dimarts, 4 d’agost del 2009

Flautats, La Punxa via ALEIX

04/08/09
Desde Sant Benet la vista es fabulosa la Prenyada, la Trompa de l’Elefant, la Mòmia, etc però al darrera segueixen les agulles, passat el pla de Trinitats en trobarem amb un altre espectacle, els Flautats. Una mica oblidats no son gaire freqüentats, tot cercant vies he trobat, la via Aleix a la Punxa, varis companys de Centre l’han repetit i els ha agradat.
Feia temps que la tenia en cartera però mai era el moment o trobar el company i avui s’han ajuntat les dues coses, era el moment i tenia un bon company.
La via es mou en una dificultat còmoda, IV+,V amb dos trossos més drets que es poden superar amb A0, no esta demés portar un estrep. La via esta equipada amb espits algun clau i un pont de roca. La via segueix una aresta no gaire ampla i amb ambient. La roca en general es bona, tret d’un tram una mica anguniós al segon llarg. En resum una via clàssica sense grans pretensions però recomanable.



ressenya de kpujo.com
Des del pla de Trinitats seguim el caminet en direcció als flautats el camí ens du fins el peu de via hem deixat una fita al peu de via, si mirem a dalt veurem un espit a la dreta a uns cinc metres.
El primer llarg va per la placa els primers passos son de quart i desprès del primer espit baixa una mica la dificultat, trobarem tres espits.

El segon llarg surt per la dreta fins sota una llastra sospitosa cal anar a buscar una espit a l’esquerra desprès per una llastra fissura, Cal superar un tram de roca dubtosa. Un cop a l’aresta la roca ja es més bona, la seguim fins la reunió, tot seguint les assegurances.

El tercer llarg segueix pel mig de l’aresta amb una dificultat de IV-,IV, trobarem dos espits i un clau.

El quart llarg surt per una placa de IV fins sota un llavi per superar-lo hi ha tres espit una mica separat el fem en A0 i algun pas de V,V+., desprès s’ajeu i seguim fins a trobar la reunió.

El cinquè llarg te una sortida per una placa desplomada amb quatre espits el fem en A0, també es pot fer amb estreps,,un cop superat aquets passatge seguim per la placa trobarem un pitó en un llavi de la dreta, un tros mes vertical assegurat amb un pont de roca ens du al cim.

El descens el farem amb un ràpel fins el coll, nosaltres em desgrimpat per la canal i em fet un altre ràpel des d’un arbre, si es va amb cordes de 60 s’arriba amb un de sol, si no cal desgrimpar un díedre al final, o fer dos ràpels. La canal esta molt bruta i amb vegetació.
Per Isaac Royo i Joan Asín

dissabte, 1 d’agost del 2009

AGULLA DE LES SAVINES, Tatanka Yotanka-xemeneia Oest

01-08-09
Aquest dissabte he quedat amb en Manel per anar a Montserrat, no estava clar a on anar, així que quan arribem a can Maçana ens decidim per la via dels Rodríguez, també i anaven en Ramon i en Cañete que han quedat abans que nosaltres. A sobre de Montserrat tenim un núvol sospitós, però segons les previsions la possible pluja a de venir a la tarda.

Quan arribem a peu de via, la primera sorpresa, serem tres cordades, una ja esta a la primera reunió i en Ramon tot just acaba de començar. Quan surt una via als blogs que es veu interessant enseguida hi ha cua. En Ramon ens passa la ressenya de la via Tatanka Yotanka de l’Agulla de les Savines, aquesta esta en cartera així que canvi de plans i cap a les Savines. L’aproximació fins arribar a peu de via ens resulta una mica selvàtica. Un cop localitzada ens preparem, veiem en Ramón i en Cañete de canvien de plans.


onaclimb.com


El primer llarg la roca es veu dubtosa encara que es veu que s’ha sanejat, sort de les assegurances que hi ha, encara que hi ha alguna que costa una mica d’agafar. La fem en A-0, V, amb un pas d’estreps.


El segon llarg surt per una placa a l’esquerra, la roca millora encara que cal controlar. Segueix un díedre sortint per l’esquerra a una placa ajaguda fins una cornisa, la reunió es munta en un arbre, IV+,V. Per continuar la via cal seguir la cornisa a l’esquerra fins un altre arbre al peu d’una línia de burins.
El tercer llarg segueix un línia de burins, antics. Els núvol cada cop son més espessos, ens entra el dubte ?, però al final tirem cap a munt, l’entrada es un passatge atlètic amb dues bústies fins arribar a la primera assegurança. A l’esquerra hi ha una línia de parabolts. Vaig pujant però en Manel em diu que estan caient gotes, doncs be esta clar, cap a baix .


Les gotes no semblen progressar així que enfilem la xemeneia Oest. Es una xemeneia que es supera en oposició, trobem dos claus de via i posem dos alients vermell i carabassa. La reunió es munta en un arbre, IV+.


El darrer llarg agafa la placa de l’esquerra amb una entrada mantinguda, hi ha 3 espits, V. Crec recordar que abans només n’hi havia el del mig?. Desprès baixa la dificultat i arribem al cim.

A la baixada tenim problemes amb el ràpel que haurem de remuntar dues vegades. Al final s’ha aguantat el dia i hem pogut arribar a dalt.
Per Manel Díaz i Joan Asín


dissabte, 18 de juliol del 2009

AGULLA DE L'ARBRET, vies OM MANI PADME HUM i AITOR

18/07/09
Quan arribem a Can Massana a les 8h del mati la temperatura es de 12º i a l’ombra cal posar-se alguna cosa per tapar-se. Avui fa un dia de primavera.
A l’Agulla de l’arbret feia temps que tenia ganes de fer aquestes dues vies, però mai quadrava la cosa per poder-hi anar. Aquest dissabte m’ha afegeixo al Ramon, Cañete i l’Antonio que havien quedat per anar a l’agulla de l’arbret.
Faig cordada amb l’Antonio i comencem per la OM MANI PADME HUM, via de caire modern ben assegurada i amb una dificultat de IV,V. Quan arribem a dalt en Ramon i en Cañete encara estan a mitja via, ells estan fent l’Aitor, així que ens animen fem el ràpel i anem a fer l’Aitor. Aquesta via es d’un caire diferent, es nota que ha estat oberta per baix doncs les assegurances estan col·locades on es podent posar amb certa comoditat i allunen una mica. Quan arribem a dalt coincidim amb en Ramon que esta apunt de fer el ràpel i que aprofitem, gràcies companys. Ha estat una bona matinal amb dues vies molt similars amb la dificultat i roca, però totalment diferents filosofies en el que fa referència a l’equipament . Recomanables.
Per Antonio Iglesias i Joan Asín
Kpujo .com (vies 2 i 3)

Antonio a les plaques de l'Om mani padme hum

Darrer llarg de l'Om.....


L'Antonio a les plaques de l'Aitor

En Ramon iniciant el ràpel

L'Antonio a l'arbret que dona nom a l'agulla


dimarts, 14 de juliol del 2009

EL LLORO, via Realitat Virtual

14/07/09
Aquest dimarts havia quedat amb en Ferran per anar a la Sud del Pedraforca, però el calor per una banda i la predicció de pluges a la tarda pel Pirineu i Pre Pirineu, ens fan canviar de plans. L’alternativa ha estat Montserrat, cara nord, desprès de diverses propostes coincidim amb la via Realitat Virtual del Lloro.
L’aproximació la fem plegats amb una cordada de Vic que van a l’aresta GAM del Bisbe.
La via te dues parts diferenciades, la primera per una canal xemeneia, coberta de verdet, que en cas d’estar mullat pot complicar l’ascensió. L’equipament per un altre banda es generós, del que no fa patir, l’escalada es en lliure. La segona part agafa les plaques que s’ha adreçant , es superen amb escalada combinada principalment amb artificial, hi ha dos tirades desplomades, l’última passa un sostre i la penúltima amb un desplom mantingut. En Ferran s’ha deixat els estreps així que passem amb un cada un i el fifi.
Es passa amb cintes exprés , unes 23, i reunions, encara que es pot algun micro .La via esta equipada amb espits i parabolts. A la quarta reunió només hi ha dos espits i dos més sense plaqueta, millor portar plaquetes recuperables o tascons de cable, si no hi ha una arbre que pot ajudar a reforçar la reunió.
Nosaltres l’hem fet amb 8 llarg, a les ressenyes hi ha 9. Hem fet seguits el cinquè i sisè llargs.
Es una via recomanable i bona alternativa per pujar el Lloro per la seva cara nord i per on més tira, amb un equipament generós.
Per Ferran Alvarez i Joan Asín
ressenya.net (orientativa)

primer llarg

2ºllarg desprès d'un pas desplomat

tercer llarg

4ªllarg navegant per plaques amb verdet

5è+6è llarg, comença l'artificial

7è llarg placa convinada

8è llarg sortint del desplom

9è llarg sortint del sostre

Cim

dilluns, 13 de juliol del 2009

Dent d'en Rossell,via Primavera

13/07/09
Ja feia temps que volia tornar a la Dent d’en Rossell, però el temps no m’havia acompanyat, en canvi la pluja sí. Vam quedar amb l’Isaac per anar a escalar i era un bon moment per anar a la Dent d’en Rosell, ja ens havíem retirat, així que estava pendent. Com que l’Isaac acaba de sortir d’una lesió al turmell, escollim la via Primavera, una de les clàssiques.
L’aproximació la fem des de mitja pujada de la pista de Queralbs a Fontalba , flanquegem sense camí amb intuïció fins el coll que en dur a peu de via. Ens trobem a uns operaris que estan retirant les tanques metàl·liques per evitar les caigudes de pedres, ens comenten que ja s’han acabat les obres del cremallera i que retiren les tanques.
Al final estem a peu de via el sol escalfa força però una mica de vent suavitza la sensació de calor.
La via esta semiequipada amb parabolts, espits i un pitó, però cal portar friends, alients i tascons, per assegurar-se sobre tot la quarta tirada.

onaclinb.com

El primer llarg va per una placa, la referència es una micro pi que hi ha bastant a dalt. No hi ha cap assegurança. IV
El segon llarg surt a la dreta a buscar un díedre que seguirem la dificultat augmenta i trobarem algun parabolt. V.

El tercer llarg comença per una placa amb molsa per anar a cercar un díedre, amb un passatge força atlètic de V+, desprès una flanqueig molt espectacular a l’esquerra amb bona presa de mans, V fins un parabolt, seguim per un altre díedre fins a la reunió.

El quart llarg surt per una placa un pitó i un parabolt, es va buscar una bavaresa que haurem d’equipar, primer amb una dificultat de V fins un pas que desploma una mica pas molt atlètic V+, segueix amb una dificultat de V, fins un flanqueig a l’esquerra i un díedre més fàcils que ens deixa a la reunió.

El cinquè llarg segueix una placa mantinguda amb algun parabolt, el darrer pas es espectacular i tècnic. La reunió esta desprès d’una canal, un parabolt.

Tota la via es mantinguda en el V grau, menys la primera tirada, hi ha dos passatges de V+ a la tercera i quarta tirada. Tota la via te molsa i herba, però es molt recomanable per fer una primera visita a la Dent d’en Rosell.
La tornada la fem pel mateix lloc que aquesta vegada l’agafem millor i no sens fa tant pesat.
Per Isaac Royo i Joan Asín

dimarts, 7 de juliol del 2009

PIC DEL MARTELL, via PEOR IMPOSIBLE

onaclimb.com

07/07/09
Aquesta tarda teníem previst anar a escalar a Montserrat a zona del càmping, però tot el matí ha estat tapat i han caigut quatre gotes a Barcelona. Ens truquem amb en Jaume i decidim anar al Pic del Martell per assegurar el tret, passo a recollir a l’Antoni i ens trobem tots plegat a l’aparcament. Bé a quina via anem???? I si anem a la “Peor Imposible” doncs anem-hi.
Aquesta via es una de les bones del Pic, es atlètica i amb dificultat mantinguda, esta assegurada amb espits i burils , cal portar aliens i friends mitjans per reforçar les assegurances dels llarg.
La primera tirada te una entrada en un dificultat de IV,IV+, per seguir per una placa un pel desplomada passatge de V+,6a-, la reunió es penjada i de burils.

El segon llarg te una sortida explosiva superar el primer espit es el passatge clau del llarg, 6a, faig un pas d’A0 segueix mantingut amb V, V+ per plaques fins sota d’un passatge molt atlètic i desplomat, desprès una placa i la reuniò també de burils.

El tercer llarg el fem per una variant directe surt recte supera un desplom a l’esquerra i segueix recte es pot reforçar amb friends, la dificultat es de V,V+, la reunió es munta amb tres espits.

El darrer llarg el fa en Jaume i l’apura a tope son 50m justos fins el cim. Surt per una placa ajaguda de IV, desprès es posa més vertical V. Superat aquest passatge anem a la dreta fins sota un esperó hi ha una reunió però se la salta. L’original surt per l’esperó hi ha tres espit en una placa molt polida, en Jaume u té clar i surt pel díedre molt més humà IV, IV+.

Ara feia bastants anys que no la repetia i m’ha deixat un bon regust.
Segons sembla al final l’hem encertat per que per Montserrat sembla que ha plogut.
Per Jaume Galban, Antoni Gómez i Joan Asín



dimarts, 30 de juny del 2009

Gorro Frigi, via La Bella Easo

30/06/09
Aquesta via feia temps que la portava entre mans i li anava donant voltes, no es troba gaire informació. Aprofitant les tardes i que darrerament ens refugiem a Gorros l’anirem a provar, per tal de no repetir via.
Aquesta tarda teníem que ser quatre però al final en Jaume no ha pogut venir, aprofitem el funicular de Sant Joan i cap a les 5 estam a peu de via. La via comença a l’alçada on hi han les primeres cordes de la pujada al coll dels gorros. Com a referència cal agafar els parabols grocs de l’Opera Prima i pujar fins trobar la pròxima línia de parabols.


Ref ressenya.net
El primer llarg va per una placa de finor molt mantinguda en el V amb assegurances justes on cal anar negociant els passatges. Llarg molt maco.

El segon llarg surt per la dreta amb un passatge força atlètic marca 6a però un pas d’estrep ajuda a passar-lo. Desprès segueix la mateixa tònica, dificultat mantinguda en el V.



El tercer llarg surt per l’esquerra hi ha tres parabolts seguits a negociar V+,A0, desprès segueix per la placa fins un passatge més vertical per mi V+, uns passatges més i reunió. Aquesta tirada es més curta que les altres.

El darrer llarg surt per l’esquerra amb la tònica de V mantingut fins sota d’un llavi que cal superar, el parabolt esta molt a dalt i no es veu clar el passatge en lliure, a l’esquerra hi ha un buril que amb un pas d’estrep ens ajuda a fer el pas. Un cop superat aquets pas el terrenys per verticalitat fins el cim.


La via ens ha agradat molt. Es mantinguda en el V, el passatges més difícils estan a les sortides de la R-1, R-2 i el superar el llavi de la 4ª tirada, que es pot passat amb alguna ajuda si no anem bé amb el grau que marca, encarà que per mi esta molt ajustat i potser cal pujar-lo.
Només fan falta 10 cintes i reunions, un estrep pot ser útil.
Per Armando Cobo, Ramon Prades i Joan Asín