt motivats ja que les dits es gelaven a la mínima! Te bona pinta....quina pinta tenen aquets burins???

joan asin ha dit...

Ei Llorenç, doncs és de les vegades que no hem vist ningú més escalant. A la paret amb el sol encara és podia aguantar. Els burins estan en bon estat i molt seguits en els trams difícils o d'Ae.

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona, amb aquest fred i poder fer tanta feina...aquesta amb el nom ja paga, la recomanes?

joan asin ha dit...

Jaume, has de fer bastant Ae si no és va fort de grau, però la placa del quart llarg val una visita. Hi han vies millors abans de fer aquesta.

Gatsaule ha dit...

No sé si la via paga la pena o no, però hi aniria només pel nom que té! Em sonava però no sabia que estava a Àger....

El què més m'agrada és aquesta sensació de ficar-te en una via sabent-te poquet, en això si que coincidim!

joan asin ha dit...

Joan, sempre m'havia cridat l'atenció el nom i la poca informació.

Mingo ha dit...

Enhorabona, però al reverso crec que no hi aniré, no et veig massa entusiatmat en el teu relat, be suposo que el fred condiciona.
Salut.

joan asin ha dit...

Mingo a mi em van aquestes vies però a la companyia no gaire, volien més lliure.

Joan B ha dit...

Ei colla,
Tot i que no és la millor via d'Ager, es pot recomanar la visita.
salut i a tibar