dimarts, 14 de juny del 2011

MARIALLES, PETIT YOSÉMITE, Via: LES SECOURISTES

12/06/11. A la tercera va la vençuda, el primer cop que volia anar érem una colla però l'excursió del dia abans ens va deixar mandrosos,  el segon cop amb en Ramon el dia no pintava gaire be vam agafar el pla B i avui amb en Xavier l'hem pogut fer.

el Petit Yosémite

La via ens ha agradat força, una via molt ben trobada i equipada, amb un dificultat de V, sobre granit per a gaudir sense patinem ni sorpreses, complementada amb una aproximació i descens per un frondós bosc que no et deixa indiferent. Una via ideal per a conèixer la zona.

la via va pel sector baix, ressenya
És pot trobar més informació de la via a: http://www.camptocamp.org/routes/57098/fr/roc-de-mariailles-la-voie-des-secouristes

Accés. hem d'anar a Vilafranca  de Cónfent des d'on ens dirigim al coll de Jou, passant pels pobles de Vernet-les-Bains i Castell. Seguim per una pista 3,3Km fins a trobar una zona d’aparcament Le Randé on deixem el cotxe. Retrocedim uns 100m hi agafem una pista que baixa fins el coll du Cheval Mort on trobem uns cartells, seguim direcció Cabane de Moura, ara  un camí en baixada ben fressat per un bosc frondós. Trobem una casa en runes amb un nou cartell agafem direcció Jasse de Moura. El camí baixa fins a creuar un torrent on canvia de direcció ara amb pujada fins que torna a baixar al final trobem el riu Cady, amb un pont metàl·lic.
Nosaltres fent cas de la guia per anar al petit Yosémite de baix indica que és pot creuar per unes pedres, però avui baixa amb força i no ha estat gaire fàcil la cosa. És millor creuar el pont i seguir la llera dreta, trobarem un passatge equipat amb una corda, seguim  fins a trobar el peu sobre d'una cascada, cal anar en  compte fins arribar al peu de via en una terrassa.


agradable aproximació pel bosc, amb pujades i baixades però

avui el riu baixa amb força
La via va per l'esperó, primer fem una grimpada fins anar a buscar un replà a la dreta de l'esperó on trobem la R0, 1 parabolt.
El primer llarg comença per una placa compacta però on és van trobant petites preses combinat amb passos d'adherència que en tendència a l'esquerra va a buscar l'esperó on trobem la R1.

primers passos 
arribant a la R1 amb el riu al fons
El segon llarg segueix un díedre fins sota un sostret que és supera amb un passatge atlètic amb bones preses. Un cop superat seguim per plaques fins a la R2.


al díedre i superant el sostret del segon llarg
El tercer llarg segueix la mateixa tònica per plaques fins un canaló per on és puja com si fos una escala fins trobar la R3.
a les plaques del tercer llarg
Al quart llarg comença amb uns passos fins el primer parabolt, després la placa s'ajeu perdent dificultat fins a la R4.

superat el primer parabolt la dificultat baixa
El cinquè llarg és de transició, segueix una placa ajaguda on només trobarem un parabolt fins arribar a la R5.
a l'ajaguda placa del cinquè llarg
El sisè llarg segueix un marcat díedre on la dificultat torna a augmentar, assegurat amb pitons i on s'haurà de reforçar amb algun friend mitjà fins el 1 de Camalot.

al díedre del sisè llarg
Un darrer llarg per una placa assegurat amb dos parabolts i una grimpada ens porta al cim de l'agulla, la R7 la farem al ràpel de l'altre vessant passant per una bretxa.


 arribant al cim
El descens el fem amb un ràpel de 30m fins un collet on trobarem rastres d'un camí amb marques vermelles que va a buscar una canal entre el Petit Yosémite de dalt i el de baix. La seguim fins el riu que remuntarem fins a trobar el pont i retornar pel mateix camí d'aproximació.
Via agradable on només cal portar 12 cintes exprés i friends mitjans pel sisè llarg.
Per: Xavier Samsó i Joan Asín

de retorn ens trobem unes carreretes

dilluns, 13 de juny del 2011

Excursió al Prat del Cadí

11/06/11. Les pluges han estat i estan actives aquesta primavera, el dia s'aixeca ennuvolat i mandrós però mica en mica es va arreglant. El just com per a fer una excursió de les clàssiques al Prat del Cadí.

comença la pujada pel mig del bosc

Entre els dubtes i el desplaçament comencen cap a les 12h, l'hora dels senyors-es. Un cop passat el pobles d'Estana deixem el cotxe al coll de Pallers. El camí no té cap problema ja que és troba molt fressat. El camí va pujant sense pausa fins arribar al collet roig, des d'on segueix en flanqueig horitzontal i poca pendent fins arribar al Prat del Cadí. Durant tot el trajecte una amalgama de verds ens ha acompanyat, donant fe de la humida primavera. El Prat també esta més verd del normal amb petites congestes de neu que és van acomiadant, al mig de les canals.
Les Roques Punxeguda, Verda i del Ordigué envoltades de núvols deixen un espectacular taló de fons on resseguim els vies fetes i pendents.....Un racó dels imprescindibles de conèixer.
Per: Glòria, Montse, Xavier i Joan
el còmode camí

algun ressalt ens fa anar de pedra a pedra

darreres pujades abans d'arribar al collet roig a la foto dreta

des del collet vistes del Prat d'Aguiló i el cim del Comabona

Prat del Cadí

ROCA PUNXEGUDA, VERDA I ORDIGUER. Arribant al Prat de Cadí

dimecres, 8 de juny del 2011

MONTSERRAT, LA CODOLOSA, via CAMPIONS

itinerari de la via
8/06/11.  Aquest matí ha anat plovent,  al mig dia però sembla que vol canviar la tendència. Recullo a l'Antoni i ens arribem fins Montserrat no gaire convençuts. Com la cosa no esta clara, decidim anar a fer la nova via Campions, ràpida i a prop del cotxe. Però quan aparquem cauen unes gotes, ens entren el dubtes, però que carai si hem vingut al menys ho intentarem. Quan anem cap a la paret para de caure gotes. 
La via segueix l'esperó de la dreta de la via La Rampa, coincidint amb ella al final del primer llarg. El segon llarg té una entrada desplomada que la superem amb A0, després la placa segueix vertical amb bones preses. El darrer llarg va per l'esperó on cal vigilar una mica la roca. Ressenya i informació al bloc sisbemessanapren.
El descens el fem caminant cap a l'esquerra a trobar la drecera de Fra Garí ja que avui no cal forçar la màquina per no mullar-se.
Via equipada, amb passatges interessants, ràpida. És pot rapelar la via.
Per Antoni Gómez i Joan Asín.

al primer llarg

potent inici del segon llarg

a l'esperó del tercer llarg

per avui ja en tením prou

dimarts, 7 de juny del 2011

MONTSERRAT, MIRANDA DE SANT JOAN, via ARESTA BRUCS I ALTRES

06/06/11. El darrer cap de setmana l'aigua i compromisos van frustar els plans de fer una escapada. Les previsions per aquesta setmana no son gaire bomes tampoc, cal estar al lloc i a l'hora on poder escalar???. Així que aquest dilluns per la tarda sembla que hi ha una porta de bon temps, cal aprofitar-la. Una trucada a Joan B, sempre apunt, quedem per anar a treure el nas a les noves vies equipades a la Miranda de Sant Joan a proposta d'en Joan B.


ressenya de les vies fetes
El peus de via han estat força netejats, hi ha un munt de vies en filera una al costat de l'altre tot un mar de parabolts (plagabolts) inox, ràpels equipats per a fer cursos d'escalada. Una bona zona per a fer pràctiques.
La zona encara no ha estat publicada així que desconeixem les dificultats. La nostra intenció és fer l'Aresta Brucs, però abans fem un tast a dues vies de la part dreta  on son més llargues (3 tirades curtes). Les dues tenen les maitexes característiques algun ressalt desplomat o vertical i plaques ajagudes molt assegurades.
Per fer l'Aresta Brucs, entrem per una de les vies equipades (la 2) de la part esquerra, amb dificultat mantinguda de V i uns passatges de V+. Flanquegem cap a l'esquerra seguint un passamà fins a la R1 de l'aresta. El segon llarg té una sortida explosiva, V+ diu en Joan B, Ae diu el Joan A, un cop superat aquest ressalt segueix per una placa molt maca i mantinguda anant seguint els parabots, em salto la R2, la tònica segueix igual fins que mica en mica va perden verticalitat arribant a la R3. Una grimpada final en deixa al cim.
El descens el fem amb una desgrimpada pel vessant nord.
En resum una tarda jugant per plaques plagabolts i l'aresta Brucs que sta força bé. Una zona ideal per a iniciació a l'escalada i via llarga.
Per Joan Baraldes i Joan Asín
nova zona d'escalada equipada (foto del bloc d'en Joan B)
a la via 11


a la via 13

a la via 2 i aresta Brucs

al cim de la Miranda de Sant Joan

dijous, 2 de juny del 2011

MONTSERRAT, GORRO FRIGI, via FREE LIGHT

Els Gorros terreny de joc d'avui
1/06/11. Després de les pluges d'ahir sembla que avui s'aguantarà. Amb l'Antoni ens arribem al Gorro Frigi a fer la Free Light, jo la vaig fer quan la van obrir ja fa uns quans anys d'això, però veien que no és gaire repetida anem a fer una mica de memòria.

Com a referència des del camí de Sant Joan a Sant Jeroni, cal remuntar la canal de baixada (via normal del Gorro Frigi) una mica, anirem trobant  la via Opera Prima amb parabolts grocs, la següent línia és la Bella Easo i després la Free Light, un espit rovellat a uns 6 m ens indica el punt on comneça la via.
No ens posem d'acord qui comença, així que ho decideix la pedra, li toca a l'Antoni.


l'itinerari i una de les assegurances

La ressenya és pot trobar a kpujo.com

El primer llarg ja ens marca la tònica, ens trobem una placa vertical amb assegurances allunades on cal anar cercant els passatges, amb un pas més difícil abans de que la placa perdi verticalitat entrant a la R1.
El segon llarg és el més difícil, comença per una placa desplomada, al segon espit una sospitosa baga abandonada dona que pensar, això tiba força així que ho soluciono amb un pas d'estrep, sortida vertical fins la propera assegurança. La tònica segueix, cal escalar entre assegurances i buscar el passatge. Els darrers metres la placa s'ajeu arribant a la R2. Aquí la creua la via Bella Easo.
El tercer llarg comença amb un altre passatge vertical per flanquejar a la dreta (és pot posar un alien groc en un forat) amb un ressalt desplomat, l'Antoni no arriba al segon espit i una volada el retorna al mon real i a la reunió, tot queda amb un ensurt només.  Superat aquest passatge la dificultat va baixant de mica en mica fins a la R3.
El quart llarg té un primer tram vertical que un cop superat ens deixa a les plaques ajagudes que porten al cim.
Una via més exigent del que sembla, assegurada amb espits (rovellats) on cal escalar entre assegurances. Faran falta 8 cintes exprés, poden ser útils un alien groc i un estrep.
Per Antoni Gómez i Joan Asín


l'Antoni arribent al primer espi

segon llarg abans de fer el pas d'estreps

després del inici difícil del tercer llarg

arribant al cim

al cim ens rep un fort i fred vent

diumenge, 29 de maig del 2011

MONTSERRAT,LA CODOLOSA, Via DELS INDIGNATS

el terreny de joc
28/05/11. Davant la inoperància dels agents per adaptar el sistema a les noves necessitats, limitant-se a tornar a alimentar la bèstia per que tot segueix-hi igual o pitjor,alguna cosa està passant. La societat ha dit prou, ha sortit al carrer instal·lant-se en places significatives de pobles i ciutats per que ESTEM INDIGNATS. Divendres va haver-hi un lamentable intent de fer callar aquets moviment que mica en mica va agafant muscle.
Vagi el nostre suport amb una petita via com el moviment encarà, esperant però d'obrir-ne un altre de més llarga i dura, senyal que alguna cosa haurem canviat.


ressenya
La via oberta per baix, segueix un pany de paret que queda entre la via Josep Monistrol i la Rampa, equipada amb parabolts del 10 on només caldran 8 cintes exprés i reunió. Amb una dificultat màxima de 6a, però és pot fer amb Ae i una dificultat obligada de V, cal escalar entre assegurances.
El primer llarg comença en una canal, amb un pas atlètic per agafa la placa de l'esquerra  pugem recte fins el proper parabolt des d'on seguim en tendència lleu a dreta fins a trobar a l'esquerra la R1 30m, 4 parabolts.
El segon llarg surt a l'esquerra per anar a buscar una placa vertical equipada amb dos parabolts 6a, cal anar a buscar una llastra des d'on veurem el proper parabolt, un cop passat la placa s'ajeu. Flanquegem per terreny fàcil a la dreta passant un tram en vegetació  hi seguir per un altre placa amb una entrada força difícil V+ perdent verticalitat després fins a trobar la R2, 35m, 7parabolts. 
El tercer llarg va a buscar un esperó amb roca més delicada, però millor del que sembla a primera vista. R3 15m, 2 parabolts.
El descens és pot fer caminant cap a l'esquerra (oest) anant a buscar la drecera de Frai Garí o rapelant per la via, des de la R2 amb cordes de 60m, s'arriba a peu de via.
La via ha estat netejada, quedant una mica de terra que s'anirà esvaint amb la pluja i el pas de cordades.
Per una colla d'indignats Antoni Gómez, Jaume Galban, Joan Baraldes i Joan Asín.
Apa a gaudir-la.



al pas atlètic del primer llarg 

a la placa per entrar a la R2

a l'esperó del tercer llarg

dimecres, 25 de maig del 2011

MONTSERRAT OBRINT VIA

25/05/11. Aquesta tarda amb l'Antoni i en Joan B, ens em arribar a Montserrat per obrir una línia curteta que havia vist. Han sortit dos llargs un de 30 i un altre de 35m, amb algun pas interessant. Ara només queda una petita operació d'adequació.



treballant i a la R2

l'Antoni arribant a la R2

el tres a la R2