DENT D'ORLU, via FLEUR DE RHODO

14/08/13. Segons les prediccions després de les tempestes d’ahir, aquest dimecres, el dia començarà amb restes de núvols que aniran obrim. Però quan arribem a l’aparcament on hem de deixar el cotxe, està tot emboirat. Preparem el material i amb un acte de fe iniciem l’aproximació. Al arribar al coll on hem de baixar a buscar la cara Est, ens trobem a l’interior de la boira i no veiem ni el cim ni les parets?. Aprofitem per menjar una mica, però tot segueix igual, una mica més....i al final sembla què és vulgui obrir o no?. Baixem fins a peu de via, la boira tot i ser cada cop meny espesa ens obliga a pendre un altre estona, preparant el material. Finalment comença el ball del sol i les boires, però a ritme de lent agut. Fins el quart llarg ens ha acompanyat la boira després però ha quedat un dia magnífic.

la cara Est de la Dent d'Orlu

la paret emboirada

amb un acte de fe anem cap a la Paret

La via Fleur de rhodo, té 11 llargs de corda amb escalada en adherència mantingut en el V, IV+ amb tres llargs més difícils. El tercer amb un passatge atlètic d’un desplom (6a). El quart és el més difícil, un passatge atlètic, dona pas a una placa que ens deixa sota d’un desplom amb un parabolt, on trobem el passatge obligat de 6a, entrem per la dreta i hem de flanquejar a l’esquerra, seguim per la placa un cop restablerts fins l’altre parabolt. El setè llarg és el més mantingut en 5c, segueix un esperó on haurem d’anar cercant el passatges a dreta i esquerra.

El cim és un magnífic mirador de les muntanyes que l’envolten. El descens és fa caminant per la via normal sense problemes.

Per Pepe Tey i Joan Asín

ressenya

comencem anant de parabolt a parabolt

veus el següent?

al tercer llarg trobem el primer 6a atlètic

Pepe treballant-se el pas obligat i mullat de 6a ,del quart llarg

al cinquè llarg ja ens acompanya el sol

el setè llarg va per l'esperó mantingut en 5c

navegant pels llargs finals

déu n´hi do Pepe

FOTOCIM

CIM DE POMAROLA 2456m

11/08/13. Cim de Pomarola 2456m. Aquest cim ens depara una agradable excursió, amb un desnivell de 700m. Des del coll de Mantet (1761m) agafem un camí ben senyalat i fressat que seguirem sense cap problema fins el pla Segalar (2250m), lloc de pastures. Al fons ja veiem el Pic arrodonit de Pomarola seguim per la carena, amb un darrer tram amb més pendent.

El cim és un magnífic mirador del Canigó per un costat  i Costabona, Roc Colom, Pic de la Dona, Bastiments, Gra de Fajol per un altre.

la Neus amb la troballa del cep

cadena al CIM de Pomarola

MIRANDA DE CAN JORBA, intent VIA GLÒRIA

7/08/13. Aquest dimecres a la tarda, ens trobem amb el Toni i el Jaume a Collbató. La tarda no pinta gaire bona el núvols estan amenaçant, dubtes, propostes i al final ens decidim per la via Glòria a la Miranda de Can Jorba.

El Toni comença i fa el mantingut primer llarg, quan pugem al darrera ja cau alguna gota?. El Toni encara el segon llarg i les gotes insisteixen, quan arribem a la reunió el Toni posa seny i rapelem…..com és aviat anem a fer la cervesa. 

Toni al primer llarg

Jaume a la placa del primer llarg

segon llarg amanit amb gotes d'aigua al dente

títol de la pel·lícula LA RETIRADA

Montserrat, Càmping, El Cargolet

6/08/13. Seguim amb la fase de recuperació i avui apugem un punt més. Quan arribem al Monestir ja son dos quarts de cinc passat i el torn de matí ja està de tornada, ens trobem al Lluís i companys que venen de la Tim de Patriarques, xerradeta obligada i què va bé per adonar-me que m’he deixat la corda al cotxe???. Refet l’òvid reprenem l’aproximació.

La idea és anar a fer la via del Cargolet amb molt poca informació virtual, la guia però no la deixa malament. Per allargar-ho una mica farem el contrafort de la Pique Longue.

Un cop al peu del contrafort m’animo a fer el curt primer llarg de primer, tot i estar polit està força assegurada, un cop a la reunió la cosa no ha anat malament.
El Manel segueix al segon llarg, polit ben assegurat però cal escalar entre assegurances amb un grau obligat de V.
Una grimpadeta ens deixa al camí del Fra Garí al peu de la Pique Longue. Pugem per la canal de l’esquerra fins a peu de la placa de l’esquerra. El darrer tram és selvàtic, millor seguir pujant per la canal i entrar a la placa flanquejant cap a l’esquerra.
El primer llarg del Cargolet demana concentració, és força mantingut on cal anar navegant entre assegurances buscant els passatges. La roca tot i no ser dolenta ens demana atenció.
EL segon llarg la cosa canvia una bona placa ajaguda amb bones preses ens deixen al peu d’un pas desplomat (nosaltres hem fet un pas d’Ae). Un cop superat a quest passatge seguim en tendència a l’esquerra per un altre bona placa, on anem trobant preses tot i que hi ha una excursió fins al següent espìt. Una mica més amunt trobem la R2. Un passamà ens deixa a un coll.
El descens el fem per la via amb dos ràpels.

DADES
Primera ascensió: 1993
Per: Marcel Millet i Nando Dalmases
Equipament: Espits, parabolts, pitons i ponts de roca de l’època.
Material: 12 cintes exprés més reunió.

Per:Manel Benavent i Joan Asín

Manel patinant pel primer llarg

navegant pel segon llarg

al primer llarg (agridolç) del Cargolet

equipament d'època

el segon llarg és més agradable

navegant a la busca de l'espit després del passatge desplomat

passamà

FOTOCIM

ESCALADA ESPORTIVA A LA VINYA NOVA, MONTSERRAT

 31/07/13. Aquesta tarda amb l'Antoni anem a fer esportiva a la Vinya Nova. L'Antoni farà les vies de primer i jo amb "top rope" seguint amb la recuperació. Hem fet cinc vies amb una dificultat de 4c,5b,5c. Les vies totes tenen un començament amb roca força polida i el primer parabolt una mica lluny. Hem arribat aviat i hem estat sols fins que mica en mica ha anat venint força gent. Hem coincidit i conegut personalment amb el Josep Maria (Xarli) i el grup de natura 100,  que avui feien la 9ª trobada d'escalada esportiva d'enguany