Via BADALONA. GORRO FRIGI. MONTSERRAT.

12/04/25. Avui havia quedat amb un company, però un problema a darrera hora no ha pogut sortir. Una trucada al Carles i em confirma què va cap a l'Anna del Bruc, així què quedem.

Mentre esmorzem van venint companys, al final decidim anar a Gorros, sense una via concreta. Quan anem cap a Gorros ens trobem al Joan Pera què va a repetir la via Badalona, què ha restaurat recentment. El Josep i el Genís van a la via Formigueta escaladora del Gorro Frigi, com el Carles ja l'ha fet anirem a la via Badalona, al darrera del Joan Pera, la Irene i la Jeny.

La via Badalona, va ser una de les primeres vies obertes al Gorro, amb un recorregut cercant les febleses de la paret. Després és van anant obrint vies de línies verticals creuant la via Badalona. Com la via Badalona té molt poques assegurances, ara és difícil de seguir-la ja què vas trobant parabolts, espits, burins de vies què la creuen.

Una via clàssica del Gorro Frigi, imprescindible.

Per: Carles Ferrer, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1963.

Per: J. Casas, A. Muñoz, J. Estrada.

Re-equipada: 2025.

Per: Josep Escoda, Joan Pera.

Equipament: algun parabolt, burí, espit alguns aprofitats d'altres vies que la creuen.

Material: 6 cintes exprés.

Dificultat: 5b.

Orientació: est.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: Des de l'estació del funicular de Sant Joan, seguim el camí a Sant Jeroni, passem pel peu de via. També podem pujar per les Escales dels pobres o camí a Sant Joan.

Descens: en dos ràpels per la vessant sud.

Primer llarg, de la vertical del cim, pugem en diagonal ascendent a l'esquerra fins a una balma. 

Segon llarg, sortim a l'esquerra i pugem verticalment fins a un balma.

Tercer llarg, sortim flanquejant a la dreta i pugem verticalment, trobarem un llastra abans, podem posar un friend si el portem, de la R3.

Quart llarg, sortim a la dreta i pugem verticalment fins a un llavi, pas atlètic i anem a l'esquerra uns metres i tornem a pujar verticalment fins a la R4.

Cinquè llarg, de navegació entre vies què la creuen, pugem verticalment i anem en diagonal ascendent fins a l'alçada del WC, on pugem per la placa, a l'esquerra de la línia de parabolts, fins a la R5. També podem pujar per la línia de parabolts.

Sisè llarg, pugem verticalment i seguim la diagonal ascendent què porta al cim. Un opció és sortir per la via Màgic line com hem fer nosaltres.

FOTOCORDADA

FOTOCIM

Via LA CHICA SIN VOZ. AGULLA DE L'EMBUT. ÀGER.

10/04/25. Avui el dia és incert però tot i així anem a Àger. El nostre objectiu la via "La Chica sin voz" a l'Agulla de l'Embut i si queden ganes fer-ne un altre.

Quan arribem està ennuvolat i boires, una curta aproximació ens deixa a peu de via. Sembla què aguanta, la pedra decideix qui comença.

La via té tres llargs de corda força mantinguts i exigents, què cal digerir "piano, piano". Els trams de placa estan equipats amb parabolt, però on cal escalar, a la resta cal equipar amb flotant amb una dificultat obligada de 5c. Al segon llarg el pas de 6a+, pot anar bé un allargo (antena) si anem justos de grau.

Com estem a l'hora crítica i el dia segueix incert....ja tenim l'excusa per a plegar.

Una via "Curta, Intensa què no et deixa Indiferent"

Per: Alfons Esterlich, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1993.

Per: Manel Pedro, Jordi Briz i companya.

Re-equipada: 2006, variant el recorregut del segon llarg.

Per: Isidre Juvé, Marcos Díaz.

Equipaments: parabolts.

Material: 10 cintes exprés, joc de totems fins vermell, tascons pel díedre, primer llarg. Una allargo (antena) pel pas de 6a+ si anem justos de grau.

Dificultat: 6a+. 5c/A0 a equipar, obligat.

Orientació: sud.

Roca: Calcari.

Aproximació: D'Àger agafem la carretera què va al coll d'Ares la seguim fins el trencall on surt la pista què flanqueja la paret cap a l'est. Aparquem a la canal (gran Bloc) de baixada. Pugem per la canal i agafem un trencall a l'esquerra a buscar el peu de paret de l'Agulla, passem un contrafort i pugem fins a peu de paret on trobem un pont de roca (R0). A l'esquerra una cabra picada via "Si las cabras pueden nosoltros también". 15 minuts.

Descens: Del cim caminant cap a l'est a buscar la canal de baixada.

Primer llarg, pugem per un contrafort fins el peu d'un díedre, pugem pel díedre és pot posar friends i/o tascons, passatge vertical i atlètic fins el primer parabolt. Seguim per placa mantinguda on cal anar cercant el passatge (5c) fins a la R1 sobre un gran bloc.

Segon llarg, placa mantinguda 5c/6a amb un passatge de 6a+ o A0 xapant amb antena, quan acaba la placa seguim per terreny amb franges on podem posar algun flotant fins a la R2.

Tercer llarg, tram mantingut i atlètic per franges en tendència a l'esquerra, és pot posar algun flotant però no queden a caldo, flanquegem i pugem a buscar les franges superior i anem a buscar una savina a l'esquerra, flanquegen uns metres i pugem verticalment, pas tècnic aquí podem posar un bon totem lila o similar, seguim la placa fins el cim. R3 un parabolt del 8 sobre un gran bloc o reforçar.

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

FOTOCIM

TORNEM A LA FEINA......

8/04/25. Tornem a la feina amb el Remi, avui anem a una línia amb sortida amagada a des-vellar l'enigma. Fem dos llargs i un tercer per terreny incert?, dubtem i al final ens decidim. Els dubtes estan en un tram de roca dubtosa.....uff. Al final trobem el passatge, delicat però el trobem, millor del què pensàvem. 

Continuarà......

Via CAMÍ DE L'ALSINA. MIRANDA DEL PAS DELS FRANCESOS. MONTSERRAT.

3/04/25. Dia rúfol a la nit a plogut, volem fer la via Camí de l'Alsina amb la incògnita de si estarà mullada ens arribem a peu de via. Sembla què està prou bé, així què en hi posem.

Cal dir què la via ha envellit, igual què nosaltres, l'hem trobat amb un plus de roca polida, el pas del segon llarg avui no ens ha sortit (A0/ pas de baga), la resta és d'anar fent piano piano tot cercant el passatge.

Una clàssica imprescindible.

Per: Juan Carlos Sánchez, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1999.

Per: M. Millet, N. Dalmases. J. A. Martín.

Equipament: totalment equipada amb parabolts.

Material: 10 cintes exprés, totem verd opcional pel primer llarg.

Dificultat: 5c+. 5b/A0 obligat.

Orientació: sud-est.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: Del Monestir pugem per les escales dels pobres i trobarem un pont en un torrent. La via comença en un marcat díedre dins del torrent.

Descens: De la R5 pugem un ressalt per trobar el camí de Sant Benet , anem cap l'oest i trobarem les escales què en retornen al Monestir.

Primer llarg, per un marcat díedre on trobarem un pont de roca i un pitó, a sobre podem posar-hi un totem verd, seguim fins a una terrassa i anem a l'esquerra per terreny fàcil a buscar la R1. També podem pujar directament des del camí per una placa a l'esquerra del torrent, llarg de 6a+.

Segon llarg, tram polit i vertical el tram dels dos primers parabolts, 5c+ o A0/5b, després ja és deixa fer millor, sortim a una feixa herbosa i anem cap a la dreta a buscar la paret. R2 en un arbre, a muntar.

Tercer llarg, pugem per la placa verticalment i anem a l'esquerra per sota d'un desplom a buscar l'esperó on trobem la R3.

Quart llarg, sortim a l'esquerra i pugem per la placa, pas tècnic per superar un llavi, després cal navegar per anar cercant el passatge entre parabolts fins arribar a la R4.

Cinquè llarg, segueix un placa amb una dificultat mantinguda de 5b amb un tram al mig de 5b+, cal anar cercant el passatge fins a la R5.

primer llarg

tercer llarg

quart llarg

cinquè llarg

FOTOCIM