Aresta G.E.R. ROC DE PONENT. VALL DE CASTELLFOLLIT.

24/10/24.  Avui anem a l'Aresta G.E.R. què el Jaume la té pendent. L'Aresta G.E.R. és la gran clàssica del Roc de Ponent, un via què cal fer de tant en tant. Una escalada en Granit, amb díedre i escalada atlètica on trobarem algun clau al primer i segon llarg. Haurem d'auto-assegurar-se amb flotants. 

Una clàssica imprescindible.

Per: Isabel Notivoli, Jaume Galban, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: anys 70.

Per: Toset, Blanchat.

Equipament: pitons al primer i segon llarg, 1 espit al tercer.

Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins C3, tascons, bagues per a savines.

Dificultat: 5b atlètic.

Orientació: oest.

Roca: Granit.

Aproximació: Hem d'anar a l'Esplugues de Francolí, sortint del poble anem a l'esquerra, Monestir de Poblet, passada l'entrada agafem una carretera a la dreta, direcció Prades. Al Km 6,7 trobem una creu de fusta a l'esquerra, agafem la pista què puja per la vall de Castellfollit. Un cop passada l'àrea de Picnic seguim fins a l'alçada de la Roc de Ponent, on trobem un aparcament (6). Seguim l'itinerari geològic (marcat), quan arribem a l'alçada d'una pedrera, hem d'agafar un corriol a la dreta què ens porta a la tartera. La remuntem fins a trobar el peu de via. Nom picat.

Descens. Del Cim seguim l'aresta cap a l'est fins a un coll, baixem per la canal/tartera a la dreta, què ens porta a peu de via on retornarem pel camí de l'aproximació.

Primer llarg, pugem per un díedre amb passatges atlètics, fins a un balcó, anem a l'esquerra a buscar un díedre (fissura) 2 pitons, un cop superat anem a la dreta a buscar una terrassa R en un arbre.

Segon llarg, seguim amb escalada atlètica pel díedre, al final hem de superar un ressalt i anar a la esquerra ( aeri i preses  romes), flanquegem fins a un Arbre on muntem la R2.

Tercer llarg, retornem uns metres i pugem en diagonal fins a l'esperó (espit), superem un ressalt, passatges d'adherència. Pugem per l'aresta fins a un arbre on muntem la R3.

Quart llarg, pugem per l'aresta/díedre passem un arbre, seguim i anem a l'esquerra a buscar un arbre on muntem la R4.

Cinquè llarg, pugem verticalment per un díedre, passatges atlètics, seguim uns metres i muntem R en un pitó i friend abandonat. Llarg curt.

Sisè llarg, sortim a la dreta per un díedre i seguim per les plaques ajagudes, trams d'adherències, sortim a l'aresta cimera on muntem a la R6.

FOTOCIM

Via LA XORRERA entrant per la via JARDÍ DE L'EDÈN. CAL BARRICÓ. RIPOLLÈS.

23/10/24. Avui anem al Ripollès a CAL BARRICÓ. La proposta és la via La Xorrera què és la què em falta de les vies més clàssiques. D'aquesta via trobarem poca informació a les xarxes. Nosaltres hem entrat per la via Jardi de l'Edén, com recomana la guia Escalades al Ripollès, del Luis Alfonso, per què quedi més homogènia en el grau. El primer llarg de La Xorrera és 7a i si la fem en Ae haurem de porta una pànic. La via és nota què no és fa, trobarem molta herba amb argelagues què punxen a la via El Jardí de l'Edèn  i al díedre del segon llarg, sobre tot. L'hem trobat prou exigent, nosaltres em fet algun passatge en Ae.

Per: Juan Carlos Sánchez, Felip Linares, Joan Asín.

DADES

Via EL JARDÍ DE L'EDÈN

Primera ascensió: 2005

Per: Daniel Ballestero, Fidel Contreras.

Via LA XORRERA

Primera ascensió: 2012.

Per: Marc Aral, Aleix Carretero, Joaquím Hernando, Josep Font, Sergi Martínez. 

Equipament: Totalment equipada, parabolts.

Material: 12 cintes exprés, algun friend petit-mitja i estrep opcional. 15 bagues exprés si fem el primer llarg de la Xorrera.

Dificultat: 6b. Obligat 5c/A0-Ae.

Orientació: sud-est.

Roca calcari.

Aproximació: Aparquem el cotxe al pont de la C-17 de Ripoll a Ribes de Freser, Km 116. Agafem la pista de la dreta (cadena) i la seguim fins a un prat on hi ha la casa de ca Barricó en runes a la dreta. Seguim un camí direcció a les parets, pujant un primer ressalt on trobarem fites, seguim fins el peu de la paret, via ossel, seguim el peu de paret baixant a la dreta fins a trobar el peu de via del Jardí de l'Edén, placa amb el nom.

Descens: en ràpel. Fem un primer ràpel fins a la R4 i seguim el cable del sector Àtic, cap a l'esquerra (mirant la paret) fins a trobar la R de la via Aigua i Tabac. Fem dos ràpels fins a peu de via.

Primer llarg , via el Jardí de l'Edèn, comença per una placa plena d'herba on cal anar lluitant per a trobar les preses. Després seguim per una placa fina equipada amb parabolts, fem uns passos per la dreta i després fem dos passos d'Ae (6b) i sortim a la dreta a buscar la R1 de la via La Xorrera.

Segon llarg, sortim a la dreta a buscar un marcat díedre per on pugem, llàstima de l'herba què hi ha què no et deixa gaudir de l'escalada en díedre. R2 incòmoda

Tercer llarg, pugem a buscar l'esperó a l'esquerra, passatge atlètic i després per l'esperó passatge de 6a (A0) i sortim a la dreta i pugem a la R3.

Quart llarg, seguim uns passatges per l'esperó i passem a la dreta a buscar unes plaques, per on pugem a la R4, al passamà de la zona Àtic.

Cinquè llarg, placa fina i mantinguda 6a (algun pas Ae), després amb bones preses anem en tendència a l'esquerra a buscar la R5.

FOTOCORDADA

Via MOMPART. MIRANDA DE LES BOÏGUES. AGULLES MONTSERRAT.

19/10/24. Avui anem a la Trobada del Grup Cavall Bernat a Collbató. Tenim la intenció d'anar a Gorros però hi ha cua a la carretera per entrar al Monestir?, canvi de plans marxem cap a Agulles. Portàvem l'idea de fer una proposta de fer tres agulles, però errem la canal de pujada i no les trobem? uff, un altre canvi ara a la Mompart de la Miranda de les Boïgues.

Mentre fèiem la primera aproximació s'ha ajuntat amb nosaltres l'Alba una noia de Castelló què venia a la trobada i s'havia trobat amb el company.

La via Mompart una de les Clàssiques d'Agulles, ara feia temps què no la repetia. L'he trobat més exigent, roca polida i amb el re-equipament hi ha trams on cal navegar i escalar cercant el passatge. Hem alguns passos d'Ae.

Per: Alba, Isabel Notivoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascenció: 15/05/1960.

Per: C.Roperto, A.Mompart, J.Mayol.

Equipament: Parabolts, espits/burins, 1 pitó.

Material: 15 cintes exprés, joc de friends fins totem verd, estrep opcional.

Dificultat: 6a. 5c/A0-Ae obligat.

Orientació: Est.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: Aparquem a Can Massana. Agafem el camí fins el Pas de les Portelles, baixem, direcció Refugi i agafem la primera canal (Canal del Cirerer), just a l'entrada agafem un corriol què puja al coll entre l'Agulla Mare/Angla i la Miranda de les Boïgues.

Descens: del cim  fem un curt ràpel fins el coll, pugem un ressalt i tornem a buscar un altre curt ràpel fins a un coll, baixem per una canal, flanquejant la Miranda de les Boïgues (vessant oest)  i seguim fins a trobar el camí què ens retorna a la Portella i Can Massana.

Primer llarg, fi vertical i mantingut, pugem verticalment trobem un tram amb parabolt (pas d'Ae) i sortida navegant pugem fins a una R amb anelles, i flanquegem a buscar la R1 en un forat.

Segon llarg, sortim a l'esquerra i pugem per una canal/díedre 6a (5c/A0-Ae) i després més assequible fins a la R2 al peu del gran díedre final.

Tercer llarg, pugem pel díedre fins què desploma i anem en tendència a la dreta 6a (5c/A0-Ae), superat aquest tram seguim en díedre fins el cim, assegurances allunyades en aquest tram final.

FOTOCIM