dissabte, 27 d’agost del 2011

PIC DE DÒRRIA 2547m

16/08/11. El Pic de Dòrria queda mig perdut en la carena que va des de la Collada de Tosa al Puigmal, però per la seva vessant sud presenta una ascensió força agradable.

El Pic de Dòrria des d'on deixem el cotxe
 Del poble de Planoles surt una pista asfaltada que ens porta fins el Refugi guardat de Corral Blanc. Passat el refugi seguim fins a un coll on deixem el cotxe. Una mica abans d'arribar-hi surt una pista (tanca pintada de verd) amb un cartell que indica el camí al Puigmal.

itinerari seguit
 Agafem la pista, aviat trobem uns indicadors que ens marquen els camins de Núria i Puigmal. Seguim en direcció al Puigmal, marques verdes i blanques. El camí s'endinsa pel bosc fins que el deixem per anar a buscar la carena que ens porta al coll del pas dels lladres, per un camí molt ben fressat. Del coll  seguim en direcció oest a buscar la carena i el cim de Dòrria 2547m. Ascensió molt agradable i tranquil·la a cavall del Ripollès i la Cerdanya.
Per Montse Pueyo i Joan Asín

sortint del bosc

les boires ens acompanyen

per la carena

sort del camí ben marcat

al fons el Pas dels Lladres

direcció al cim

arribant al cim

al cim 

dimecres, 24 d’agost del 2011

ARIÈGE, CALAMES, LE PILIER DES CATHARES

14/08/11. A l'Ariège hi ha una colla d'indrets d'escalada, avui amb en Jaume ens arribem fins a Calames una zona que be val la pena una visita.
Per arribar cal anar a Ax les Thermes i seguir fins a Tarascon. A la sortida hem d'anar fins el poble de Bedeilhac, al travessem i a la sortida trobarem un aparcament (al costat del cementiri) on deixem el cotxe. 

les parets de Calames

De l'aparcament surt un camí senyalat que passa pel costat de l'Esglesia i es dirigeix cap a la paret. Passem a tocar de la paret i després d'una cova agafem el primer corriol que trobem a la dreta que ens portarà al peu del Pilier des Cathares, nom pintat a peu de via. 
A l'aparcament trobarem cartells amb les aus i plantes que podem trobar a la zona, amb indicació de les èpoques de sensibilització per la nidificació. Ens ha cridat l'atenció que en cap lloc parla de prohibició rotunda com a casa nostra, un concepte molt més pedagògic i responsable. A Sinsat, a un altre zona de l'Ariège, fins hi tot diuen a quines vies no pots escalar, podem dir que és una gestió responsable del medi ambient. 

itinerari
La zona esta força farcida de vies, cal anar en compte doncs és fàcil de sortir-se de la via.


composició de l'informació que és pot trobar a cafma.free.fr
Tota la informació de la zona i altres és pot trobar a http://cafma.free.fr/ 

El primer llarg comença pujant per un ressalt, per anar en tendència a l'esquerra a buscar una placa que és veu llisa a primera vista, però que vas trobant bones preses, justes. Seguim fins a la R1.
El segon llarg és curt, surt per un terreny més vertical i mantingut per anar en tendència a la dreta a trobar la R2.
El tercer llarg segueix per placa vertical i mantinguda però un pel més difícil que l'anterior. La R3 és munta sota d'un marcat desplom de blocs.
El quart llarg encara directament el desplom, amb passos atlètics però franc que ens farà gaudir. Un cop superar sortim a una zona més ajaguda de plaques que seguim en tendència a la dreta fins a trobar la R4 sota d'un altre ressalt.
El cinquè llarg va buscar el ressalt vertical i un pel desplomat assegurat amb dos parabolts, el passatge està força polit, però és pot fer sense problemes amb A0 (6a). Un cop superat amb una dificultat mantinguda anem cap a l'esquerra fins a sortir del tram vertical. Seguim per una aresta més ajaguda fins a la R5.
Aquí cal fer un canvi de reunió per una zona fàcil fins el peu de la paret final.
El sisè llarg segueix per una placa per anar a buscar un marcat díedre a la dreta, un cop superat un darrer ressalt ens deixa a l'aresta cimera.
El descens el fem a peu seguint l'aresta fins al cim on hi ha les restes d'una torre dels Càtars, d'on un camí ens porta al coll on trobem el camí principal per on hem pujat per l'aproximació.
Una via recomanable equipada i amb bon calcari.
Per Jaume Galban i Joan Asín

primer llarg

placa d'entrada a la R1

vertical segon llarg

mantinguda placa tercer llarg

espectacular passatge atlètic quart llarg

cinquè llarg

canvi de reunió per terreny fàcil

sisè llarg

al cim i restes dels Catars

dilluns, 22 d’agost del 2011

LLAC DE BALBONNE, ARIEJA

13/08/11. El llac de Balbonne es troba a l’Arieja, queda fora del llacs clàssics de la zona. La primera intenció era anar als llacs de Rebassoles, però una desorientació a l’hora de sortir de l’aparcament ens a portat a aquest llac, que no coneixíem i que ha resultar tota una descoberta.


itinerari

 Per arribar-hi haurem d’anar fins al poble de Miajes. El passem en direcció a l’estació d’esquí, poc després surt una pista a l’esquerra que l’agafem fins abans d’una tancada corba on la pista canvia d’orientació on surt un trencalls que ens porta a l’aparcament on deixem el cotxe.
El camí segueix primer una pista, trobarem marques amb una R. El camí esta molt ben fressat primer per una zona plana i després per una forta i constant pujada ens porta al llac de Balbonne.
Per Ángels, Montse, Jaume i Joan

el pla on deixem el cotxe

primer seguim per una pista

cal travessar el riu

el camí segueix pel mig del bosc

per la forta pujada

arribant al llac

reseguint el llac

pel llac

parada i fonda

divendres, 12 d’agost del 2011

PELADET ORIENTAL, via BERNATAC

11/08/11. Tot i estar a l'agost,  amb aquest estiu que està fent en animen a anar al Peladet Oriental a fer la nova via BERNATAC, oberta el passat gener per Antón García en solitari. L'orientació d'aquesta paret permet escalar a l'ombra fins a les 12 o 13h.
Es pot trobar informació de la via al VERTEX nº 236.

El Peladet Oriental a l'ombra fins a les 12h
Altre cop a aquest racó solitari i tranquil, des de Rúbies intuïm l'itinerari de la via més o menys. La via comença just a l'esquerra de la via Maduritas Calientes que te com a referència una baga en un pont de roca a la placa. La via comença en un marcat díedre on és veuen força espits. La via esta equipada amb espit cal portar 15 bagues exprés, el semàfor d'alien , estrep i ganxo opcionalment que pot ajudar en algun pas si anem justos de grau.

resseya aproximada

El primer llarg comença per una placa fins entrar a un díedre, al final sortim per la dreta i seguim directament per la gran placa vertical i mantinguda, on trobarem preses però que en mica en mica és van carregant el braços. R1 45m molt incòmoda estrep útil.
El segon llarg surt per la dreta amb uns passos desplomat  en tendència a la dreta fins el peu d'una placa un pel ajaguda però llisa amb dos espit, del segon  espit la paret és posa vertical, aquí és pot fer un pas de ganxo i posar un alien verd en un forat, a una llastra també podem posar un alien groc, un cop equipat fem el passatge molt atlètic amb bones preses, però que cal tibar de valent, llàstima que no estigui equipat aquest pas doncs donaria més confiança per fer-lo. Després la placa s'ajeu i per grades anem superant ressalts fins a la R2 40m.
El tercer llarg va fer una placa amb bones preses i sanejada de pedres soltes fins arribar sota d'un sostre que superem per la dreta per tornar després a l'esquerra fins a una zona més fàcil , seguim en tendència a la dreta on trobarem la R3 45m.
El quart llarg surt directament per un desplom amb uns passatges atlètics i seguir superant ressalts més fàcils fins arribar al cim R4 30m.
En resum via molt ben equipada amb espits i algun pitó, serà una de les clàssiques de la zona. Els dos primers llargs son els més mantinguts i vertical que posen a prova els braços. Roca bona i sanejada.
El sol ens ha tocat a partir del segon llarg, però l'aire que bufava baixava la sensació de calor. La baixada però el sol ja escalfava de veritat. Si és comença a escalar a les 10h del matí millor que a les 11h com nosaltres.
Per Jaume Galban i Joan Asín

al díedre del primer llarg

a plena placa primer llarg

el primer llarg des de la penjada R1

en Jaume entrant a la R2

a la placa del tercer llarg que porta al sostre

un cop superat el sostre 

pas desplomat  quart llarg

el mateix pas

darrers metres de la via

al cim amb companyia del sol que ja és fa notar

dimecres, 10 d’agost del 2011

AGULLA DEL SOL PONENT, via VIKING

10/08/11. La intenció avui era anar a fer un tom per Montserrat per fer alguna foto però quan arribo a Can Maçana hem trobo a l'Eduard que anava a escalar amb l'Enric i amablement hem conviden a acompanyar-los, doncs dit i fet mi apunto. La via escollida és la Viking una via a l'ombra pel matí on haurem de fer servir els estreps.

la paret d'Agulles a l'ombra pel matí


ressenya

 La via està equipada amb parabolts del 8 i només cal portar 15 cintes exprés. El primer llarg comença amb uns passos verticals amb preses relliscoses que també és pot fer amb A0, segueix un tram d' Ae que un cop superat dona pas a una placa no tan vertical però amb sortides obligades o en lliure (6a) fins arribar a la R1.
El segon llarg és tot amb Ae que és deixa fer força bé. La reunió la fem en un forat on ens podrem seure.
El tercer llarg surt per la dreta per una placa un pel desplomada amb Ae  fins a sortir en lliure amb còdols com a patates  i guanyar a l'aresta que ens porta al cim.
Per Eduard, Enric i Joan


l'Enric treballant el primer llarg

fent Ae al segon llarg

l'Eduard entrant a la segona reunió

a l'Ae del tercer llarg

al cim ja toca el sol

dimarts, 9 d’agost del 2011

MALANYEU, via BADALONA

9/08/11. Avui hem ensopegat, amb en Jaume ens arribem a la Roca Gran de Ferrús per fer la via Els Ulls del Llop que pinta bé. La pista esta asfaltada fins el trencall que porta a la paret on un tros de pista si anem amb un vehicle amb tracció 4x4 ens permet arribar fins ben a prop. Quan hem arribat per on tenia que ser el peu de via ens hem esforçat en buscar el burí que marcava la ressenya després d'una rampa de II, però no el trobem, ens porta una estona de puja i baixa,  al final no gaire convençuts comencem per un lloc on es veuen uns burins però aviat ens adonem que no és la via. Al final ens posem on havíem pensat al principi i posant-se en el lloc de l'aperturista a darrera d'una savina trobem un burí, per fi. El temps ha passat i ja son les 12h, la moral no esta alta, així que ho deixem per a un altre dia, ara però ja sabem on és l'inici.
Com estem a prop i en Jaume no ha estat a Malanyeu ens hi arribem. Parem a Ca l'Anglada i tafanegem ressenyes al final ens decidim per la Badalona,

itinerari de la via Badalona

La via esta equipada amb parabolts de 8 als llargs i de 10 a les reunions, opcionalment pot anar bé portar el semàfor d'alien i 14 bagues exprés. 
La via te tres llargs de corda el primer de 45m, vertical i mantingut és el més interessant. El segon de 30m té dos trams de placa trencada per una canal al mig que va entre arbres. El tercer més ajagut amb un ressalt final més vertical uns darrers metres amb roca delicada.
El descens el fem per la via amb dos ràpels de 30m i un de 45m.
Per Jaume Galban i Joan Asín
.
al primer llarg

arribant a la R1

segon llarg

darrers metres

al cim