MONTSERRAT. PANXA DEL BISBE. Via DÍEDRE GRIS.

26/04/21. Avui el dia està rúfol i donen pluja a la tarda en principi, tot i què la roca és veu mullada, però fa vent i sembla què és va secant. Aquesta via feia temps què la volíem fer, des de què la va publicar el J. Walero i avui ens hem animat a fer-li una visita.

La via està totalment des-equipada i cal auto-assegurar-se amb flotants, tres llargs intensos amb bona roca què et deixant satisfets. Al segon llarg al passatge més difícil ens ha caigut un ruixat, què ha deixat la roca mullada, per sort no ha anat a més i hem pogut acabar la via.

Una via curta, intensa què no et deixa indiferent. Bona via "trad", recomanable pels amants de l'auto-assegurança.

Per: Isabel Notivoli, Juan Carlos Sánchez, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió : 1959?

Per: E. Pérez, A. Trullols.

Equipament: neta. 1 burí al tercer llarg, i 3 a la R1.

Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins #4, repetir 2

Roca: conglomerat de bona qualitat.

Orientació: sud.

Dificultat: V/V+ a equipar.

Aproximació: Del Monestir pugem per les escales dels pobres fins arribar a la Panxa del Bisbe. Una mica abans d'arribar agafem un corriol què puja en diagonal a l'esquerra a buscar el díedre (visible)

Descens: Ràpel de 45m per la vessant nord. 

Primer llarg, fissura díedre amb u arbres al segon trobem una R però cal seguir fins el peu del díedre. R tres burins.

Segon llarg, segueix el díedre alternant amb passatges per la placa de la dreta, al mig trobem uns passatges més exigents (per nosaltres V+) la R la muntem al segon arbre.

Tercer llarg, sortim per terreny fàcil i pugem per una fissura-díedre, abans què s'acabi sortim a l'esquerra per la placa amb bons còdols però vertical i aeri, seguim per un llarg flanqueig a l'esquerra (un burí) fins què el desplom què tenim a sobre ens deixa pujar, per terreny fàcil anem cap el cim, nosaltres hem muntat la R en una savina a l'avant cim per fregament (compte).

FOTOCIM