divendres, 1 de març del 2019

SOLSONÈS. SERRA D'ENCIES.VILAMALA. Via VILABONA.

27/02/19.  Vilamala és un curiós racó del Solsonès. El Ramón Samarra em proposa d’anar a la Vilabona dels germans Masó, dit i fet quedem, també s’apunten la Isabel, el Ramón i el Manel. De Solsona agafem la carretera què porta al coll de Jou fins el Km 19,5 on trobem un lloc per aparcar. Agafem una pista a la dreta (mirant a l’est) què porta a un gran prat on hi ha una antena com a referència, anem a l’est a buscar la carena, hem posat alguna fita. Seguim el llom fins a veure la paret al fons del barranc. Baixem per una canal herbosa i caòtica amb intuïció. Hem posat la corda com a passamà en un passatge i al final per fer un ràpel, també és pot des-grimpar aquest darrer tram amb cura. Seguim fins a un gran Pi què ens dona la referència per a trobar el peu de via uns 50m més enllà, petita fletxa i v picada. La via segueix la lògica navegant per les plaques amb poques assegurances, roca bona, podem afegir-hi algun friend en forats si volem.

En resum una agradable escalada de baixa dificultat en un entorn solitari, amb aventura garantida. Hem fet la quarta i cinquena ascensió.

-->
Per: Isabel Notivoli, Ramón Prades, Manel Benavent, Ramón Samarra, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 22-29 de desembre 2013
Per: Òscar i Albert Masó.
Equipament: Agun parabolt i un pitó.
Material: 5 cintes exprés, joc de friends fins #3.
Difultat: IV
Roca: Conglomerat bo.
Orientació: Sud. 

-->
Descens: seguim la carena cap l’oest.

primer llarg
primer llarg



segon llarg

tercer llarg 

tercer llarg
quart llarg

cinquè llarg

R4

FOFTOCIM

3 comentaris:

Mingo ha dit...

Enhorabona Joan i companyia. Aquesta l'apunto, perquè més difícils encara em costa força.

joan asin ha dit...

Ei Mingo la via està força bé , l'aproximació una mica selvatge...

carreteret ha dit...

Hi ha un accés millor al peu de via. Veure http://escaladaperatontos.blogspot.com/2019/08/la-solitud-de-la-salvatgia-via-vilabona.html