diumenge, 10 de juliol del 2011

LA PASTERETA, Via ANOIRAM

9/07/11. Tornem a la via ANOIRAM, després de que ja s'han  fet varies repeticions aquest cop acompanyat d'en Jesús, Pep i Jaume. El dia avui és presenta calorós ideal doncs anar a una cara oest a l'ombra al matí.

la cara Oest de la Pastereta
A la via ja és comença a notar les repeticions i la roca ja és va estabilitzant, sobre tot al segon llarg on era més delicada. En relació a la graduació també va agafant forma sent més ajustada la que donen els Kutrescaladors.
Cada llarg té el seu moment de glòria, però en el segon i el tercer queda tallada la continuïtat.
Ha estat una agradable escalada molt ben acompanyat, amb riures i comentaris irònics....
Quan arribem al cim ens espera ansiós el sol que ja escalfa de valent, remuntem fins a trobar el camí de Sant  Joan per on baixem, agraint els trossos d'ombra.
Per Jesús Carruesco, Pep Garcia, Jaume Galban i Joan Asín.

al primer llarg

arribant a la R2

passatges agraïts a la placa del tercer llarg

Pep i Jesús a la R2

Jesús arribant a la R4

els quatre al cim

per l'aresta a buscar el camí de baixada

dijous, 7 de juliol del 2011

MIRANDA DEL PAS DELS FRANCESOS, VIA EL CAMÍ DE L'ALSINA

7/07/11. Quan fa molta calor i anem buscant l'ombra sempre hi ha el recurs d'anar a la via del camí de l'Alsina,  lanochedelloro. Aprofitant que en Jaume no ha entrat mai per la directe ja tenim un motiu per anar a repetir aquesta clàssica.
El primer llarg cada cop està més polit, l'hem resolt escalant de parabolt a parabolt amb els seus descansos. 
L'inici del segon llarg també esta força relliscós crec que s'hauria de graduar de V+, aquets pas sempre m'ha costat. A partir d'aquí un festival de plaques amb una dificultat mantinguda de IV+,V amb tres llargs més ens porten al cim de la Miranda del pas dels Francesos, just al camí de Sant Benet per on anirem a buscar les escales de retorn al Monestir.
Per Jaume Galban i Joan Asín


mantinguda i polida placa del primer llarg

en Jaume després de superar el relliscós pas del segon llarg

a la placa i entrada de la R3

a la placa del quart llarg

el cinqué llarg per si sol ja val una visita

al cim ens espera altre cop el sol.....

MONTSERRAT,VIA QUERALT-ONA, PEDRA ESPARRAGUERA

6/07/11. Quan vaig veure publicada aquesta via al bloc de la Colla Xapoutot va quedar apuntada per una tarda. Avui amb l'Antoni ens hi arribem.
Pedra Esparraguera i l'itinerari de la via
La via esta equipada amb parabolts del 10 amb els espàrrecs molt sortits?, nosaltres hem posat alguna baga a savines i hem portat 12 cintes exprés, portàvem friends mitjans i petit però no hem posat cap. Tot i que la via ha estat sanejada encara hi ha alguna cosa solta que fa una mica de llu llu l'hora de tibar. Les assegurances tret del passos difícils en els V i V+ cal escalar entre elles.
El primer llarg comença amb uns passos fins per arribar a un llavi, seguim per un desplom, nosaltres agafem l'opció B és a dir A0. Seguim en tendència a la dreta amb passos delicats on cal tenir confiança amb les preses, fins el peu d'un altre ressalt, tornem a l'opció B, A0 i després la placa s'ajeu i per terreny pedregós arribem a la R1 en un arbre on trobem el pot de registre, fem la cinquena ascensió.
El segon llarg segueix una placa díedre fins a un ressalt que de poc serveix l'A0, anem a l'esquerra a buscar la placa que seguim navegant entre les assegurances espaiades, la dificultat és mantinguda.
El tercer llarg comença amb un ressalt vertical un pel desplomat amb bones preses però on cal tibar par arribar al primer parabolt a uns quatre metres, després la placa va perden verticalitat a mida que anem pujant. Placa per a gaudird amb aire entre assegurances. Un darrer ressalt amb roca delicada ens deixa a la R3.
El descens el fem per la via amb un ràpel de 50 fins a la R2 i un altre de 60 fins a peu de via.
Via ràpida i equipada, ideal per a una tarda d'estiu o matí de hivern o quan tens poc temps per escalar. Tot i que la roca encara esta tendra la repeticions la deixaran bé. Bona feina Colla Xapoutot.
Per Antoni Gómez i Joan Asín 


al primer llarg

segon llarg. Placa o díedre? a escollir

a la placa del tercer llarg

a peu de via

dilluns, 4 de juliol del 2011

PIC DE MONTURULL 2761m, ANDORRA


2-3/07/11. El Pic de Monturull per Andorra presenta un interessant i llarg itinerari amb un desnivell de 1500m. Dissabte a la tarda després d'un bon dinar arranquem a 1240m aproximadament. Pugem per un camí empedrat direcció a la vall de Madriu fins a una alçada de 1470m on trobem unes edificacions (Entremesaigües). Agafem un camí que surt a la dreta i passa el torrent per un pont seguint el torrent de Perafita. El camí guanya desnivell sense cap descans, amb un pendent constant que ens porta fins el Refugi Perafita a 2200m.  Fins aquí anem seguint senyals blanques i vermelles (GR). La vall s'obre, amb força bestia pasturant, cavalls i baques. D'en front del Ref hem de girar al sud seguint marques grogues i vermelles que en flanqueig ens portem al Estany de la Nou.  Amb pujades i baixades assolim la vall de Claror on trobem a la dreta el Refugi de Claror a 2200m amb una capacitat d'unes 20 places. Aquesta nit però serem uns quants més, esta força concorregut.
Amb les primeres llums ens aixequem uns núvols prims ens recordem que les previsions no son gaire bones per avui. Sortim pel darrera del Refugi i seguim les marques grogues i vermelles que ens portem fins el port negre d'Urgell, el paisatge canvia i és més àrid i força pedregós. Des del coll pugem al cim Negre d'Urgell 2700m que tenim a l'esquerra. Quan arribem al cim el vent bufa fort i els núvols s'han tornat més negres, uns moments de dubtes silenciosos i seguim per una agradable carena fins el Pic de Monturull, on tenim el temps just de tapar-se i fer les fotos de rigor amb la companyia de les gotes que comencen a caure. Per sort no va a més, el dia anirà millorant. El cim és un bon mirador amb la serra del Cadí enfront.
En quant a horaris nosaltres hem estat, unes tres hores i mitja o quatre (1000m desnivell) fins el Ref. Claror i una hora i mitja del Refugi al cim del Monturull (500m de desnivell). La tornada l'hem fet pel mateix camí.
Per Montse Pueyo, Ramón Samarra, Pep García i Joan Asín.


itinerari seguit

comença l'excursió

pujant per la vall de Madriu agafem a la dreta el camí del torrent de Perafita

el torrent baixa amb força i ens regala aquest espectacle

una parada per beure d'una original font

el bosc sembla obrir-se

darrers pendents abans d'arribar al refugi Perafita

el refugi Perafita amb les pastures

llac de la Nou

refugi Claror 20 places

seguint el camí cap el port negre d'Urgell

el paisatge és va tornant àrid

arribant al coll

pujant al Pic Negre d'Urgell

cim del Pic Negre

una ampla carena porta al Pic de Monturull

cim de Monturull amb les primeres gotes

els quatre al cim ben tapats

dijous, 30 de juny del 2011

LA CADIRETA D'AGULLES, via GUILLEM & CIA


30/06/11. La intenció avui era fer una via sense complicacions, un "divertimento" que s'ha convertit en un "patimento". Després de la piulada d'escalatroncs i Muntanyec, em va quedar l'idea d'una via amb algun pas d'Ae i lliure. Hi ha dies però que la motivació no esta al 100% i avui ha estat un d'aquest. La via per mi és una via equipada per fer en Ae on pots apurar el lliure segons ho vegis i si no ho vols veure doncs a pedalar. La roca un pel polida al primer llarg i algun curt tram on cal controlar.
Només cal portar 14 o 16 cintés exprés.
Per Antoni Gómez i Joan Asín.

el primer llarg és supera per placa  alternant amb encastament

al segon llarg comença amb uns passos desplomats

el tercer també cal anar en Ae els primers metres

el quart llarg comença amb un pas força extrany 

al cim de la Cadireta

dimarts, 28 de juny del 2011

AGULLA DEL FRARE DE BAIX, COMBI PETIT NIL+NORMAL, via CUTLAS

EL FRARE DE BAIX I SERRAT DEL MUNTANER
28/06/11. Aquesta tarda el sol "apreta" de valent, en Jaume i l'Armando han quedat per anar al Clot de la Mònica, ideal per escalar a l'ombra en un dia com avui. La via escollida és la combinació Petit Nil + Via Normal, és pot trobar la ressenya al bloc d'escalatroncs.  El primer llarg del Petit Nil és un llarg variat, amb passos atlètics que per mi és un llarg dels imprescindibles de fer. La via Normal tampoc té perdua una xemeneia que és pot pujar en oposició o en placa fins la R1 que ens saltem. Seguim amb un pas aeri i atlètic, seguint per un espectacular  flanqueig sobre d'un desplom fins al cim. Baixem amb un ràpel i com encarà  hi ha temps ens fiquem a via CUTLAS, una via esportiva de V+ "apretat" més difícil del que aparenta. La fem en pla clàssic pujo fins a la reunió i després pugen en Jaume i l'Armando. En resum una tarda agradable amb bona companyia.
Per Jaume Galban, Armando Cobo i Joan Asín

En Jaume treballant-se el primer llarg del Petit Nil

l'Armando a la via normal

A la via esportiva CUTLAS V+

Al cim del Frare de Baix

dijous, 23 de juny del 2011

MIRANDA DE CAN JORBA. Via ENTRE LÍNIES

Can Jorba
 22/06/11. La via va per la placa de l'esquerra de la via Queralt Xènia que segueix una marcada fissura, sense equipar, que comparteix uns metres al segon llarg, segons hem pogut esbrinar, ja que d'aquesta via hi ha molt poca informació.
La via ha estat oberta per baix  en tres cops, el dimarts 14 vaig obrir el primer llarg en solitari, l'endemà vam tornar amb l'Antoni per obrir el segon llarg, amb la sorpresa de trobar unes bagues de ràpel en un arbre. Després de buscar informació veiem que possiblement coincidim uns metres amb la via Queralt Xènia.
Aquest dimecres hi tornem arribant fins el cim.

ressenya i itinerari
El primer llarg hem d'entrar entre la vegetació per anar a buscar una placa, vertical i mantinguda  fins que anem en tendència a l'esquerra a buscar una llastra i entrar a la R1 30m. 
El segon llarg va a buscar un díedre, seguim a l'esquerra fins un arbre (bagues ràpel) pugem per la placa primer i després en tendència a la dreta per una vira i seguir directament per la placa fins a la R2 32m.
El tercer llarg sortim en tendència a l'esquerra superant tres ressalts on hem de controlar la roca, flanquegem a la dreta a buscar una placa canal, ara amb bona roca, fins sota un sostret amb un pas atlètic. Una placa amb bones preses ens deixa a la R3 55m.
El quart llarg és tràmit sortim per una placa ajaguda fins un gros pi, d'aquí podem pujar recte amb només un ressalt amb bona roca que s'ajeu ràpidament fins una savina al cim. R4 30m.
El descens l'hem fet amb un primer ràpel de 30m directament de la savina, fins a la R3 i dos de 60m.
La via està equipada cal portar 10-12 bagues exprés, bagues per savines i ponts de roca. Opcionalment algun friend pot ser útil. Hi ha alguna excursió entre assegurances. La via encara esta tendra pot saltar alguna pedra i trobarem terra fins que no plogui amb ganes.
Per Antoni Gómez i Joan Asín.

l'Antoni al primer llarg

al díedre del segon llarg

al cim