dilluns, 4 de juliol del 2011

PIC DE MONTURULL 2761m, ANDORRA


2-3/07/11. El Pic de Monturull per Andorra presenta un interessant i llarg itinerari amb un desnivell de 1500m. Dissabte a la tarda després d'un bon dinar arranquem a 1240m aproximadament. Pugem per un camí empedrat direcció a la vall de Madriu fins a una alçada de 1470m on trobem unes edificacions (Entremesaigües). Agafem un camí que surt a la dreta i passa el torrent per un pont seguint el torrent de Perafita. El camí guanya desnivell sense cap descans, amb un pendent constant que ens porta fins el Refugi Perafita a 2200m.  Fins aquí anem seguint senyals blanques i vermelles (GR). La vall s'obre, amb força bestia pasturant, cavalls i baques. D'en front del Ref hem de girar al sud seguint marques grogues i vermelles que en flanqueig ens portem al Estany de la Nou.  Amb pujades i baixades assolim la vall de Claror on trobem a la dreta el Refugi de Claror a 2200m amb una capacitat d'unes 20 places. Aquesta nit però serem uns quants més, esta força concorregut.
Amb les primeres llums ens aixequem uns núvols prims ens recordem que les previsions no son gaire bones per avui. Sortim pel darrera del Refugi i seguim les marques grogues i vermelles que ens portem fins el port negre d'Urgell, el paisatge canvia i és més àrid i força pedregós. Des del coll pugem al cim Negre d'Urgell 2700m que tenim a l'esquerra. Quan arribem al cim el vent bufa fort i els núvols s'han tornat més negres, uns moments de dubtes silenciosos i seguim per una agradable carena fins el Pic de Monturull, on tenim el temps just de tapar-se i fer les fotos de rigor amb la companyia de les gotes que comencen a caure. Per sort no va a més, el dia anirà millorant. El cim és un bon mirador amb la serra del Cadí enfront.
En quant a horaris nosaltres hem estat, unes tres hores i mitja o quatre (1000m desnivell) fins el Ref. Claror i una hora i mitja del Refugi al cim del Monturull (500m de desnivell). La tornada l'hem fet pel mateix camí.
Per Montse Pueyo, Ramón Samarra, Pep García i Joan Asín.


itinerari seguit

comença l'excursió

pujant per la vall de Madriu agafem a la dreta el camí del torrent de Perafita

el torrent baixa amb força i ens regala aquest espectacle

una parada per beure d'una original font

el bosc sembla obrir-se

darrers pendents abans d'arribar al refugi Perafita

el refugi Perafita amb les pastures

llac de la Nou

refugi Claror 20 places

seguint el camí cap el port negre d'Urgell

el paisatge és va tornant àrid

arribant al coll

pujant al Pic Negre d'Urgell

cim del Pic Negre

una ampla carena porta al Pic de Monturull

cim de Monturull amb les primeres gotes

els quatre al cim ben tapats

dijous, 30 de juny del 2011

LA CADIRETA D'AGULLES, via GUILLEM & CIA


30/06/11. La intenció avui era fer una via sense complicacions, un "divertimento" que s'ha convertit en un "patimento". Després de la piulada d'escalatroncs i Muntanyec, em va quedar l'idea d'una via amb algun pas d'Ae i lliure. Hi ha dies però que la motivació no esta al 100% i avui ha estat un d'aquest. La via per mi és una via equipada per fer en Ae on pots apurar el lliure segons ho vegis i si no ho vols veure doncs a pedalar. La roca un pel polida al primer llarg i algun curt tram on cal controlar.
Només cal portar 14 o 16 cintés exprés.
Per Antoni Gómez i Joan Asín.

el primer llarg és supera per placa  alternant amb encastament

al segon llarg comença amb uns passos desplomats

el tercer també cal anar en Ae els primers metres

el quart llarg comença amb un pas força extrany 

al cim de la Cadireta

dimarts, 28 de juny del 2011

AGULLA DEL FRARE DE BAIX, COMBI PETIT NIL+NORMAL, via CUTLAS

EL FRARE DE BAIX I SERRAT DEL MUNTANER
28/06/11. Aquesta tarda el sol "apreta" de valent, en Jaume i l'Armando han quedat per anar al Clot de la Mònica, ideal per escalar a l'ombra en un dia com avui. La via escollida és la combinació Petit Nil + Via Normal, és pot trobar la ressenya al bloc d'escalatroncs.  El primer llarg del Petit Nil és un llarg variat, amb passos atlètics que per mi és un llarg dels imprescindibles de fer. La via Normal tampoc té perdua una xemeneia que és pot pujar en oposició o en placa fins la R1 que ens saltem. Seguim amb un pas aeri i atlètic, seguint per un espectacular  flanqueig sobre d'un desplom fins al cim. Baixem amb un ràpel i com encarà  hi ha temps ens fiquem a via CUTLAS, una via esportiva de V+ "apretat" més difícil del que aparenta. La fem en pla clàssic pujo fins a la reunió i després pugen en Jaume i l'Armando. En resum una tarda agradable amb bona companyia.
Per Jaume Galban, Armando Cobo i Joan Asín

En Jaume treballant-se el primer llarg del Petit Nil

l'Armando a la via normal

A la via esportiva CUTLAS V+

Al cim del Frare de Baix

dijous, 23 de juny del 2011

MIRANDA DE CAN JORBA. Via ENTRE LÍNIES

Can Jorba
 22/06/11. La via va per la placa de l'esquerra de la via Queralt Xènia que segueix una marcada fissura, sense equipar, que comparteix uns metres al segon llarg, segons hem pogut esbrinar, ja que d'aquesta via hi ha molt poca informació.
La via ha estat oberta per baix  en tres cops, el dimarts 14 vaig obrir el primer llarg en solitari, l'endemà vam tornar amb l'Antoni per obrir el segon llarg, amb la sorpresa de trobar unes bagues de ràpel en un arbre. Després de buscar informació veiem que possiblement coincidim uns metres amb la via Queralt Xènia.
Aquest dimecres hi tornem arribant fins el cim.

ressenya i itinerari
El primer llarg hem d'entrar entre la vegetació per anar a buscar una placa, vertical i mantinguda  fins que anem en tendència a l'esquerra a buscar una llastra i entrar a la R1 30m. 
El segon llarg va a buscar un díedre, seguim a l'esquerra fins un arbre (bagues ràpel) pugem per la placa primer i després en tendència a la dreta per una vira i seguir directament per la placa fins a la R2 32m.
El tercer llarg sortim en tendència a l'esquerra superant tres ressalts on hem de controlar la roca, flanquegem a la dreta a buscar una placa canal, ara amb bona roca, fins sota un sostret amb un pas atlètic. Una placa amb bones preses ens deixa a la R3 55m.
El quart llarg és tràmit sortim per una placa ajaguda fins un gros pi, d'aquí podem pujar recte amb només un ressalt amb bona roca que s'ajeu ràpidament fins una savina al cim. R4 30m.
El descens l'hem fet amb un primer ràpel de 30m directament de la savina, fins a la R3 i dos de 60m.
La via està equipada cal portar 10-12 bagues exprés, bagues per savines i ponts de roca. Opcionalment algun friend pot ser útil. Hi ha alguna excursió entre assegurances. La via encara esta tendra pot saltar alguna pedra i trobarem terra fins que no plogui amb ganes.
Per Antoni Gómez i Joan Asín.

l'Antoni al primer llarg

al díedre del segon llarg

al cim

diumenge, 19 de juny del 2011

MONTSEC D'ARES, SERRAT DE LA CORONA, via SOMIATRUITES

18/06/11. Quan ens trobem amb en Jaume no teníem clar a on anar, però mentre prenem un cafè  decidim anar a fer la via que ha obert en Remi Bresco al Serrat de la Corona, tenint en compte que les previsions son que les temperatures no pujaran gaire avui.
Avui hem escollit un lloc solitari, una via sense informació, només una ressenya al bloc de "la noche del loro 2" ni tan sols tenim clar on queda la paret i molt menys ni l'aproximació ni la baixada, però l'aventura és l'aventura.


 Per arribar a peu de via hem d'anar a Ager, agafar la carretera que puja al coll d'Ares on trobarem un trencall a l'esquerra que ens porta a Montrebei, Paret de Catalunya. Seguim la pista deixant les primeres estivacions del Serrat de Corones on hi ha l'Esfinge i la via del Silenci. Continuem fins a veure un segon grup de parets i un torrent sec creua la pista que se'n va a l'esquerra, aquí aparcarem el cotxe just enfront de les parets. Han estat dues anades i tornades per a trobar la paret i el punt de partida.

des de la via és veu més clara l'aproximació
Per arribar a peu de via ens endinsem al bosc per on anirem navegant amb intuïció fins arribar a peu de les parets. Una grimpada ens deixa en una terrassa on trobarem una fletxa picada, bingo l'hem encertat. Entre una cosa i un altre el temps ha anat passant i son les dotze quan ens hi pengem.
grimpada per arribar a peu de via on hi ha picada una fletxa

ressenya
El primer comença per una placa ajaguda fins una savina des d'on flanquegem a la dreta  fins un espit, pugem directament per la placa vertical on trobem un passatge obligat, després per terreny més amable seguim fins uns arbres on muntem la R1 20m.
El segon llarg ens enfilem per arbre i passem a la paret per una fissura vertical que un cop superada anirem seguint les debilitats de la paret, posant-se en el lloc de l'aperturista. Anirem trobant assegurances que ens ajudaran a seguir la via. Un ressalt final vertical amb una marcada fissura i passatge obligat ens deixa a la R2 45m.
El tercer llarg es presenta espectacular, tenim davant una marcada xemeneia. Comença per una placa ajaguda fins arribar a la xemeneia, dubto i al final la passo per fora amb uns passatges força elegants. Quan queda barrada la xemeneia flanquegem a l'esquerra a buscar una fissura que un cop superada anirem a la dreta a buscar un nou ressalt (roca delicada) i entrar a una terrassa. Fem reunió en excèntric que trobem a una fissura. R3 35m. Millor muntar la R en un arbre.
El quart llarg comença amb roca delicada on haurem de vigilar. Un primer tram atlètic fins un arbre, a partir d'aquí seguim una marcada fissura fins a trobar un desplom, en Jaume munta reunió R4. L'original deu estar a sobre en uns arbres, 40m.
El cinquè llarg surt amb uns passos en flanqueig per pujar directament per la placa, veig un pont de roca equipat que assegura un darrer ressalt que ens deixa al cim. R5.


primer llarg

en Jaume al segon llarg

superant la fissura xemeneia del tercer llarg

al vertical començament del quart llarg

al començament del quart llarg a la fissura trobem les restes d'un animal?

arribant al cim

al cim sese saber per on baixarem
Un cop al cim tornem a aplicar la intuïció per a poder baixar, seguim cap a l'est i trobem rastres de camí que anem seguint fins trobar una primera canal, dubtem de que no quedi tallada, possiblement deu tenir continuïtat pel que hem vist després però no ho tenim clar. Seguim flanquejant pugem lleument fins un coll i d'aquí ja veiem clara la baixa que un cop al bosc haurem de tornar a aplicar la intuïció fins arribar al torrent i pista on hem deixat el cotxe.
itinerari seguit de baixada

En resum una via on cal portar un joc de tascons, micros -friends fins el 1-2 de Camalot, 12 cintes exprés. La via te caire d'aventura on trobarem assegurances abans del passatges obligats, hi haurem de saber buscar l'itinerari. La roca a trams delicada que haurem de controlar. Mai serà una via de consum massiu, però a tenir en compte per amants de llocs solitaris i vies amb un cert grau d'aventura que ens farà estar concentrats.
Per Jaume Galban i Joan Asín

vistes de la baixada

dijous, 16 de juny del 2011

BUSCANT UNA NOVA LÍNIA

el tram que hem obert
15/06/11.Ahir a la tarda vaig anar a treure el nas a una possible línia on no es veia clara l'entrada. Després de mirar i remirar la trobo, mi poso i mica en mica la cosa va agafant color, munto un ràpel des d'una savina i cap a casa havent fet un tastet. 
Avui hi tornem amb l'Antoni, el primer llarg queda força mantingut la cosa pinta bé. El segon llarg anem a buscar una llastra que resulta ser bona per sort, una mica de Tarzan amb sortida a una terrassa mòbil, aquí s'haurà de fer feina. Segueix una placa que no fa gaire bona pinta però quan t'hi poses la cosa va sortint i la roca és millor del que aparenta. Unes bagues amb un maillon a un arbre ? ens fa dubtar. Deduïm que és un ràpel d'alguna emmerdada????? seguim navegant per la placa fins a una terrasseta on muntem la R2..Ja comença a fer-se tard, encara que ja és veu que el que queda serà més rápit però hem de marxar.....Un ràpel de 60m ens deixa altre cop al terra i amb un altre projecte a mitges..hi tornarem.

arribant a la R1

al segon llarg