divendres, 9 de juny del 2017

MONTSENY. LES AGUDES. Via EL VOL DE L'HOME OCELL.

8/06/17. No sé per què pensava què aquesta via era més senzilla, la veritat és què ens ha agradat força, tot i el tram fàcil del mig, llargs 3 i 4. La via està semi equipada, als trams més difícil, tot i així haurem d’anar posant flotants.

Avui és dijous, quan arribem a l’aparcament ja trobem dos cotxes?, per sort ells van a la via Terra Incògnita. Després arriba un altre cotxe, què van a la via Itzi  i quan estàvem a la R5 hem vist què hi havia un altre cordada a la nostra via, déu n’hi do pensàvem què estaríem sols.

Per arribar a peu de via ens hem fet una embolic tot i què hem passat dues vegades pel peu de via, la placa què buscàvem està una mica amagada, però al final l’hem trobat.


ressenya d'Armand Ballart
 DADES


Primera ascensió: 25/04/1992
Per: Joan i Edu Sallent, Toni Comerma, Quim Bretcha.
Equipament: poc equipada, pitons i espits als trams més difícils.
Material: 10 cintes exprés, tascon i friends fins el Camalot 2.
Dificultat: V+/A0.
Aproximació: Aparquem al Km 23,8 de la carretera de Santa Fe a Viladrau. Pugem per un camí fitat, amb forta pujada. El tram final segueix una tartera, fins què veiem l’esperó a l’esquerra per on va la via. Placa a peu de via.

Descens: Pugem crestejant fins el cim de les Agudes, baixem per la vessant sud fins el coll de les Agudes on agafem el camí PR cap a Santa Fe. Quan arribem a la font del Brianço agafem una pista què seguim, quan trobem els senyals del PR què surt a la dreta NO l’agafem, seguim per la pista fins què gira 180º seguim pel camí/pista de l’esquerra “fita”. Seguim fins a trobar les fites de pujada què ens deixem just al cotxe.

Primer llarg, 1 pitó, pugem per placa i díedre fins a la R1 sota d’un sostre, un espit i un pitó.
Segon llarg, net d’assegurances, sortim cap a la dreta per sota el sostre i pugem per una ampla fissura amb un passatge atlètic de col·locació, seguim per la fissura sense assegurar (tram un pel exposat)  després la dificultat baixa i seguim fins a l’aresta, la seguim fins a trobar un pitó on muntem la R2.
Tercer i quart llarg per l’aresta, III/II, la R4 muntar-la a la paret de l’esquerra passt un gran arbre, al peu d’una placa, 1 espit.
Cinquè llarg, sortim en flanqueig a  l’esquerra per la placa, fins a l’aresta pugem uns metres i anem a l’esquerra a buscar una placa vertical on veiem 3 pitons i un espit, A0 o 6b si anem forts, seguim recta i anem a la dreta a buscar un marcat díedre, R5 en un espit a reforçar.
Sisè llarg, seguim el díedre fins a sota d’un sostre on flanquegem a la dreta per una placa llisa, A0/V+, seguim recta a buscar un altre ressalt què ens deixa a una feixa, R6 en un arbre.
Setè llarg, pugem per un díedre sinuós fins a un pitó on anem a l’esquerra a buscar un altre díedre, més fàcil què ens porta al cim, R7 aprofitar la de la via Terra Incògnita a la dreta, dos parabolts.

En resum una bona opció a tenir en compte, en aquestes caòtiques parets.

Per: Antonio Gómez, Joan Asín.


primer llarg
primer llarg i el sostre del segon
segon llarg
arribant a la R2
tercer llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
sisè llarg
setè llarg
arribant a la R7
FOTOCIM

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona ! Una bona opció per la calor que s'acosta, les tardes deu estar a l'ombra oi?

joan asin ha dit...

Si, a les tardes està a l'ombra.