dimecres, 7 de setembre del 2016

PEDRAFORCA. POLLEGÓ INFERIOR CARA SUD. Via THE PASSANGER

5/09/16. La via The Passenger a la cara sud del Pollegó Inferior, ràpidament s’està fent un lloc de via clàssica. La via està totalment equipada amb parabolt, algun pitó i ponts de roca, tot i què millor portar un joc de friends, de l’alien blau fins el Camalot del 1 i 16 cintes exprés.

Per l’aproximació nosaltres hem pujat des del Refugi Lluís Estasen, seguim el camí cap a la tartera, la creuem passat per la dreta d’un gran bloc i seguim el camí què puja pel bosc, marcat amb fites i senyals verdes. Un cop arribat a l’aresta la seguim fins a un coll on ja veiem la cara sud. Cal comptar 1:30h.

El peu de via és evident, pont de roca a la R0 i ja és veu la línia de parabolts.

La via té dues parts diferenciades a la primera trobarem tres llargs de corda què segueixen una gran placa inclinada, on haurem de pujar molta estona en adherència. El primer llarg és molt mantingut i haurem d’anar navegant buscant el passatge entre assegurances (nosaltres hem fet algun A0). El segon sortim cap a l’esquerra per placa per anar a buscar un díedre per on pujarem, en placa per la dreta. Abans d’acabar el díedre la via passa per un desplom, passatge atlètic, per accedir la gran placa a l’esquerra del díedre, en aquest tram trobem uns passatges molt verticals, (nosaltres hem fet algun A0). El tercer llarg alterna passatges de placa en altres de fissures, molt mantingut i d’una llargada de 50m.
La segona part comença per un llarg de transició, sortim flanquejant horitzontalment a la dreta des de la R3 a buscar l’esperó de la dreta (parabolt), pugem recta en tendència a la dreta, per terreny més ajagut entre blocs i herba, fins a trobar la R4, al peu de la gran paret a la dreta de la canal.
En aquesta segona part  trobarem més fissures i passatges atlètics. El cinquè també és mantingut però sobre el cinquè grau, al mig trobarem un passatge atlètic per superar un desplom.
El sisè llarg surt a l’esquerra de la R5, per jugat directament per un desplom, per nosaltres tram de V+/A0 (6b en lliure), abans d’arribar a la R6 la dificultat baixa.
El setè llarg comença amb una placa amb canalons la ressenya marca 6a però nosaltres ho hem deixat en V+/Ae, després la dificultat va baixant a mida què és va pujant, el darrer tram és una grimpada fàcils sense equipar. R7 a l’aresta.
El descens seguim les Costes d’en Dou direcció ests per anar a trobar el camí de pujada.

DADES
Primera ascensió: 5/07/2015
Per: M. Cuesta, R. Álvarez.
Col·laboren: A. Márquez, J. Lazo.
Equipament: Totalment equipada amb parabolts, algun pitó i ponts de roca.
Material: 16 cintes exprés i un joc de friends de l’alien blau al Camalot del 1.
Dificultat: 6b. Obligada V+/Ae.

En resum una bona via ben buscada amb tots els ingredients per a ser una clàssica de la zona.

Per: Remi Brescó i Joan Asín.


al primer llarg arribant a la R
segon llarg
al tercer llarg
al quart llarg flanqueig a la dreta
cinquè llarg
al sisè llarg encarant el desplom
sortint del desplom
setà llarg
a la rampa fàcil abans d'arribar a la R7
FOTOCIM

diumenge, 4 de setembre del 2016

CAMARASA, PARET DEL DISPENSARI. Via PAT GARRET, XEMENEIA GUTÍERREZ RUÍZ

3/09/16. Seguim amortitzant l’ombra de Camarasa en un altre dia de forta calor.
Avui teníem què ser quatre però al final hem quedat tres, en Jaume tenia angines. Amb el Josep Estruch escalarem junts per primer cop el Juan Carlos i jo mateix.

Comencem per la via Pat Garret, la via està totalment equipada  amb parabolts, tot i què podem afegir algun friend mitja a l’inici del segon llarg i al tercer en algun punt. El primer llarg és molt mantingut i una mica desplomat què convida a l’A0. Al segon llarg he volat acompanyat d’una llastra què ha cedit a l’agafar-me sort què anava de segon i tot ha quedat en un ensurt només, el llarg és va deixant fer millor. El tercer llarg segueix la mateixa tònica, hi ha dos passatges on “apreta” més passatges atlètics. Hem baixat per la mateixa via en dos ràpels un de 50m de la R3 a la R1 i un altre fins a terra. En resum una via equipada on podem adaptar-la al nostre grau fins el 6b, obligat V+/Ae. Quan rapelàvem estaven pujant el Xacó, Jordi Font i Xavi Díez.
Canviem de registre i anem a la Xemeneia Gutiérrez Ruíz. Aquesta via està equipada amb espits i algun pitó, haurem d’afegir friends fins el Camalot del 3.
El primer llarg de placa amb roca polida i què ens ha semblat més difícil del què marca la ressenya original.  El segon llarg surt a la dreta a buscar una fissura per on pujarem en bavaresa  fins què anem a l’esquerra  per entrar a la canal-xemeneia on trobarem la R2 15m. El tercer llarg és pròpiament el de xemeneia amb un passatge força estret al final, amanit a la sortida amb terra i herba abans d’arribar a la R3. El quart llarg és molt curt 10m supera un marcat desplom, el primer espit costa d’agafar, A0/V+. De la R4 pugem un tram selvàtic fins a trobar el camí de baixada, també podem baixar amb ràpel per la via. Una via on tot estar bastant equipada haurem de posar flotants, amb bons passatges atlètics, llàstima d’algun tram herbós.
En resum dues bones vies cada una amb el seu estil, en un dia xafogor.
Per: Josep Estruch, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín

primer llarg Pat  Garret
inici segon llarg
tercer llarg

FOTOCIM 1
primer llarg xemeneia Gutiérrez-Ruíz
arribant a la R1
espectacular segon llarg
Josep en plena xemeneia
i al passatge estret
darrer llarg

FOTOCIM 2