29/11/17. Quedem amb el Remi per anar al Morral de
Penya Roja (Tivissa), jo no he escalat en aquesta zona i ho tenia pendent. El
dia és fred i amb vent gelat, però a la paret quedem arrecerats . Com el Remi
ja ha estat varies vegades, toca fer una de les vies què no te tatxada i ens
decidim per la via Casiquiare.
Un cop a peu de paret fem un repàs de les línies per trobar a on comença
la via i al final la trobem.
La via té tres llargs de corda el primer molt llarg i mantingut, amb les
assegurances separades. Entre el primer i segon parabolt, hem trobat uns
passatges molt difícils, després al darrer tram trobem un altre passatge
exposat. El segon llarg surt directe de la reunió per abastar un desplom, no hi
hagut manera de passar, i al final hem fet un flanqueig a l’esquerra, fent un arc
per enllaçar un altre cop per sobre del desplom i seguir per la via. Seguim per
una franca fissura en diagonal a la dreta, amb passatges atlètics fins a la R2.
El tercer llarg segueix l’esperó fàcil fins el cim.
No és la millor via per la primera visita a la zona, avui he anat a
remolc del Remi, déu n’hi do amb la via.
DADES
Primera ascensió: 1.987
Per: J. Verdaguer, M. Rialp.
Equipament: Semi-equipada amb parabolts i un pitó.
Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins el Camalot 1, tascons
(opcional).
Dificultat: 6a.
Roca: calcari.
Orientació: Sud-est.
Aproximació: De Tivissa seguim les indicacions al Morral de Penya Roja,
fins a un coll on aparquem el cotxe on ja veiem la paret. Seguim un camí què en
10 minuts ens deixa a peu de paret, evident.
Descens caminant per la carena
En resum una via
curta, intensa què no et deixa indiferent, on el grau va car.
 |
| FOTOCIM |
2 comentaris:
Enhorabona ! com deuria ser la via Joan! Aquest Remi és un crack i ara ja recuperat del tot, que be.
Felicitats als dos.
Si què és un crack
Publica un comentari a l'entrada