Via CAMÍ DE L'ALSINA. MIRANDA DEL PAS DELS FRANCESOS. MONTSERRAT.

3/04/25. Dia rúfol a la nit a plogut, volem fer la via Camí de l'Alsina amb la incògnita de si estarà mullada ens arribem a peu de via. Sembla què està prou bé, així què en hi posem.

Cal dir què la via ha envellit, igual què nosaltres, l'hem trobat amb un plus de roca polida, el pas del segon llarg avui no ens ha sortit (A0/ pas de baga), la resta és d'anar fent piano piano tot cercant el passatge.

Una clàssica imprescindible.

Per: Juan Carlos Sánchez, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1999.

Per: M. Millet, N. Dalmases. J. A. Martín.

Equipament: totalment equipada amb parabolts.

Material: 10 cintes exprés, totem verd opcional pel primer llarg.

Dificultat: 5c+. 5b/A0 obligat.

Orientació: sud-est.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: Del Monestir pugem per les escales dels pobres i trobarem un pont en un torrent. La via comença en un marcat díedre dins del torrent.

Descens: De la R5 pugem un ressalt per trobar el camí de Sant Benet , anem cap l'oest i trobarem les escales què en retornen al Monestir.

Primer llarg, per un marcat díedre on trobarem un pont de roca i un pitó, a sobre podem posar-hi un totem verd, seguim fins a una terrassa i anem a l'esquerra per terreny fàcil a buscar la R1. També podem pujar directament des del camí per una placa a l'esquerra del torrent, llarg de 6a+.

Segon llarg, tram polit i vertical el tram dels dos primers parabolts, 5c+ o A0/5b, després ja és deixa fer millor, sortim a una feixa herbosa i anem cap a la dreta a buscar la paret. R2 en un arbre, a muntar.

Tercer llarg, pugem per la placa verticalment i anem a l'esquerra per sota d'un desplom a buscar l'esperó on trobem la R3.

Quart llarg, sortim a l'esquerra i pugem per la placa, pas tècnic per superar un llavi, després cal navegar per anar cercant el passatge entre parabolts fins arribar a la R4.

Cinquè llarg, segueix un placa amb una dificultat mantinguda de 5b amb un tram al mig de 5b+, cal anar cercant el passatge fins a la R5.

primer llarg

tercer llarg

quart llarg

cinquè llarg

FOTOCIM

EXPLORANT TERCERA PART......

31/03/25.  Està clar què quan obres una via en veus un altre....i un altre.....així què tornem. Aquest cop a esvair l'enigma d'uns espits. Quan vam obrir la primera via vàrem trobar un espit a la què seria la R1 ?, no vam veure cap més en la línia què seguíem, però al rapelar el segon dia quan ja havíem acabat la via, des de la R1 van veure dos espits a l'esquerra. Aquest estaven just a una evident línia què era el següent objectiu nostre?. Avui doncs anem decidits a fer el nostre objectiu, amb la incògnita de si estarà oberta o no. 

El primer llarg el fem a l'esquerra de la via què vàrem obrir, el terreny és veu què no ha passat ningú.....fem la R1. Seguim i passem els dos espits i després...res de res bé, és tracta d'un intent de fa temps per l'estat dels spits. Ara ja més alleugerats seguim per terreny nou fins arribar al cim....ja en tenim un altre.

Continuarà.......

EXPLORANT SEGONA PART........

28/03/25. El dia 10 de març entre xàfecs obrim tres llargs de corda i encara ens dona temps de posar un parabolt abans què ens caigués el xàfec, què anàvem esquivant.

El temps ha seguit empat-aganat, teníem clar de tornar-hi quan la paret estigués seca. Aquesta setmana sembla què canvia la tendència. Avui hem tornat al terreny de joc.....avui tot SEC.

Repetim el tram obert, al segon llarg hi havia un tram mullat i ens va costar de passar-hi, avui sec ha estat molt diferent.

Arribem a la R3 i seguim per un tram vertical.....el trepant fa el "tonto"? ens ha costat poder posar els tres parabolt què ens han fet falta per arribar al cim....

Ara ja tenim la línia, continuarà...

Via MOLTS, GRANS i SEGURS. SECTOR PUNTA DE LA BARCA. SERRA DE CARDÓ. RASQUERA.

26/03/25. Ara li toca a la següent via a la dreta. Aquesta és més exigent. Un primer llarg curt i fàcil ens deixa al peu de un gran placa barrada per un desplom. El segon llarg puja verticalment i segueix una fissura a equipar per seguir un flanqueig a la dreta ,per la placa sota del desplom, fins a un esperó per on pugem a la R2. Un tercer llarg curt també per placa i flanqueig a l'esquerra a buscar la R3 amb un passatge tècnic (5c) abans d'arribar. 

Bona via.

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 2023.

Per: Jaume Prats, Antoni Alarcón.

Equipament: ponts de roca, pitons, parabolts.

Dificultat: 5c/A0-Ae.

Orientació: sud-est.

Roca: Calcari.

Aproximació: Arribats a Rasquera hem de creuar tot el poble i seguir direcció al Balneari (en runes), uns 8 km més després de passar un petit túnel, trobarem un Mirador del Pi dels Enamorats, a la dreta on aparcarem. Seguim la carretera uns 50m (direcció Balneari) i trobem  un corriol/camí a l'esquerra (fita). Pugem i passem per la font de Sant Àngel en runes, seguim el camí i agafem un trencall a l'esquerra on el camí segueix una carena, passem un sector on hi han vies (sector Font Sant Àngel), seguim fins el peu d'un esperó Sector Punta de la Barca. La primera via què trobarem és la via La venganza de Moctezuma,la via és la tercera a la dreta, fletxa picada, a la vertical d'uns desploms. Uns 30 minuts.

Descens: en un ràpel de 30m. Retorn pel camí de l'aproximació.

Primer llarg, curt pugem per una placa fins el peu d'una placa sota d'un gran desplom.

Segon llarg, sortim verticalment un pas tècnic per xapar el primer pas, després s'imposa el 5c/A0, fins una fissura què haurem de equipar amb friends al gust, passem a la placa de la dreta on flanquegem fins a un esperó per on pugem fins a la R2. Llarg molt mantingut.

Tercer llarg, pugem per l'esquerra per una placa fins a un desplom, seguim flanquejant a l'esquerra fins a un gran bloc desplomat on trobem un passatge tècnic (5c) per entrar a la R3. 

FOTOCIM

Via LA VENGANZA DE MOCTEZUMA. SECTOR PUNTA DE LA BARCA. SERRA DE CARDÓ. RASQUERA.

26/03/25. Després de fer la via Pocs, Bons i Segurs, canviem de via ara fem la via La venganza de Moctezuma.

Via de dos llargs de corda què podem fer en un si volem, amb una dificultat màxima de 5b atlètic. Via equipada on anirà bé portar algun friend. 

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 2023.

Per: Jaume Prats, Antoni Alarcón.

Equipament: ponts de roca, pitons, parabolts.

Dificultat: 5c. 5b/A0 obligat.

Orientació: sud-est.

Roca: Calcari.

Aproximació: Arribats a Rasquera hem de creuar tot el poble i seguir direcció al Balneari (en runes), uns 8 km més després de passar un petit túnel, trobarem un Mirador del Pi dels Enamorats, a la dreta on aparcarem. Seguim la carretera uns 50m (direcció Balneari) i trobem  un corriol/camí a l'esquerra (fita). Pugem i passem per la font de Sant Àngel en runes, seguim el camí i agafem un trencall a l'esquerra on el camí segueix una carena, passem un sector on hi han vies (sector Font Sant Àngel), seguim fins el peu d'un esperó Sector Punta de la Barca. La primera via què trobarem és la via La venganza de Moctezuma,  fletxa picada. Uns 30 minuts.

Descens: en un ràpel de 30m. Retorn pel camí de l'aproximació.

Primer llarg, pugem per una placa fins a una llastra (possible posar-hi algun friend) un cop superada  podem fer la R1. 

Segon llarg, sortim en tendència a l'esquerra i pugem per una placa/esperó vertical , passatges atlètics un cop superar sortim a terreny fàcil, seguim a la dreta i trobarem la R2, podem pujar una mica més i fer la R de la via Pocs, bons i segurs on hi ha el ràpel de baixada (30m).

FOTOCIM

Via POCS, BONS i SEGURS. SECTOR PUNTA DE LA BARCA. SERRA DE CARDÓ. RASQUERA.

26/03/25. Arrel de la Piulada del Josep Estruch (Visas) anem a conèixer aquest racó de la Serra de Cardó. La primera intenció era fer la via Antoni Alarcón, però ho deixem per a un altre ocasió i farem vies curtes d'aquesta zona, amb ADN Antoni Alarcón.

El Juan Carlos i el Felip comencem per la via La venganza de Moctezuma i nosaltres per la via Pocs, bons i segurs.

La via té dos llargs de corda, totalment equipada amb ponts de rocs, pitons i parabolts. Podem posar-hi algun friend (opcional)

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 2023.

Per: Jaume Prats, Antoni Alarcón.

Equipament: ponts de roca, pitons, parabolts.

Dificultat: 5c. 5b/A0 obligat.

Orientació: sud-est.

Roca: Calcari.

Aproximació: Arribats a Rasquera hem de creuar tot el poble i seguir direcció al Balneari (en runes), uns 8 km més després de passar un petit túnel, trobarem un Mirador del Pi dels Enamorats, a la dreta on aparcarem. Seguim la carretera uns 50m (direcció Balneari) i trobem  un corriol/camí a l'esquerra (fita). Pugem i passem per la font de Sant Àngel en runes, seguim el camí i agafem un trencall a l'esquerra on el camí segueix una carena, passem un sector on hi han vies (sector Font Sant Àngel), seguim fins el peu d'un esperó Sector Punta de la Barca. La primera via què trobarem és la via La venganza de Moctezuma, la nostre comença a la dreta fletxa picada. Uns 30 minuts.

Descens: en un ràpel de 30m. Retorn pel camí de l'aproximació.

Primer llarg, per una mantinguda placa pas 5c anem a la dreta i seguim per un esperó passatges atlètics.

Segon llarg, sortim a la dreta i seguim per un esperó passatges atlètics fins el cim on trobem la R2 i ràpel.

FOTOCIM

Via MARTINETTI. PARET DE LA FORMIGUERA. SANT LLORENÇ DE MONTGAI.

20/03/25. Avui sembla què cap a Ponent podrem escalar, altre cop a la Formiguera. El Jaume i el Ramón volen fer la via Pep un cop a peu de via tenim dubtes a quina via fer amb la Isabel...Al final ens decidim per la via Martinetti què fa temps de no la repetim.

La via Martinetti va ser una de les primeres obertes a la Formiguera els anys 70´s. És tracta d'una via re-equipada amb espits però on cal escalar entre assegurances. Una via mantinguda on cal anar cercant el passatge. Amb l'equipament què hi ha és pot fer però algun friend ens pot anar bé, nosaltres hem post un Totem negre i un vermell.

Una clàssica imprescindible.

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 21/05/73.

Per: J. Martínez, J. Godoy, J. Mayor, M.A. Blasco, J. Villarroya.

Equipament: espits.

Material: 10 cintes exprés, algun friend.

Dificultat: 5c.

Orientació: sud.

Roca: Calcari.

Aproximació: Seguim el camí de la Ferrada "Cagate Lorito" fins a peu de la via Normal. Flanquegem a la dreta per peu de paret trobarem una línia entre dos taques blaves via Garrets-Eusebi, la via Martinetti comença a la dreta M picada.

Descens: En ràpel per la via Normal o caminant capo a l'est, fites i taques verdes.

Primer llarg, per placa vertical on anirem trobant bústies aquí ja veurem què els espits allarguen...

Segon llarg, pugem verticalment per la placa trobarem un pas més tècnic. Llarg curt.

Tercer llarg, sortim a l'esquerra i pugem verticament per una placa mantinguda en el 5b, tot cercant el passatge, trobarem un pas més difícil al mig i a dalt abans de flanquejar a l'esquerra a buscar la R3.

Quart llarg, comença "rebiós" pugem verticalment i anem a la dreta a buscar un espit, seguim  amb la mateixa tònica, passos tècnics on cal navegar (5c), després del quart espit la dificultat baixa un pel, seguim pujant fins a la R4.

Després fem dos llargs a la Piràmide per a acabar la jornada.