Via SOL SOLET. MIRANDA DE CAN JORBA. MONTSERRAT.

19/11/24. La via SOL SOLET, és una clàssica imprescindible de la zona de Can Jorba. Una via totalment equipada amb parabolts, però on cal escalar i cercar el passatge. El pas de les cordades han deixat trams amb la roca polida què li dona un plus a la dificultat. Trobarem una escalada típica Montserratina amb bona roca i dificultat assequible. 

Per: Isabel Notvoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1993.

Per: Joan Oliva, Guillem Arias.

Equipament: Totalment equipada amb parabolts.

Material: 13 cintes exprés.

Orientació: sud.

Roca: conglomerat.

Aproximació: De l'Aparcament de Can Jorba, anem a buscar la pista què ens porta a Can Jorba, on un camí amb alguna fita ens porta a l'inici de la canal del Joc de l'Oca. La via començà a la gran placa de l'esquerra.

Descens: en 3 ràpels per la via ESCABRONI CAPULLINI.

Primer llarg, pugem per unes branques d'arbre i agafem la línia de l'esquerra, què puja per la placa primer i després per díedre/placa fins a la R1. Primer tram amb roca polida.

Segon llarg, pugem verticalment i després en tendència a l'esquerra anem a buscar la R2. 

Tercer llarg, pugem uns metres i anem a la dreta per seguir a plena placa, amb un tram al mig on cal navegar per a trobar el passatge, seguim fins a la R3.

Quart llarg, flanqueig a la dreta a buscar una placa (arbre), pugem i seguim per la placa a la dreta d'un marcat esper, quan s'acaba anem a l'esquerra a buscar la R4.

Cinquè llarg, pugem per una placa i passem a l'esquerra a busca un esperó què ens porta a la R5. Un per sota del cim de la Miranda de Can Jorba.

FOTOCIM

Via S.A.M.E. PENYA SEGAT DE LA FALCOMERA. GARRAF.

15/11/24. Avui quedo amb l'Eric per escalar, de les propostes fetes la del Garraf guanya l'aposta. A l'Eric li fa gràcia fer la travessa de la vessant sud. Al final hem acabat fent la via SAME, amb alguna errada què ens ha fet rectificar.

La via SAME és va obrir des del mar fent l'aproximació amb barca, després és va obrir el gran flanqueig per la vessant sud de la Falconera, què serveis per altres vies què és van anar obrint. A la via trobarem de tot parabolts, ponts de roca, burins, espits, pitons, en mal estat, haurem de portar tascons, friends, bagues per a savines i ponts de roca. 

Una via curiosa en travessa on cal anar cercant l'itinerari per sortir verticalment en tres llargs. Recomanable en el seu estil.

Per: Eric Promio, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1972

Per: Josep Sánchez, Ramón Martínez.

Equipament: burins, parabolts, espits, químics, pitons, ponts de roca...en mal estat a controlar.

Material: 10 cintes exprés algunes de llargues, tascons, friends fins C3, bagues per savines.

Dificultat: 5c. Obligat 5b/A0 a equipar.

Orientació: sud.

Restriccions: NO ESCALAR de 15 de gener a 30 de maig.

Aproximació: Evident des del Port del Garraf.

Descens: de la R7, pugem per les grades herboses fins a la carena, anem a l'esquerra (oest) seguim el camí fins el coll on passem a la vessant nord per la pista fins a la Pedrera on anem a buscar el túnel què ens retorna al Port.

Farem quatre llargs en flanqueig  amb una dificultat de 4b/4c on haurem d'anar cercant l'itinerari.

La R4 està al peu d'una gran placa/díedre.

El cinquè llarg, és el més mantigut i difícil, on trobarem un pitó a l'inici (en mal estat) i un altre al final del llarg, la resta l'haurem d'equipar, els tascons van bé també friends i un pont de roca. Passatge atlètic amb fissura estreta i passem a la dreta, tram tècnic, després la dificultat baixa una mica i seguim per un esperó fins a la R5.

Sisè llarg, pugem per una canal/díedre fins a un gran bloc, sortim a l'esquerra, passatge atlètic, i seguim per un esperó i anem a l'esquerra per una cornisa herbosa, R en un arbre, burí a la placa.

Setè llarg, sortim directament per la placa amb bones preses què no és veuen a primera vista,  tram atlètic i mantingut, després la dificultat baixa i pugem per trams herbosos amb ressalts fins a muntar la R7.

FOTOCIM

Via GUTIÉRREZ LO PUTO AMO. ROCA VILELLA. ABELLA DE LA CONCA.

11/11/24. Ara feia temps què no anava a Abella de la Conca, avui ha estat ideal ja què a la plana de Lleida hi havia boira, en canvi aquí ha fet un dia esplèndid. 

La via Gutiérrez lo puto amo, va ser la primera via oberta pel la colla "Lo Gall" què van anar obrint vies dedicades a companys, en aquests cas a Juan Gutiérrez incansable obridor/equipador de vies sobre tot a la zona de Sant Llorenç de Montgai/Mont-Roig/Camarasa lo "Juan" tot un personatge.

La via Gutiérrez lo puto Amo, és una via semi-equipada on caldrà completar les assegurances amb flotants. Via atlètica i vertical de ressalts amb trams ajaguts amb herba. Una via on cal escalar i saber trobar el passatge.

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 12/01/2013.

Per: Juan Luis Linares, Lluís.

Equipament: semi-equipada amb parabolts i ponts de roca.

Material: 12 cintes exprés, joc de totems fins vermell, bagues per a savines.

Dificultat: 5c/6a. 5b/A0 obligat.

Orientació: sud.

Restriccions: no escalar de 1de maig a 1 d'octubre.

Roca: Calcari.

Aproximació: Abans d'arribar a Abella de la Conca trobem una carretera/pista a l'esquerra, què passa pel peu de les parets. La seguim fins a l'alçada de la roca Vilella. Aparquem en el punt què surt una pista de terra què puja als camps. Seguim la pista i trobarem una fita què ens indica el corriol/camí què puja al coll. Quan arribem a peu de la paret anem a la dreta a buscar el peu de via, PA picat tènue i pont de roca visible. 

Descens: del cim seguim l'aresta cap a l'est (dreta) desgrimpant fins al coll on seguim fites, trobarem un tram amb corda fixa. El camí ens porta al coll i a la pista (fites).

Primer llarg, arrancada atlètica i vertical trobem un pont de roca, seguim amb la mateixa tònica fins a una cornisa anem a l'esquerra, parabolt, fem un ressalt i seguim fins a una placa/díedre amb dos parabolts on cal trobar el passatge. Un cop superat seguim per terreny fàcil fins a R1.

Segon llarg, sortim a la dreta en flanqueig ascendent fins el peu d'un gran díedre, pont de roca, nosaltres hem fet una canvi de reunió al pont de roca, pugem en díedre fins a l'alçada del primer parabolt, podem pujar directe per la placa 6a o pel díedre/placa 5c. Un cop superat seguim per terreny fàcil amb algun ressalt, en tendència a l'esquerra fins a la R2.

Tercer llarg, sortim per terreny ajagut amb vegetació fins a un ressalt 4b, pont de roca, un cop superat trobem la R3 un parabolt.

Quart llarg, llarg mantingut, pugem per un díedre , 2 ponts de roca, sortim a la dreta i seguim per la placa fins a un parabolt, pugem i trobem una bavaresa en tendència a la dreta, seguim fins a una savina i passem a la placa de l'esquerra a buscar un parabolt, seguim per una fissura fins a una terrassa. Pugem per un díedre, passatges atlètics fins el cim on trobem la R5. Vigilar amb el fregament, podem muntar un R a la terrassa abans del díedre final.

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

quart llarg

FOTOCIM

Via SULTAINS OF SWING. GORRA MARINERA.

6/11/24. Avui anàvem amb la intenció de fer la nova via a la Gorra Frígia, però trobem la paret molt mullada i ho deixem per a un altre dia. La canal de pujada i després de baixada, ha estat molt anguniosa.....Anem mirant possibilitats però tot està molt mullat. Al final ens refugiem a la Gorra Marinera i està prou seca.

La via com a totes les què anem repetint la trobem més difícil què el record què en teníem, però és el què hi ha.

Al final hem aprofitat el dia.

Per: Isabel Notivoli, Juan Carlos Sánchez, Felip Linares, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió; 1989

Per: Xavier Blasco, Glòria Llavador.

Equipament: Parabolt i algun espit/burí.

Material: 8 cintes exprés.

Dificultat: 6b. 5b/Ae obligat.

Orientació: sud.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: de l'estació superior del Funicular de Sant Joan, sortim direcció oest seguim la pista/camí i a l'alçada de la Gorra Marinera agafem un corriol que ens deixa a peu de via.

Descens: en ràpel per la vessant oest, baixem cap el sud i anem cap a la dreta a buscar la instal·lació de ràpel  (30m). També és pot des-grimpar.

Primer llarg, del punt més baix pugem verticalment i anem a la dreta navegant, a buscar un esperó per on pugem fins a la balma on trobem la R1.

Segon llarg, sortim a la dreta i pugem verticalment 5c (A0) uns metres i després la dificultat baixa i anem en tendència a l'esquerra a buscar la R2 en un altre balma.

Tercer llarg, hem de flanquejar a l'esquerra a buscar l'esperó (no pujar pels primers parabolts, via Buen Amigo), pugem per l'esperó Ae (6b), i després per placa fins a la R3 en un altre balma.

Quart llarg, flanquegem a l'esquerra i pugem per l'esperó, primer tram vertical i mantingut on cal trobar el passatge, la dificultat va baixant a mida què anem pujant, fins a la R4.

Cinquè llarg, de tràmit grimpada fàcil fins el cim.

FOTOCIM