13/04/11. Aquesta via feia molt de temps que tenia ganes de fer-la però mai trobava el moment o el company. Avui ens arribem amb en Manel, buscant l'ombra de la tarda després de la calor del dissabte passat per la meva part, però el temps ha canviat i hem notat a faltar una mica de sol, això és la primavera. Ressenya de la nochedellora.
 |
| El Mirador dels Ermitans |
Pugem per les escales fins a trobar el trencall que ens deixa a peu de via. La via ha estat reequipada amb parabolts del 10 i de 12 a les reunions, només cal portar cintes exprés. La roca és bona tret de l'entrada de la R3 on cal controlar una mica. La via té una dificultat obligada de V+, recomanable dur un estrep si anem justos de grau, com és el nostre cas.
El primer llarg comença per un ressalt que ens porta sota d'uns placa desplomada, comencem amb A0 amb sortida per agafar el segon parabolt, seguim amb A0, un pas d'estrep i sortim en lliure fins a la R1.
El segon llarg comença enfilant-se per un arbre fins passar a la paret, Ae amb sortida obligada, després va baixant la verticalitat i la dificultat progressivament fins a la R2.
El tercer llarg segueix per placa on trobarem dos ressalts amb passos obligats. Les assegurances estan més espaiades en aquest llarg, a l'entrada de R3 trobarem un tram de roca que s'ha de controlar.
El quart llarg és curt però intens, placa vertical on haurem d'anar buscant els còdols, però no estaria demés pujar mig grau la dificultat.
Per Manel Benavent i Joan Asín
 |
| a placa del primer llarg |
 |
| primer tram del segon llarg |
 |
| Manel entrant a la R3 |
 |
| a la placa vertical del darrer llarg |
 |
| dalt del Mirador |
