MALANYEU, PARET DEL DEVESÓ, Via ÀNGEL BORRÀS.

Malanyeu

 10/05/14.  Aquest dissabte tornem a tenir una trobada anarquista, STAE/CEA ÀLIGA, com ja va sent normal, és fa la convocatòria (poca gent confirma), hi ha dos punts de trobada, Bar de torn i aparcament de sortida de zona. Uns es troben al bar uns altres al l’aparcament, però no necessàriament s’esperen uns als altres. És fixe una hora per dinar plegats, però uns comencen abans, uns altres arribem tard, en fi el que dèiem, visca la sana Anarquia. Al final però d’una manera o altre acabes coincidint amb la gent, xerrades, riures, records i per què no, nous PROJECTES. Això és del que és tracta i que no pari. Han participat en la trobada d’una  manera o un altre uns 40 companys.

Avui hem “okupat” Malanyeu, al final quedem el Juan Carlos, l’Eric , el Rafa junior i jo mateix per anar a una de les vies que portàvem pensades, l’Àngel Borràs.

ressenya

Aquesta via va encabida per la placa a la dreta de la via dels Senzills entre vies de caràcter d’aventura amb alguna coincidència d’itinerari.

La via està equipada amb parabolts del 8, algun pitó i ponts de roca als llargs. Las Reunions estan equipades amb parabolts del 10. A la via trobarem 6 reunions amb una longitud de 20/25m. El primer llarg és de tràmit per superar un primer ressalt de roca i d’herba. El segon és el més difícil sortim a la dreta fins a uns passatges desplomats que donem accés a la placa, aquest llarg el podem fer al gust, en el nostre cas V+,6a amb algun pas d’A0, en lliure 6b diuen.  Els següents tres llargs son mantinguts en el V+/V, sobre plaques verticals i atlètiques, característiques de Malanyeu on haurem d’anar navegant per anar trobant el passatge. La R5 està en un bosquet penjat, el darrer llarg està una mica forçat, ens des placem uns metres a l’esquerra (R5 bis) i pugen directament, atenció a la roca, després anem a l’esquerra a buscar una placa però també podem sortir directament per una canal herbosa. Queda una sortida més elegant si fem el darrer llarg de la via dels Senzills.

En resum via recomanable i equipada, per plaques atlètiques i verticals.
DADES
Primera ascensió: 23/11/2011
Per: Pere i Toni Casanovas, Joan Casado i Toni Elviar.
Equipament: parabolts del 8, algun pitó i pont de roca als llargs. Reunions parabolts del 10.
Material: 12 cintes exprés i Reunió. Opcional, estrep, aliens i friend mitjà.
Dificultat: 6b, obligada V+/A0.

Per: Juan Carlos Sánchez, Eric Promio, Rafael Martínez (junior) i Joan Asín.

iniciant el primer llarg

al segon llarg

al tercer llarg

tercer llarg

al quart llarg

arribant a la R4

arribant a la R5

FOTOCIM

FOTOTROBADA

MIRANDA DE SANT PERE I SANT JOAN, Vies LA GATETA, DIRECTEA J.B. i NEW YORK 2012

7/05/14. Tres érem tres i tres vies hem fet aquesta tarda. Una correguda ens permet agafar el funicular de les 16h cap a Sant Joan, in extremis, uff. Han pujat el preu del funicular i de l’aparcament, déu n’hi do com va el clero.

Anem cap a la Miranda de Sant Pere curta agulla apartada, què accedim en baixada. En Joan B té pendent la Via La Gateta, comença ell. Una via d’una dificultat de IV força amanida amb “yellow” parabolt made in G.A. Enllacem els dos llargs en un, saltant-se alguna assegurança. Una via sense exposició ni compromís, amb bona roca.

Canvi de terci, ara anem a la via Directa J.B. (Joan Baraldes), aquesta canvia el tarannà. Ben equipat els passatges difícils i més alegria quan baixa la dificultat. La via té dos llarg, al primer trobem un desplom per mi el més difícil de la via 6a. Al segon llarg trobem dos ressalt (desploms) el primer de col·locació V+ i el segon amb tres passatges de continuïtat 6a-. Bona via llàstima què sigui tant curta.

iniciant la via La Gateta

primer llarg

al cim

iniciant la Directa JB

passatge de 6a al primer llarg

al segon llarg

Encara anem en temps, així què anem a la Miranda de Sant Joan a fer un altre via del JB, la New York 2012, aquesta és per l’Antonio. També amb dos llargs, comencem per una placa canal per passar a l’aresta superant un ressalt (2 parabolts), seguim per l’areta escorats a la dreta (només trobarem 2 parabolts) fins a trobar la Reunió sota d’un desplom.  Superem el passatge desplomat V+, directament, després s’ajeu i anirem en tendència a la dreta a buscar el darrer ressalt. Bona via per arrodonir altres escades per la Zona.

primer llarg de la New York 2012

al segon llarg

Amb aquesta via donem per acabat el “puja baixa” d’aquesta tarda, la tornada la fem pel camí Sant Miquel tranquil·lament.

Per: Joan Baraldes, Antonio Gómez i Joan Asín

contrastos Montserratins

FOTOCIM

SERRAT DEL CONILLER, Via LIEBE CLÀUDIA

3/05/14. A la Cerdanya el temps tot i ser bo és fred i a les vessants Nord estan ennuvolades i ventades. Tenim ganes d’escalar així què ens arribem a terres més solellades, com en Xavi no coneix el Pic del Coniller, ens hi arribem per a fer la via Liebe Clàudia.

Quan arribem on deixem el cotxe trobem a una parella què s’està preparant i que per sort van a un altre via. El Pic del Coniller és un racó de tranquil·litat amb una aproximació d’una hora per un camí ben fressat què s’enfila per una barrera rocosa hàbilment.

ressenya

La temperatura s’ha comportat tot i el sol que ha fet. De la via poca cosa a dir tret què a desaparegut un pitó del primer llarg i que hem repicat un del tercer llarg. Informació detallada aquí.

Al llibre de registre del cim  podem veure que hem fet la 21 ascensió, moltes repeticions de companys del Centre i coneguts.

Per: Xavier Samsó i Joan Asín.

al primer llarg

inici del segon llarg

  

segon llarg des de la R2

al díedre del tercer llarg

a l'ajagut quart llarg

cinquè llarg comú amb la via Nil

el Xavi a la R5

al ressalt del sisè llarg

arribant a la R6

FOTOCIM

EXCURSIÓ PELS BOSCOS DE BOR

2/05/14. Avui anem de descoberta per la Cerdanya, ens arribem fins el poble de Bor on comencem un itinerari circular pels boscos d’aquesta zona. Primer però ens desviem per veure l’entrada de la cova Fou de Bor, una de les coves més grans de Catalunya, on l’any 1965 va haver-hi dos morts al intentar passar un sifó.

Retornem i anem a buscar el camí dels empedrats què puja per l a dreta del engorjat fins a passar pel mig del torrent (empedrat). Seguim pel frondós i humit bosc fins a trobar una pista. Seguim la pista cap a ponent fins trobar una pista asfaltada nosaltres ens hem equivocat i hem deixat la pista abans d’hora. Seguim una pista a la dreta fins que s’acaba i per corriol remuntem fins a enllaçar amb e l’itinerari que seguíem,. Un cop a l’altre vessant seguim el camí què ens retorna a la vall i al poble de Bor.

Una bona excursió per a descobrir aquests boscos de la Cerdanya, amb bones vistes dels cims de l’entorn.