12/03/18. Quedem amb el Jordi Lluch per anar a Abella
de la Conca, algun dia havia proposat aquesta via i avui finalment ens decidim
per anar-hi. El tram de paret per on va la via és discontinuo amb un aiguabarreig
de roca i zones herboses, la via s’obre pas anant a buscar els panys més
escalables fins arribar al cim, deixant algun llarg interessant.
DADES
Indret: Abella de la
Conca.
Nom Via: Malalts de
Roca.
Primera ascensió:
gener 2016.
Per: Antoni Alarcón,
Joan Baraldes.
Roca: Calcari.
Orientació: sud
Equipament:
Totalment equipada amb parabolts i ponts de roca.
Material: 10 cintes
exprés, opcional algun friend
Dificultat: V (1pas
V+).
Catalogació:*S1/S1+
Horari: 3/4 h.
Aproximació:
Aparquem a l’entrada del poble de l’Abella de la Conca. Pugem fins a l’Església
i agafem el corriol en direcció oest seguint el peu de les parets, trobarem una
fita i unes pedres pintades en groc amb les lletres MR. 20/30min.
Descens: Del cim fem un ràpel de 45m per la vessant nord, darrer tram
volat. Baixem per una tartera fins a l’alçada de l’Agulla Xica pugem al coll o
seguim un camí què en porta fins a l’església del poble.
Descripció:
Via discontinua què va enllaçant plaques i què ens porta al cim de la
paret.
Comença amb dos llargs de placa, el segon amb un tram més exigent però
de bon fer. Seguim un tram caminant, a l’inici podem fer la placa de l’esquerra
d’uns 6m, fem alguna grimpada, trobarem un fletxa picada i fites fins a la R3.
El quart llarg segueix una canal amb preses arrodonides pel pas d’aigua, anem a
buscar l’esperó de l’esquerra fins a la R4. Sortim a la dreta i pugem per una
placa fins a la R5. Seguim per una placa ajaguda què ens porta a la R6. El setè
llarg torna a ser de caminar, amb una sortida de IV a l’esquerra de la R. El
vuitè llarg és un dels més agraïts de la via, comença per un placa ajaguda què
va guanyant verticalitat amb un tram mantingut abans d’un desplom amb bones
preses què ens porta a la R8, nosaltres anàvem amb cordes de 50 i hem hagut de
sortir de la R. El novè llarg torna a ser de caminar. El desè va una placa en
diagonal. L’onze segueix la creta fins el cim.
En resum una via discontinua, amb l’al·licient de fer metres i arribar
al cim de la paret amb algun llarg amb bones plaques, què ens deixa una
excursió vertical.
Per: Jordi Lluch, Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| quart llarg |
 |
| arribant a la R4 |
 |
| cinquè llarg |
 |
| arribant a la R6 |
 |
| inici setè llarg |
 |
| vuitè llarg |
 |
| vuitè llarg |
 |
| arribant a la R8 |
 |
| a l'aresta del onzè llarg |
 |
| arribant a la R11 |
 |
| FOTOCIM |
 |
| preparant el ràpel |
 |
| ràpel |
