diumenge, 21 de desembre del 2014

ABELLA DE LA CONCA, SERRA DE CARRÀNIMA (noves vies)


UNA MICA D’HISTÒRIA

Amb el incansable aperturista Remi Brescó, havíem quedat per obrir alguna via, no hi ha paret on hi hagi una via del Remi. Quedem el 4/02/14 per anar-hi a una paret sense vies on ell ha anat iniciant itineraris. Quan parem per esmorzar m’ensenya tres opcions, un sostre, unes plaques i un díedre què enseguida em crida l’atenció....així que cap el díedre de cap.
Quan estem davant la paret enseguida vas veiem possibles línies, el díedre serà el primer. En Remi ja té dos llargs oberts, entrem per una feixa rampa fins a la R2 al peu del díedre. Aquest dia obrim quatre llargs fins el cim i muntem els ràpels.
El 25/02/14 tornem a fer la via i netejar-la i posar alguna peça més. El resultat la via DÍEDRE “KANTARIN”
El 17/05/14 tornem a quedar amb el Remi, però hi ha novetats ha obert tot sol la via INNER de les Plaques i tres llargs d’una fissura que va a l’esquerra del marcat sostre què serà l’objectiu d’avui. Entrem per una zona ajaguda per la via de les plaques i flanquegem fins a la R2, fem el tercer llarg i quedem al peu de fissura que ha resultat més desplomada i treballosa del què semblava, déu n´hi do. Un darrer llarg ens deixa al cim. Quan estàvem obrint la fissura passant uns nois per peu de via i ens diuen què estem a l’ull de l’Elefant, doncs ja tenim el nom de la via L’ULL DE L’ELEFANT”.
Des del dia que vam obrir el díedre teníem posat l’ull a un marcat esperó, en Remi va anar a posar dos parabolts (per fer la reserva).
El 27/11/14 quedem per anar a l’esperó, també s’hi apunta el Luichy. El primer llarg és força entretingut i ens porta el seu temps. Encara ens dona per fer un altre llarg fins el peu de l’esperó. El 16/12/14 hi tornem, fem un primer llarg per l’esperó també entretingut i un segon on el Luichy ha apurat els 60m, per a les repeticions serà millor muntar una reunió inter mitja. Hi han dos projectes més iniciats i altres projectats....Mentre fem la cervesa surten els diferents nom al final li posarem ESPERÓ DELLÀ, en referència a la Conca Dellà on es troba aquesta zona. El 22/12/14 ens trobem a Isona amb el Remi i el Josep què anaven a picar a la via del sostre, tot i què no era la primera intenció amb el Joan Baraldes ens animem i obrim la via AINA, de tres llargs de corda. A finals de desembre en Josep Solé i Remi Brescó obren la via 20.000 gossos.
El 17 de gener del 2015 amb el Juan carlos i el Remi comencem un nou projecte, el 18 de febrer l'acabem. Via Tempus Fugit, ja és una relaitat.
les vies
COM ARRIBAR-HI 
De Isona anem a la L-511 i agafem el  trencall d’Abella de la Conca, abans d’arribar trobem un marcat revolt de 180º on surt una pista asfaltada de la corba (petit cartell a Bóixols). Anirem seguint sempre els trencalls de l’esquerra fins arribar a les parets, aparcarem en una zona d’escalada esportiva on hi ha una font.
Aproximació evident, cal seguir la pista i pujar directament pel pendent, quan més a prop de la paret millor, 10/15min depenent de la via escollida.

LES VIES
Les vies han quedat semiequipades, algunes més i altres menys, però serà necessari portar un bon assortit de Friends, des d’aliens petits fins el Camalot del 3 i el 4 opcional en algun cas. Amb una dificultat obligada de V+/6a a equipar. La roca és bona en general però haurem de vigilar, doncs s’ha netejat el mínim necessari. Totes les vies és baixen amb ràpels.



ressenya Remi Brescó

ressenya Remi Brescó

ressenya Luis Alfonso "Luichy"
ressenya via AINA

ressenya 20.000 GOSSOS, Remi Brescó



MONTSERRAT, PARET DE LA CODOLOSA, ESPERÓ BLOCAIRE i REINCIDENTS

gèlida trobada a Can Maçana
20/12/14. Divendres al vespre sopar al Centre i avui col·lectiva a Montserrat. No hi hagut gaire quòrum però quan ens trobem a Can Maçana està totalment emboirat, després de dubtar surt el comodí “Paret de la Codolosa”.


No som els únics què hem pensat el mateix, així que ens anem encabint entre les vies que queden lliures.
Avui toca compartir corda amb en Min (Ramón Samarra), vam començar plegats aquesta dèria per la muntanya i l’escalada, també les expedicions i què a dia d’avui encara continua. Ha tingut una parada forçada de nou mesos, per una operació de maluc i ara de mica en mica torna al món vertical.
Ens adaptem a les vies què queden lliures i comencem per la l’Esperó Blocaire, on han tret la plaqueta d’un parabolt al primer llarg i el pitó del segon llarg (es pot posar un alien petit). El primer i tercer llarg ha millorat l’estat de la roca i ara esta força acceptable. Baixem amb tres ràpels de 30m fins a peu de via.
Ara ha quedat lliure la via Reincidents, ideal per a una reentre, primer una placa gruyere molt agradable i després un esperó on anem trobant ponts de roca, pitons i espits. Un cop a dalt  baixem caminant per la drecera del Fra Garí.
Mica en mica ens anem replegant i tornem a Can Maçana, on hem dinat plegats sota la boira altre cop, compartint anècdotes, riures, bon rotllo i nous projectes.

aproximació 
ressenya 
arribant a la R1

a l'esperó del segon llarg

al tercer llarg i cordales atores les vise

ressenyes

el José Luis i el Pep al segon llarg de la Reincidents

entrant a la R1

arribant  a la R2

el Jose Luis al segon llarg

FOTOCIM 

dijous, 18 de desembre del 2014

SANT LLORENÇ DE MUNT, CAVALL BERNAT, VIA JA-RO entrada INSOCULÒRUM

17/12/14. Tarda rufa i curta, em faig un embolic per Terrassa i al final arribo a l’aparcament del Cavall Bernat, on ja fa estona què m’espera l’Antonio. Fem l’aproximació mig corrent, a peu de via trobem una ovella fent “boulder”.


Cavall Bernat

no som els únics què escalarem avui



ressenya germans Masó
Fem la via JA-RO, començant per l’entrada directa INSOCULÒRUM dels germans Masó. Aquesta via estava a la llista de pendents des de qui sap quan. Avui podem tornar a tastar aquest conglomerat  fanganós peculiar de Sant Llorenç, on cal escalar amb cura entre còdols mòbils. El primer llarg és entretingut comença per un díedre, segueix un tram ajagut fins un ressalt força vertical i difícil amb pres petita, per anar a la dreta trobem un R però no cal fer-la pugem per un altre díedre i anem a buscar la R1 a la dreta. El segon llarg segueix l’esperó equipat amb expansions, que amb l’ajut de la textura de la roca convida a l’A0 amb algun pas en lliure, trobem una R què passem de llarg, seguim en lliure fins al cim. Fem reunió al ràpel (30m).
Avui entre una cosa i altre hem justejat bastant i el ràpel l’hem fet mig a fosques.
Via equipada amb espits, parabolts i algun burí on passarem amb 10 cintes exprés.
Per Antonio Gómez i Joan Asín.

primer llarg

la R1 fent el segon llarg

FOTOCIM

ràpel

FOTOPEUDEVIA

dimecres, 17 de desembre del 2014

PROJECTE ACABAT A PONENT

16/12/14. Aquest dimarts tornem  cap a ponent per acabar un altre projecte. Tot va començar a principis del 2014 on el Remi tenia iniciant diversos projectes. Ara aquest racó ja compte amb quatre vies, què aviat és publicaran. Primer va ser un díedre, després una marcada fissura acariciant un sostre què va resultar força desplomada, en Remi va acabar un altre per plaques i avui ha tocat un marcat esperó.

 
El primer dia vam trobar un primer llarg força laboriós i entretingut, encara vam tenir temps de fer-ne un altre, aquest més relaxant. Avui tocava els llargs d’esperó, el primer també ha resultat entretingut. El segon en Luichy ha agafat la directa i ha estirat els 60m, amb ressalts constants on cal “apretar”.
Vies semi equipades on cal treballar-les, amb un grau obligat de V+/6a.
Avui amb el Remi Brescó i el Luís Alfonso “Luichy”.







els companys de corda, Remi i Luichy

diumenge, 14 de desembre del 2014

MALANYEU, PARET DEL DEVESSÓ, Via ADÉU ESPANYA

Paret del Devessó

13/12/14. Ja hem començat els menjars, sopars, vermuts,...pre Nadalencs. Doncs això, divendres sopar i dissabte a escalar, ufff. Un bon recurs per aquestes ocasions es anar a Malanyeu, poca aproximació, roca amb denominació d’origen i sol. Avui doncs ben acompanyat amb el Jesús i el Pep ens hi arribem. Bé quan arribem el sol encara està fent mandra i el paisatge està força gebrat....Ben tapats i no gaire convençuts anem cap a la paret del Devessó. Un cop a peu de via i mentre ens equipem i comentem la jugada sembla que el sol és va despertant dèbilment.

ressenya 
Adéu Espanya és el nom de la via escollida, obra de Joan Baraldes i Toni Alarcón a principi d’enguany. La via té quatre llargs de 30m equipada amb parabolts i ponts de roca. Nosaltres només hem posat un alien carabassa al segon llarg (prescindible), però podem portar un joc d’aliens, algun friend opcional, per completar algun allunyament i 10 cintes exprés. En quant a la dificultat podem deixar-ho amb  5c-, obligat 5b.

El primer llarg va buscant-se pas entre la vegetació per una bona placa vertical i mantinguda, abans d’arribar a la R trobem els passatges més obligats.
El segom surt directe per la placa amb uns passatges de presa petita on cal buscar el passatge, després anem a l’esquerra a buscar una ampla fissura que seguim fins a sortir de nou a la placa i en tendència a la dreta anar a buscar la R2.
El tercer llarg és una passada, pugem per una placa “gruyere” i després seguim per una mena d’esperó fins a la R3.
El quart llarg és més rebuscat, pugem per un esperó i anem a l’esquerra haurem de flanquejar una placa a l’esquerra, si trobem bé les preses cap problema, sinó ens pot semblar més difícil. Seguim pujant per un díedre (atenció a la roca) fins al cim R4.
El descens és millor seguir la carena fins a trobar els ràpels de la via Espirimountain amb tres ràpels de 30m.
En resum una bona via què té tots els ingredients per a convertir-se en una clàssica.
Per: Jesús Carruesco, Pep García i Joan Asín.


gèlida aproximación

primer llarg

primer llarg des de la R1

inici del segon llarg 

segon llarg

placa "gruyere" al tercer llarg

el Jesús gaudint del tercer llarg

quart llarg

arribant a la R4

FOTOPARET

FOTOSOUVENIR