16/01/11. Avui amb en Jaume només tenim temps per fer una matinal, així que ens arribem fins la Codolosa per fer la via de la Rampa. Amb el Toni la vam fer una tarda ja fa uns quants anys, sense saber com és deia ni que tenia una segona part, després de les piulades d’en Joan B i l’Eduard em van venir ganes de tornar-hi fins a dalt.
 |
| ressenya |
La via l’hem fet en sis llargs de corda, així dura una mica més. El primer llarg comença amb un pas força atlètic, després segueix per un díedre ajagut, fins un ressalt abans de la R1. El segon llarg va a buscar una placa vertical, molt assegurada, amb passos fins un cop superada s’ajeu fins a la R2 al peu d’un marcat díedre. El tercer llarg segueix el díedre fins a la R3, envoltada de vegetació. El quart llarg surt a l’esquerra a buscar una placa on podem posar un friend mitja abans d’un espit i uns passos fins, a sobre trobem la R4. Ens desencordem i seguim la feixa cap a la dreta per anar a buscar la segona part de la via. El cinquè llarg comença per una placa amb passos vertical, en Jaume posa un melet i després un alien vermell, abans d’arribar al primer espit que està a uns 5 o 6 metres. Després s’ajeu una mica i amb bona roca i bons còdols és va fem fins a la R5. El sisè llarg segueix per un díedre amb roca delicada, a la dreta és veuen dos parabolts, quan arribo al segon veig que els espits estan a sobre a l’esquerra, torno al díedre que el segueix-ho fins el final per flanquejar a la dreta fins a sota d’un marcat desplom un passos atlètics amb bona presa, però on cal tibar, no trobo la presa per xapar el segon espit, A0 per xapar, baixó i ara si, la presa estava a l’esquerra, uns passos més i trobem la R6.
El descens el fem pujant una mica per anar a buscar els senyals grocs i blanc de la drecera del Frai Garí que trobem a l’esquerra.
Pel sol i temperatura que fa no sembla que estem al mes de gener, més aviat sembla que estem a la primavera.
Una via ràpida amb passos interessants que podem fer en 6 o 4 llargs, on podem portar el semàfor d’aliens i friends fins el 1 de Camalot per si volem reforçar algún passatge. La via no té continuitat però és un opció a tenir en compte, idela per a una tarda o matinal.
Per Jaume Galban i Joan Asín
 |
| pas atlètic d'entrada i a la R1 |
 |
| a la mantinguda placa del segon llarg |
 |
| díedre del tercer llarg |
 |
| a la placa del quart llarg |
 |
| a la placa del cinquè llarg |
 |
| díedre del sisè llarg |
 |
| en Jaume arribant a la R6 |
 |
| al cim i anant a buscar la baixada amb un mar de núvols al fons |
4 comentaris:
En prenc nota....algun matí despistat igual ens hi deixem caure! sembla que últimament la Rampa està molt visitada!
Llorenç una bona opció a tenir en compte, quan disposes de poc temps. Records
Ei Joan,
Jo també crec que és una bona opció i que la part de dalt es pot fer fent altres vies de sota.
Tu si que has fet la via original en la darrera tirada. Nosaltres varem fer-la seguint els parabolts.
salut i a tibar
Joan B quan estava al segon prabolt em vaig adonar de que rera pel díedre. Records.
Publica un comentari a l'entrada