18/02/26. Aquesta via des de què és va obrir la tenia pendent d'anar-hi, però quan la proposava el company de torn la refusava, però avui les coses han quadrat i amb la Isabel i l'Antonio hi anem.
La Móra Comdal santuari solitari de tranquil·litat, avui hem tingut una jornada completa amb l'aproximació, l'escalada i el retorn, no sense alguna errada rectificada. Una jornada d'aventura.
Via del Joan Vidal, oberta en solitari amb aquesta roca de conglomerat delicat de còdols mòbils. Déu n´hi do la feinada d'obrir i sanejar la via. Al ser una via oberta en solitari i roca tetri, ha quedat molt assegurada, on podrem apurar el lliure segons el nostre nivell i la confiança què tinguem amb la roca. Els tres primers llargs son els més delicats per la qualitat de la roca, tot i què està molt sanejada.
Per: Isabel Notivoli, Antonio Gómez, Joan Asín.
![]() |
| RESSENYA JOAN VIDAL |
DADES
Primera ascensió: 14/11/2023, amb diversos atacs.
Per: Joan Vidal.
Equipament: Totalment equipat amb parabolts i un pitó.
Material: 18 cintes exprés, estrep i tramposa opcional.
Dificultat: obligada 5c/A0-Ae.
Orientació: sud oest.
Roca: Conglomerat delicat.
Aproximació: D'Oliana agafem la carretera què passa pel peu de la Serra de Canals direcció a les Anoves, passem un coll i baixem per l'altre vessant fins el torrent, just en aquest punt s'acaba l'asfalt i comença una pista, hem d'agafar una pista a la dreta i la seguim fins a trobar un altre pista a l'esquerra (cartell La Móra Comdal) el deixem i seguim cap el Sàlzer. Trobarem una granja i algun cobert, aparquem el cotxe. Agafem una pista cap a una granja i abans d'arribar hem d'agafar una sinuosa pista a l'esquerra, per un prat. Seguim la pista fins el final, ara per un camí amb alguna fita seguim pujant, fins a la segona feixa on hem d'anar a l'esquerra passant pel peu d'un esperó rocós fins a un coll on girem a la dreta quan veiem font Voltrera, abans d'arribar unes fites ens marquem on hem d'anar cap a la paret, alguna fita, anem en tendència a l'esquerra a buscar el peu de l'esperó, parabolts visibles. 1 hora.
Descens: De la R7 un ràpel de 10m o despenjada recomanable. Des-grimpem per la vessant nord fins a un coll. Baixem per la canal est amb intuïció seguint algun corriol i alguna des-grimpada, fins a trobar el camí transversal per on hem fet l'aproximació. El seguim fins a l'aparcament. 1:30h.
Primer llarg, pugem per un esperó/placa i flanquegem a la dreta a buscar un ressalt, passatge atlètic amb bones preses. A sobre una corda fixa ens porta a la R1 en un arbre.
Segon llarg, pugem per l'esperó i anem a la dreta seguim verticalment fins a la R2.
Tercer llarg, seguim per la dreta de l'esperó pugem verticalment fins a trobar la R3.
Quart llarg, sortim a l'esquerra per terreny fàcil fins a un coll on pugem per la gran placa/esperó compacta, aquí amb millor roca, on podem apurar el lliure o fer-ho en artificial segons el nostre nivell. R4 incòmoda.
Cinquè llarg, seguim per l'esperó primer tram amb lliure i al final algun passatge d'A0-Ae.
Sisè llarg, un ressalt ens a l'aresta ajaguda què seguim fins a la R6.
Setè llarg, un ressalt d'Ae ens deixa al cim, millor des-penjar-se.
![]() |
| segon llarg |
![]() |
| tercer llarg |
![]() |
| quart llarg |
![]() |
| cinquè llarg |
![]() |
| sisè llarg |
![]() |
| setè llarg |
![]() |
| FOTOCIM |


























Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada