 |
| coll de Mú |
14/06/14.
Avui
toca buscar l’ombra ja fa dies que el sol escalfa de valent. El passat estiu en
Ferran Rodríguez va obrir una nova via a la dreta de la clàssica via Núria a la
vessant Nord de Sant Honorat, una bona opció per a un dia com avui, amanida amb
un entorn místic i solitari. La “meteo” però no acaba d’estar clara, en algun
moment pot caure un xàfec, allí o allà? o no.
Per accedir a peu de via
anem pel coll de Mú (podem accedir a prop amb 4x4) i seguim la vira de les
Orelles què ressegueix totes les parets fins què queda tallada, un ràpel de 30m
justos ens deixa a prop de l’inici de la via. Agradable i original aproximació
on cal calcular entre 45minut i 1h, si no ho coneixem bé.
Una mica més avall trobem
les restes d’una “Wash machine (rentadora)” què és va utilitzar en un anunci i
què la llençaven des del cim, segons sembla.
 |
| les orelles |
 |
| seguim la feixa |
 |
| preparnt el ràpel de 30m |
 |
| la restadora que trobarem a peu de via |
 |
| ressenya a la nochedelloro |
La via puja per la gran
placa directament on anirem trobant panxes, on és concentren les dificultes.
Els quatre primers llargs son els més mantinguts on alternem l’escalada lliure
i l’Ae, haurem de vigilar el fregament de les cordes en els llargs 1,3,4 i 5.
Els dos darrers llargs baixa la verticalitat, amb un darrer pas de 6a (no
obligat) per sortir al cim. La roca tot i ser bona pel què fa al característiques de la zona, encara podem trobar còdols
voladors què ens afegeix atenció o neguit. Una via ideal per l’estiu, el sol hi
toca sobre les 14:30/ 15 h. La via guanyarà molt amb les repeticions i és des
vindrà una clàssica estiuenca de ben segur, els exigent amb la roca bona
espereu una mica encara. Fins el V+ cal escalar amb assegurances justes, per
sobre d’aquesta dificultat estan més juntes.
Quan arribem al cim el
comença una remo de torns què mica en mica van guanyant protagonisme, comencem
a baixar acompanyats de gotes d’aigua sense gaire intensitat. Passem per l’ermita
en runes del cim de Sant honorat i baixem direcció és fins què trobem un cartell
agafem un corriol a dreta direcció Hostal del Boix, continuem direcció sud fins
a trobar un altre cartell aquí agafem la direcció Oest cap el coll de Mú. Les
gotes han anat creixent i quan estem a l’alçada de la paret del Mú ens cau un
xàfec impressionant, ens em pogut guarir sota els desploms d’aquesta paret. Hem
estat durant mitja hora espectadors d’accepció d’un espectacle d’aigua, caient
per tot arreu les parets han agafat vida. Poc després torna a sortir el sol i
podem arribar sense més problema al cotxe.
Una ascensió molt recomanable
per l’aproximació, escalada i el retorn, té tots els ingredients per a convertir-se amb una clàssica.
DADES:
Primera ascensió: Juliol del
2013, en quatre dies.
Per: Ferran Rodríguez.
Equipament: Totalment
equipada amb parabolts 10mm.
Material: 17 cintes exprés,
estrep i semàfor d’aliens opcional.
Dificultat obligada V+/Ae
Per: Juan Carlos Sánchez i Joa Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| passos d'Ae al segon llarg |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| inici del tercer llarg |
 |
| alternem el lliure i l'Ae |
 |
| al quart llarg |
 |
| arribant a la R4 |
 |
| cinquè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| arribant a la R6 |
 |
| darrer llarg |
 |
| FOTOCIM |
 |
| el xàfec |
 |
| veneit desplom |
