dilluns, 3 de gener de 2011

SERRAT DELS MONJOS,via EL ÚLTIMO SUEÑO

El Serrat dels Monjos
02/01/11. Amb en Jaume i en Ramón, quedem per fer la primera escalada de l'any, quedem al Bar Muntanya de Collbató per esmorzar on ens portem dues sorpreses, NO HI HA FUM per fi ja no és pot fumar als llocs públics. La segona ha estat la gran quantitat de coneguts que ens hem trobat, Jaumegrimp i el seu company Toni, l'Antoni Gómez i en Joan B, en Guillem Arias i Joan Prunera.....tots amb les ganes de començar l'any grimpant.
Per la nostre part decidim repetir la via "El último sueño", al Serrat dels Monjos no sense dubtar i considerar altres opcions, però al final sempre hi ha consens.  Ressenya i informació al bloc d'escalatroncs.

Recorregut de la via
 Després de dubtar per on comencem, trobem el nom pintat al peu de via. Avui comença en Jaume. Els primers passos son finets i cal prestar atenció, després  seguim per l'esperó, en Jaume és despista i troba la R però segueix i acaba improvisant una R més amunt. El segon llarg (nostre) surt per un díedre per passar a la placa de la dreta amb passos finets, on trobem la R2 real, però com ja estem embolicats, en Jaume segueix flanquejant per agafar un díedre on uns passos atlètics deixen a un terrassa amb arbres, segueixen uns passos per una fissura i placa fins a la R3 de la via i R2 nostre.
Canvi, ara em toca a mi, el quart llarg surt per un díedre fins arribar a un espit, on hem de flanquejar a l'esquerra, pas de col·locació i seguim flanquejant per terreny més fàcil fins a la R4.
El cinquè llarg comença amb una fissura atlètica que és fa força bé, després per grades en tendència a la dreta fins arribar sota d'un díedre desplomat, com encara hi ha corda segueixo, passatge molt tècnic que no l'acabo de trobar i al final faig un pas A0, uns metres més delicats i per grades herboses anem a buscar la R a l'esquerra.
El descens el fem seguin traces en direcció Oest fins arribar al torrent que seguim fins al final on és trobem uns passatges equipats amb cadenes i cordes, fins el darrer tram on cal fer un ràpel curt.
Una via amb la seva dosis d'aventura marca de la zona. Queda inaugurat l'any 2011 doncs.
Per Ramón Prades, Jaume Galban i Joan Asín.
primers passos fins

a la segona i tercera tirada de la via, segona nostra

a la R3 i al flanqueig del quart llarg

passatges atlètics al cinquè llarg

al final de la via

a la baixada ens trobem companyia i ràpel final

9 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Un bon començament d'any! va estar be la trobada improvisada. La via queda apuntada a la llista.
Nosaltres vàrem enfilar cap a la Plantació a fer l'Arc dels Ti-Tius; tot pujant vaig patir doncs porto un refredat que m'ha deixat baldat! la via val molt la Pena!

joan asin ha dit...

Jaume hauràs d'anar al metge je,je. Tot un plaer la trobada sense voler.

Joan B ha dit...

Ei Joan,
No ens dius si recomanes la via.
L'hem d'apuntar a la llista ?

salut i a tibar

joan asin ha dit...

Joan B és una via d'aventura d'anar buscant-la, amb passatges macos i altres de no tan, amb una mica de vegetació. Però a mi m'agrada.

Mingo ha dit...

Felicitats i bon any. Jo aquesta no recordo si l'he fet em sona tot el que expliques.

joan asin ha dit...

Ei Mingo bon any, a veure si aquest any coincidim algun dia.

Gatsaule ha dit...

Bon any, Joan! No sé si és bona o dolenta, la via, però és de les que m'agraden! I no la coneixia....

joan asin ha dit...

Ei Joan Bon Any,a veure si aquest any podem coincidir.

Llorenç ha dit...

Veig que vau buscar una bona forma de començar l'any! una via prou entretinguda!
bon any!