14/07/16.
Després d’escalar a Escales,
per escalfar en una via equipada, ens arribem fins a la Presa de Cavallers on
ens rep un vent gelat, auguri d’una “nit
del lloro”. Doncs això, què el sac d’estiu no era prou calent i de bon matí
ja estem tirant cap amunt, sort què toca el sol, tot i què uns núvols prims no
li deixen agafar empenta. L’aproximació la fem en una hora, hora i quart de
pujada sense pietat. El dia és esplèndid i com hem de passar pel peu de via a
la tornada, deixem una motxilla i roba sobrant, què notarem a faltar en els dos
darrers llarg, on el vent gelat ens ha tornat a visitar.
 |
| ressenya d'en Luichy (Luís Alfonso) |
La via és força mantinguda i atlètica, està
semi equipada amb parabolts, però haurem d’anar posant flotants (bastants).
El primer llarg ja et posa a lloc, pugem per
una fissura difícil de protegir, on trobarem passos d’adherència. Un cop
superada la fissura, seguim per unes grades fins a la R1.(V+/A0)
El segon llarg comença per una placa-díedre
fins sota d’un desplom, per superar-ho hi ha un pas força difícil de trobar-lo,
però que podem solucionar amb un pas d’estrep. Després anem en tendència a la
dreta a buscar la R2. (6a o V+/Ae).
El tercer llarg és tràmit però tot i ser de
IV cal mirar-s’ho.
El quart llarg, és molt mantingut, sortim amb
passatge fi de placa fins sota d’un desplom anem a la dreta per agafar una
fissura què seguirem alternant passatges en bavaresa i de placa, per accedir a
un díedre en la part final, entrem a la reunió en flanc a la dreta. Només trobarem dos
parabolts, però podem posar friends al gust, depenent del grau, en posarem més
o menys. En Josep ha utilitzat la segona versió, déu n’hi do, com va el xaval.
(6a/6a+ de continuïtat).
El cinquè llarg és més de placa, amb una
entrada atlètica. (6a).
El sisè llarg té dues part, la primera molt
vertical i difícil d’accedir a una fissura 6a o V+/Ae, després sortim a la
dreta per tornar a l’esquerra a buscar un marcat díedre (IV+), la R6 a l’inici.
El setè segueix el díedre vertical, mantingut
i atlètic (V+).
El descens el fem amb un ràpel de 50m per la
vessant Nord, i després baixem per la tartera a buscar el peu de via.
En resum una bona via mantinguda en el V+/6a
i atlètica. Molt recomanable.
DADES
Primera ascensió: juny 1992.
Per: Luis Alfonso, David Brascó, Cisco Gascó
Equipament: Parabolts i algun pitó.
Material: Tascons, joc complet d’aliens,
friends fins el Camalot del 3, repetir algun mitja (pot anar bé), 14 bagues
exprés i un estrep (opcional).
Dificultat: 6a+ obligada V+/Ae.
Per: Remi Brescó, Josep Santasusana i Joan
Asín.
 |
| a la fissura del primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| inici en placa fina del quart llarg |
 |
| Josep en plena feina al quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| setè llarg |
 |
| FOTOCIM |
4 comentaris:
Bona via ! Cavallers és preciós, i quin dia mes ferm tot i el fred , enhorabona.
Gràcies Jaume, una via força exigent.
Qué tal cavallers a l'estiu? Massa calor o s'està be? Merci
Qué tal cavallers a l'estiu? Massa calor o s'està be? Merci
Publica un comentari a l'entrada