diumenge, 17 de març del 2013

ABELLA DE LA CONCA, via GUTIERREZ LO PUTO AMO I ARESTA

17/03/13. Les prediccions meteorològiques per aquest dissabte no estan clares, a mig dia sembla que el temps és complicarà. Donades aquestes perspectives amb el Jaume, què fa dies que no escalem plegats, ens arribem a l’Abella de la Conca. En aquesta paret trobem vies curtes on segons el temps meteorològicament parlant i les ganes en pot fer més d’una. L’altre cop que vaig estar la intenció també era aquesta, però un cop feta la primera ja en vam tenir prou.



Avui hem pogut fer-ne dues que podríem definir com “una de cal i otra de arena”. D’entrada anem a la via “Gutiérrez el puto amo” quan arribem a peu de via a la dreta trobem a lo Sergi i al Gutiérrez (lo puto amo) que estan obrint un altre via. A la via ja hi ha una cordada i a l’esquerra un altre GALL està equipant un altre via per dalt. Quan estem equipant-se arriba el Toni Aymamí què al final va a la via “ un buen dia”, per mi aquesta és de moment la gran clàssica de la paret.


ressenyes de: LO GALL i lanochedelloro


Després de tots aquests encontres amb les corresponents xerrades, comencem a escalar. La via enllaça dues bones plaques mantingudes que trobem al primer i quart llarg. El segon sortim per unes grades fins a posar-se sota d’una curta placa on entrem per díedre i passem a la placa on trobem els passos més difícils V+/6a, que dona pas a una feixa. El tercer llarg és de tràmit caminant per la feixa amb un ressalt per entrar a la reunió. A la via trobarem alguns parabolts i ponts de roca, però cal autoprotegir-se, amb micros, friends fins Camalot del 1 i tascons, la roca és bona encara hi ha algun bloc que pot caure i haurem de vigilar. El descens el fem seguint l’aresta cap a l’Est fins un coll i desgrimpem per la vessant Nord, corda fixa.
Quan arribem al cim encara ens queda un raconet d’adrenalina per cremar, el temps puntual a la cita comença a canviar. La primera intenció era anar a la via placa base, però ja veiem que això no serà possible aquest cop. Però quan passem pel peu de l’Aresta???? Si? No?...doncs SI.
Aquesta via canvia totalment, un primer llarg mantingut i vertical els dos primers terços, trobem algun espit però cal protegir-se (no fàcil) amb aliens petits, la roca demana atenció i cal controlar-la, trobarem alguna presa mòbil. La reunió és fa en un arbre als 55m. El segon llarg també de 55m va a buscar l’aresta que la segueix per la banda esquerra, trobarem un espit al llarg, la roca requereix un punt més d’atenció i la dificultat un punt menys. El Jaume quan m’estava assegurant al primer llarg s’ha quedat glaçat.. Quan arribem al cim el dia ja està espatllat i l’adrenalina cremada la que quedava i més. De la R2 baixem amb un ràpel de 50m. En resum una via curta però intensa amb aventura garantida.
Per Jaume Galban i Joan Asín.


peu de la via Gutiérrez el puto amo
al primer llarg

el Gutiérrez i lo Sergi a l a R de la via que estan obrint a la dreta

Jaume arribant a la R2

a la R3 al peu de la placa

gaudint de la placa del quart llarg

un altre Gall equipant un altre via a l'esquerra

primera FOTOCIM

via de l'Aresta
el Jaume per l'estètica aresta. Foto Toni Aymamí

arribant a la R1

per la creta del segon llarg

gelada FOTOCIM


diumenge, 10 de març del 2013

MONTSEC DE RÚBIES, PELADET DE BAIX, via XAVI TEIXIDÓ

El Peladet de Baix

9/03/13. El Peladet de baix, un lloc més allà de Rúbies, a les entranyes del Montsec, en un entorn salvatge. Amb una aproximació i descens on cal seguir la intuïció que ja per si sol et garanteix l’aventura. La via no podia ser menys, trobarem una via d’aventura variada, amb llargs sorprenents i altres de tràmits. La roca és bona, variada de textures, color i formacions, que ens depara tot un viatge geològic. Tret del primer llarg on trobarem algun burí, a la resta només trobarem pitons i ponts de roca.
La via està dedicada al inoblidable TEIXI, estem segurs que li agradaria”, segons els aperturistes.
Aquesta via feia temps que la teníem pendent però sempre trobàvem un però, avui tot ha estat possible i hem pogut escalar-la. Li havíem agafat respecte, un com feta ens ha deixat un bon regust d’aventura i d’autoprotecció. En un lloc solitari i tranquil.
Per: Manel Díaz, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.


ressenya original d'en Jordi Marmolejo


RESSENYA:
Primera ascensió: 1/11/06
Per: Jordi Marmolejo i Ferran Ullastre
Equipament: pitons, ponts de roca, burins al primer llarg i R1 coincident amb l’esperó Therion.
Material: Tascons, aliens i friends fins el 4 de Camalot o similar, 12 cintes exprés.
Dificultat: 6a+, obligada V+,A0.

Aproximació: De Vilanova de Meia anirem a buscar la pista que ens porta a Rúbies. Aquí tenim dues opcions, la primera és deixar el cotxe al poble i baixa caminant per la pista en direcció a l’Oest fins el seu final, hi han dreceres que tallen les corbes. Davant tenim el Peladet haurem d’anar a buscar la canal de la Lloba que és troba a la dreta de l’esperó. Pugem fins a superar el contrafort, seguim fins a trobar una feixa a peu de paret, per on anirem flanquejant a l’esquerra fins a passar l’esperó. La via comença a sobre d’un contrafort, cova i tres ponts de roca a la placa. L’altre opció és seguir amb el cotxe per la pista que surt a l’esquerra abans d’arribar a Rúbies, la seguim fins a on podem, segons el cotxe que portem, pels darrers dos revols millor un 4x4 (reductora).

Ll1. Comencem amb uns passatges molt atlètics (no obligats) de placa, seguim uns metres per un díedre i sortim a la dreta. Seguim per una placa fins a trobar la R1 3 burins, 37m, aquest tram i reunió coincideixen amb l’esperó Therion.
Ll2. Pugem per unes grades amb herba, fins a una placa vertical amb roca punxenca (muret sputnik), un cop superada el terreny s’ajeu i per grades arribem a la R2, 50m.
Ll3. A sobre tenim una gran fissura, pugem per la placa que és va guanyant verticalitat fins arribar a l’ampla fissura, (friend del 4) que és supera més fàcilment del que aparenta. R3, 48m.
Ll4. Aquest llarg segueix un marcat arc amb roca vermella, amb passatges espectaculars (regals dels deus). R4, 35m.
Ll5. Comencem per una placa vertical amb preses arrodonides, després s’ajeu i arribem a una feixa. R5 en un arbre, 25m.
Ll6. Aquest llarg és de dificultat mantinguda. Travessem una feixa i pugem per la placa a buscar una fissura, seguim per la placa fins a sortir a un altre feixa. La reunió està en un arbre a la dreta. R6, 25m.
Ll7. Sortim en flanqueig ascendent cap a l’esquerra fins a un pont de roca, pugem uns metres i seguim el flanqueig fins a la R7, 2 pitons, 20m.
Ll8. A sobre tenim una ampla fissura per on surt una variant de 6b, A0. De la reunió baixem un metre i flanquegem cap a l’esquerra (ambient), fins a una canal-díedre que ens porta al cim. R8, 25m.

Descens: Seguirem la carena cap a l’Est fins el cim. Baixem al coll de la Lloba seguim el descens salvatgement, fort pendent, pedra solta i herbes. Trobem una instal·lació de ràpel (25m) una mica més a baix enllacem amb les traces per on vingut.



atlètic comnçament del primer llarg

a peu de via

arribant a la R2

tercer llarg

passatge de la fissura ampla al tercer llarg

esoectacular quart llarg

cinquè llarg

al mantingut sisè llarg

flanquejant al setè llarg

ambient al vuitè llarg

Roca Regina des del cim

FOTOCIM

Rúbies des del cim

dimarts, 5 de març del 2013

EXCURSIÓ AMB RAQUETES AL COLL DE PAM


3/03/14. Aquest diumenge hem fet una agradable excursió amb raquetes al coll de Pam (2005m). L'itinerari és desenvolupa per l'interior del bosc on trobarem senyalitzats diferents circuits. Hem seguit el circuit circular de l'Aigle de 4,4Km. 
Per: Glòria, Montse, Pep i Joan.






al coll de Pam

El circ de Cambradase
de retorn

diumenge, 3 de març del 2013

PUNTA DE LA VINYOLA, CANAL AMAGADA

vista des del coll de Pimorens
 2/03/13. La llevantada dels dijous i divendres no va deixar gaire neu a la Cerdanya, però sembla que ha ventat, així que podem trobar zones molt innivades i unes altres de ventades. A la zona de Pimorens hi ha força neu. Avui tenim la intenció de fer una ascensió d’esquí alpinisme. Ben carregats amb els estris per fer una canal i els d’esquí de muntanya comencem al coll de Pimorens on també hi ha altres cordades preparant-se. Unes dues hores i mitja ens deixen al peu de la canal on deixem els esquís i ens preparem. Hi han tres cordes més dues al díedre Nord i un altre al esperó, però la neu recent i poc gruix els ha fet abandonar.
la canal amagada
La canal amagada, tot i trobar la neu recent, s’ha deixat fer. Hem pujat sense cordes, trobant quatre ressalts mixtes que li han posat un punt de pebre a l’ascensió.
Anem a buscar la gran canal de l’esquerra per on baixem fins a retrobar els esquís al peu de la canal.
La baixada ha estat un seguit de flanquejos, amb alguna remada fins a retrobar les pistes d'esquí, que ens porten de nou al coll de Pimorens.
Una bona ascensió complerta d’esquí alpinisme, amb un dia esplèndid (primaveral).
Per: Pep García, Xavier Samsó i Joan Asín


ben carregat comencem l'aproximació

molta neu i un dia esplèndid

al fons la veiem el nostre objectiu

darreres pendents 

deixem els esquís i comencem l'ascensió per la canal

molta neu fresca a la canal

a la part mitja

sortint a la pala final

arribant a la carena

FOTOCIM

baixant a buscar els esquís

baixada en flanqueig constant