dimecres, 12 de febrer del 2020

OMAN 8. WADI TIWI. Via MAAMOUL POWER.

12/02/20. Anem al Wadi Suwayh on tenim constància de dues vies. Arribats al lloc fem una incursió per la vall a la busca i captura d’objectius, després d’una estona no veiem cap línia amb prou motivació, fem consens i marxem cap a Wadi Tiwi.

En aquesta zona hi han obertes bastantes vies, ens posem en situació i dues cordades van a obrir. Amb el Salla i el Remi optem per a repetir una de les vies obertes en una agulla, hi han dos vies i com no agafem la més picant sort què a part de portar el friends, també portem un Salla, je,je.

L’aproximació la fem a vista i no l’encertem, agafem el camí més rebuscat després el Luichy i el Pitxi troben un camí millor què farem servir  demà.

Primera ascensió: 30/01/2012
Per: Bertrant Duyck, Xavier de Buttet, Romain Gendey.
Equipament: Semi equipada amb parabolts i algun pont de roca.
Material: joc de friends fins #3.
Dificultat: 6b.

Aproximació: De Miban,final de la pista hem de baixar al Palmeral, direcció és i anar a buscar un torrent què ens porta a peu de l’agulla, fites.

Descens: En Ràpel per la via.

El primer llarg és expo fins el primer parabolt, després ja és deixa fer millor, pugem per un esperó i seguim per placa.

Segon llarg, sortim per una placa i seguim per un díedre fins a la R2.
Tercer llarg, sortim a la dreta i anem a l’esquerra per pujar per una zona desplomada de “tozones” 6b atlètic.

Quart llarg, sortim per placa ajaguda i després anem a l’esquerra on trobem un passatge vertical (parabolt), una mica més adalt trobem la R4.

Cinquè llarg, sortim a la dreta per un placa vertical equipada amb parabolts allunyats, 6b obligat, a la mitat del llarg la placa per verticalitat i arribem a l’aresta on trobem la R5.

Una grimpada ens deixa al cim.

Per: Remi Brescó, Victor Sans, Joan Asín.  
primer llarg

primer llarg

segon llarg

segon llarg

tercer llarg

tercer llarg

quart llarg

quart llarg

cinquè llarg

cinquè llarg

FOTOCORDADA

2 comentaris:

Manel&Ita ha dit...

Enhorabona Joan!! El teu escrit m’ha fet recordar la nostra ascensió. El tercer llarg cal tibar de valent. Un itinerari prou bonic. Salut i força!!

joan asin ha dit...

Una via exigent Manel.