diumenge, 12 d’octubre del 2014

MONTSERRAT, TRIÓ DEL MIG, Via DERZU UZALA

11/10/14. Avui coincidim amb el Jesús i el Pep per escalar. La proposta és la via DERZU UZALA què el Pep encara no ha fet. Amb el Jesús i el Pep portem quaranta anys compartint experiències muntanyenques, avui és un d’aquell dies d’activitat què el més important és en qui.
itinerari de la via Derzu Uzala
La Derzu Uzala s’ha convertit en la Gran Clàssica del Trió del Mig (de dificultat mitjana), una paret sense gran interès paisatgístic, però què els incansables F i J Escofet, JCh Peña i I Notivoli, van treure bon partit obrint aquesta primera via i què li van seguir tres de més dificultat.
Com hem quedat una mica tard ens toca fer de cordada escombra, davant tenim dues cordades, la primera amb coneguts, el Joan Prunera i el Ricard.
La via està equipada amb parabolts però caldrà portar el semàfor d’aliens, algun friend mitja, bagues savineres per assegurar algun passatge sobre tot el díedre del tercer llarg. El descens el fem amb ràpel per la via.
Una bona via per a fer metres amb una dificultat mantinguda en el V, navegant per plaques i díedres. Recomanable.
A la xarxa és pot trobar molta informació d’aquesta via.
Avui hem recordat moltes anècdotes, al primer llarg un còdol saltarin m’ha fet baixa uns metres de cop, m’ha parat el Jesús, igual què fa quaranta anys al Rave en un curset, ell de monitor i jo de cursetista.
Per: Jesús Carruesco, Pep García i Joan Asín.

Jesús al primer llarg

iniciant el segon llarg

segon llarg

el tercer llarg presenta un díedre net a equipar

tercer llarg

iniciant el quart llarg

a la placa del quart llarg

el Pep al cinquè llarg

darrer llarg

FOTOCIM

dijous, 9 d’octubre del 2014

PARET DE LA CODOLOSA, Vies PUNT VERD i FULL EQUIP

8/10/14. Aquesta tarda recorri’m a la Paret de la Codolosa, lloc recorrent quan no disposes de gaire temps. Quan arribem encara hi toca el sol i avui és fa sentir, així que comencem per la via Punt Verd què està a l’ombra i te el seu punt d’equipament sense expansions. Fem un ràpel de 60m i ja tornem a estar al terra. L’ombra ha anat guanyant espai i ens desplacem cap a la dreta per fer la Full Equip. Via totalment equipada amb parabolts, amb dos trams més exigents al segon llarg. Un cop a dalt baixem caminant per la drecera de Fra Garí. Hem estat sols a la Paret.
Per Antonio Gómez i Joan Asín.
foto ressenyes KPUJO.
primer llarg via punt verd 
segon llarg 
primer llarg via Full Equip
segon llarg 
FOTOCIM

diumenge, 5 d’octubre del 2014

ROCA REGINA, Via GALÍ MOLERO


 

4/10/14. Avui sense haver-ho previst hem amortitzat un altre deute d’escalades pendents.  La primera intenció era anar a fer la via  Quo Vadis a Terradets, però després d’esmorzar en Juan Carlos proposa d’anar a la Galí Molero, en Felip i jo enseguida responem què SI. Amb el Felip ens havíem baixat una vegada de la R9 i encara no havíem trobat el dia de tornar-hi, gràcies Juan Carlos per repetir la via amb nosaltres.

ressenya d'en Luichy lanochedelloro 
Entre una cosa i un altre comencem a escalar a les 10:30h una mica tard però.

La via té tres parts diferenciades, una primera part fins a feixa amb sis llargs de corda (curts), en escalada combinada per paques enllaçant díedres verticals i atlètics. Un cop a la feixa comencem la segona part amb cinc llargs de corda, el dos llargs de corda primers van per plaques amb un final en díedre ens deixen a una zona herbosa. Un llarg de flanqueig vegetal cap a l’esquerra, ens deixen al peu del llarg de díedre amb continuïtat i molt atlètic, podem fer-ho amb escalada combinada. El següent llarg flanqueja a l’esquerra per la placa amb escalada artificial (A0) o lliure amb grau de 6b+. A partir d’aquí comença la tercera part, quatre llargs de corda de dificultat més plaent amb passatges més difícils  intercalats, ens deixen al cim de la Roca Regina, després de vuit hores i mitja amb cordada de tres.
DADES
Primera ascensió: 2/02/1971
Per: R. Galí i J. Molero
Equipament: Parabolts, pitons, algun burí/espit i algun pont de roca. La via ha estat reequipada.
Material: Via semi equipada cal anar equipant. Portar un joc de friends del 0 al 2 de Camalot, repetir semàfor aliens, tascons, bagues per savines, un o dos estreps i cintes exprés.
Dificultat: 6a/Ae, V+ obligat.
Descens: Seguir la carena cap a l’Oest fins atrobar el camí PR què ens torna al torrent i al punt de partida, 45/60 minuts.
Una via MOLT RECOMANABLE (Imprescindible).
Per: Felip Linares, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.

el primer llarg ja et posa les piles al lloc




segon llarg


Afegeix la llegenda

tercer llarg

tercer llarg

quart llarg

quart llarg

cinquè llarg

arribant a la R5

sisè llarg

la feixa

setè llarg

novè llarg


desè llarg


onzè llarg

arribant a la R11

llarg 12

llarg 13

llarg 14

llarg 15 i darrer

a la R14 trobem picat STAE quin company va ser?
FOTO CIM 


justejant arribem amb les últimes llums al cotxe



dijous, 2 d’octubre del 2014

MONTSERRAT, MIRANDA DE CAN JORBA, Via GLÒRIA


2/10/14. Avui fem un intent al Sector d’hivern al contrafort del Serrat dels Monjos, però no ho hem vista clar on deixar el cotxe. Com la tarda ja comença a escurçar ens arribem fins a Can Jorba (un actiu segur) i ens decidim per repetir la via Glòria, sempre agraïda, amb els dos primers llargs més mantinguts, dona pas a un tercer en tendència a la dreta anant passant esperons. El darrer segueix un díedre fins un ressalt on trobem el passatge més difícil de la via (no obligat).  A la via només hem posat alguna baga en savines, però també podem afegir algun micro o friend mitja si volem augmentar les assegurances.

Per Antonio Gómez i Joan Asín.

primer llarg

segon llarg


arribant a la R3

quart llarg

avui la foto la fem al peu de via després de rapelar

la posta de sol