25/07/16.
A la via Haikus l’escalada
esdevé un mitja i no una finalitat, per recorre aquest aquet pany de parets.
Amb un traçat què hàbilment s’encaixa entre les vies Gastón i SAME. Una via de
caire d’aventura semi equipada on haurem de completar amb flotants les
assegurances. La dificultat és concentra en passatges puntuals i l’escalada és
desenvolupa per un terreny d’anar fent. La via acaba quant arriba a la canal de
les Bruixes, és pot baixar amb un ràpel de 50m, però nosaltres, romàntics de
mena, seguim per la canal de les Bruixes fins a l’aresta cimera. Amb el Jordi
aviem fet la canal de les Bruixes un hivern els anys setanta del segle passat,
en un curset de tècnica alpina, ell com a monitor a les hores i jo com a
cursetista. Nosaltres anàvem amb cordes de 50m així què el primer llarg l’hem
partit en dos i el segon també per poc.
 |
| ressenya ARMAND BALLART |
La primera part del primer llarg és la més
imprecisa i haurem de buscar el passatge més lògic. La segona part ja és més
evident i trobarem dos pitons. R1 un pitó i un espit.
El segon llarg és el més mantingut, sortim a
la dreta de la reunió per una placa per seguir per l’esperó (3 pitons), a
partir d’aquí ja no trobarem cap assegurança, seguim per l’esperó fins a un pi
on hem de passar a l’esquerra i seguir per un díedre fins un collet on trobem
la R2, 2 parabolts. Nosaltres hem muntat una R abans d’arribar-hi, hem deixat
un tascó.
El tercer llarg, és de tràmit, travessa una
tartera a la dreta, per anar a buscar un esperó què ens porta a un una cova on
trobem la R3, 2 pitons.
El quart llarg és curiós, comença entrant per
un forat i seguim per una canal-díedre, amb dos ressalts amb passatges
puntuals, un de V+ i un altre de V. R en un arbre.
El cinquè llarg és curt, sortim per una placa
curta què ens porta a la canal de les Bruixes, d’aquí podem baixar amb un ràpel
de 50m per la canal. Seguim per la canal per terreny fàcil fins el ressalt
final.
El sisè llarg, comença amb uns passatges per
xemeneia amb bones preses, per seguir fins a l’aresta cimera del Cabirolts.
El descens el fem caminat anant a buscar la
tartera.
DADES
Primera ascensió: 23/09/2013.
Per: Toni Col i Armand Ballart.
Equipament: semi equipada amb pitons i un
espit.
Material: Joc de friend fins el Camalot del
2. 10 cintes exprés, bagues savineres.
Dificultat: V+ (passatges puntuals).
En resum bona jornada d’escalada romàntica
amb bona companyia, recordant vells temps.
Per Jordi Lluch i Joan Asín
 |
| FOTOCIM |
1 comentari:
Joan, nosaltres la vam fer dissabte i, la veritat és que no ens va agradar massa tot i que té algun tram distret. La roca és trencadissa i vam fer baixar algun gran bloc de forma ben involuntària...
Tammpoc sé si vam passar ben bé pel mateix lloc perquè entre la fissura i la segona reunió no hi havia cap tascó.
Publica un comentari a l'entrada