19/05/25. Avui volíem anar cap a Ponent però amb les prediccions de la meteo ens quedem a Montserrat. Al final ens decidim per anar a la via del Cabra a la Panxa del Bisbe.
La via té cinc llargs de corda amb els tres primers molt exigents on cal escalar, avui ens ha costat i hem fet passos d'A0, pot anar bé una "pànic" o similar. Els dos darrers son per plaques ajagudes, fàcils.
Una clàssica què amb el temps va guanyant grau.
Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.
DADES
Primera ascensió: 1985.
Per: Fontanet, Sastre, Martínez, Esteve, Flores, Alfonso.
Equipament: Totalment equipada amb Parabolts inox els tres primers llargs.
Material:12 cintes exprés, nosaltres hem posat un totem blau, semàfor aliens opcional.
Dificultat: 6a. 5b+/A0 obligat, pot anar bé una "pànic"o similar.
Orientació: oest.
Roca: Conglomerat, algun pas polit.
Aproximació: Del Monestir pugem per les escales dels pobres, passem pel peu de via. 30/40minuts.
Descens: Un ràpel de 40m per la vessant nord ens deixa a una canal per on baixarem, alguna des-grimpada. La seguim fins el camí de Sant Jeroni, per on retornarem al Monestir.
Primer llarg, sortim amb diagonal ascendent cap a unes sabines, abans d'arribar ja veurem la línia de parabolts què seguirem, primer tram vertical i mantingut on cal trobar el passatge.R1 35m, 11 parabolts.
Segon llarg, sortim verticalment, després per verticalitat i anem a l'esquerra a buscar la R2, 20m, 5 parabolts.
Tercer llarg, sortim a l'esquerra pugem per una placa 6a (A0) un cop superat els tres primers parabolts, ja és deixa fer millor fins arribar a la R3. 30m, 5 parabolts.
Quart llarg, en tendència la dreta a buscar la dreta d'una franja herbosa on trobem la R4, 30m, trobarem algun parabolts d'altres vies.
Cinquè llarg, seguim l'esperó per plaques ajagudes fàcils fins el cim. R5, 50m.
![]() |
primer llarg |
![]() |
segon llarg |
![]() |
tercer llarg |
![]() |
quart llarg |
![]() |
cinquè llarg |
![]() |
CIM |
![]() |
FOTOCIM |
2 comentaris:
Enhorabona ! això de repetir vies ja ho té això...jo la vaig fer fa 15 anys amb el Joan Baraldes i hi hauré de tornar,però a patir aquesta vegada ha ha ha
Sí Jaume, cada cop costa més....je,je.
Publica un comentari a l'entrada