Via MEMÒRIA SELECTIVA. PARET DE LA FORMIGUERA. SANT LLORENÇ DE MONTGAI.

15/03/25. Després de desencallar el ràpel, baixant per la via Memòria Selectiva, veient què aquesta via també està seca, la Repetim.

Fem el primer llarg per la via però fent la R1 a la via Savina Wall. Anem a la dreta a buscar la continuïtat de la via Memòria Selectiva i hem enllaçat el segon i tercer llarg, quedant un bon i mantingut llarg.

Baixem caminant.....

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: Octubre 2011.

Per: Ll. Olòndriz. J.R. Segura.

Equipament: totalment equipada amb parabolts.

Material: 6 cintes exprés. 13 si enllacem el segon i tercer llarg.

Dificultat: 5c. 

Orientació: sud.

Roca: Calcari.

Aproximació: Evident, seguint el camí de la Ferrada "Cagate Lorito".

Descens: En ràpel o caminant cap a l'est.

Primer llarg, pugem per una placa canal amb un primer tram amb passos de 4b i després s'ajeu i pugem fins a trobar la R1. 

Segon llarg, pugem verticalment seguint la placa mantinguda en el 5b amb un passatge una mica més difícil 5c.

Tercer llarg, segueix la mateixa tònica on cal anar cercant el passatge, tot trobant bústies de totes mides.

FOTOCIM

Via NORMAL. PARET DE LA FORMIGUERA. SANT LLORENÇ DE MONTGAI.

15/03/25. Avui quedem a Montserrat però està tot ben mullat? canvi de plans marxem cap a Sant Llorenç de Montgai. Està tapat i la roca mullada a trams. Anem a la Formiguera i farem les vies què estiguin seques, la Normal ho està.

La via Normal és una via molt agraïda i molt ben trobada, amb una dificultat de fins 4c ens farà gaudir d'aquesta Paret. 

Rapelem per la via Memòria Selectiva i s'han encallat les cordes, cal remuntar per les cordes per a desencallar-les.

Una via imprescindible.

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 25/10/1970.

Per: S. Lafarga, J.M. Rosell.

Equipament: Totalment equipada amb parabolts.

Material: 6 cintes exprés.

Dificultat: 4c.

Orientació: sud.

Roca: Calcari.

Aproximació: Evident, seguint el camí de la Ferrada "Cagate Lorito". Estan fent obres a la via, igual canvia l'accés.

Descens: En ràpel per la via o caminant cap a l'est, marques verdes.

Primer llarg, pugem per una placa/esperó ajaguda fins a una terrassa on trobem la R1.

Segon llarg, pugem verticalment i anem en tendència a la dreta fins a trobar la R2.

Tercer llarg, sortim a la dreta i anem a buscar un díedre/placa que ens porta al cim.

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

FOTOCIM

Via DEMO. ROC DEL BOC. GARRAF.

12/03/25. A finals de gener el Sergi (Les Altres Vies) va publicar aquesta via, una troballa què dormia en l'anonimat. La via des de les hores s'ha repetit moltes vegades....Tenia pendent de repetir-la  i avui tinc un compromís al mig dia i aprofito el matí per anar-hi. 

El primer llargs és el més mantingut, el faig assegurat amb corda  fins a la R1. Primer tram mantingut amb bones preses, amb passatges atlètics. Baixo i torno a pujar recuperant el material. Plego la corda i segueixo pujant, amb trams atlètics i altres més fàcils, seguint una aresta fins a la R3 espit amb anella. A partir  d'aquí una grimpada per terrenys fàcil ens deixa al cim (Creu).

Una via tranquil·la, amb passatges atlètics i possibilitat de posar-hi friends al gust. Jo no n'he posat. 

DADES

Primera ascensió: febrer 1981.

Per: J. Medes, M. Pedro (Gastón).

Equipament: 2 espits en via i 2 espits en reunions.

Material: 5 cintes exprés, joc de friends al gust.

Dificultat: 5a.

Orientació: sud.

Roca: Calcari.

Aproximació: Venint de Castelldefels, seguim les costes del Garraf, un cop passada l'entrada al Poble de Garraf, seguim i agafem el primer trencall a ma dreta (entrada a una urbanització) pugem fins el C/Castellot. Aparquem abans d'entrar-hi, hi ha una zona d'aparcament una mica més a dalt (visible). Retrocedim i pugem pel C/Castellot fins el final on pugem per unes  escales a ma dreta. Pugem i anem a l'esquerra flanquejant (fites), en algun punt baixem una mica i seguim flanquejant fins a una tartera per on pugem fins a peu de via (a l'esquerra de l'aresta), espit visible. 20/30 minuts.

Descens: Baixem per la vessant nord fins a un coll on baixem per una canal, alguna fita, fins a trobar el camí de pujada.

EXPLORANT....

10/03/25. Dies incerts amb pluges...quedem amb el Remi per anar a veure les possibilitats d'un indret.....Després de fer una ullada ens decidim per una línia ?. La pedra decideix qui comença. Mica en mica anem pujant, trobem un tram delicat ben mullat....veiem un xàfec d'aigua a la dreta però què no ens arriba, després al darrera, ens anem salvant. Ja hem arribat a la R3 i encara ens dona temps de posar-hi un parabolt abans de què el xàfec ara ens agafés de pler? Rapelem amb la roca mullada, per sort no ha anat a més....

Continuarà.

CRESTA TIO MARIA. SANT LLORENÇ DE MONTGAI.

5/03/25. Després de fer l'Esperó sud ens re-trobem amb el Felip i el Juan Carlos per a fer la Cresta "Tio Maria" què el Juan Carlos encara noi ha fet.

Un altre clàssica de la zona i què ja està força polida, totalment equipada.

Per: Juan carlos Sánchez, Felip Linares, Isabel Notivoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió:6 març 2010.

Per: Sergi Campas, Juan Gutiérrez.

Equipament: totalment equipada amb parabolts.

Material: 10 cintes exprés.

Dificultat: 5c. 5b/A0 obligat.

Orientació: sud-oest.

Roca: Calcari.

Aproximació: Evident, seguim el camí de  la ferrada Cagate Lorito, just al creuar el torrent, la via comença a la dreta.

Descens: Del Cim seguim el camí cap el nord i què baixa al torrent què ens retorna a l'aparcament.

Primer llarg, placa ajaguda fàcil.

Segon llarg, sortim a la dreta i pugem per placa (roca polida) a buscar l'aresta, la via segueix per una bavaresa horitzontal, evitable per l'aresta, seguim l'aresta fins a la R2.

Tercer llarg, seguim a busca un marcat díedre a l'esquerra de l'aresta, on trobem un tram de 5c per acacedir a l'aresta. La seguim fins a trobar la R3.

Quart llarg, un ressalt ens deixa a l'aresta què seguim fàcil amb un passatge de 5b.

FOTOCIM

ESPERÓ SUD (ORIGINAL). PARET DE L'OS. SANT LLORENÇ DE MONGAI.

5/03/25. Després d'un mes sense escalar, re-tornem a la verticalitat. Avui toca escalar sense compromís, el Felip i el Juan Carles van a la via Farreny del Cilindre i amb la Isabel anem al  Esperó sud (Original), una via clàssica imprescindible de la zona.

La via actual és una variant de l'Original què amb el re-equipament s'ha redreçat quedant una via amb trams atlètics interessants.

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 5 de gener de 1974.

Per: J.E. Farreny, J.Vidal.

Equipament: totalment equipada amb parabolts i algun pitó.

Material: 10 cintes exprés, algun friend opcional.

Dificultat: 5b+. 5b/A0 obligat.

Orientació: sud.

Roca: calcari.

Aproximació: Evident a peu de carretera.

Descens: Podem anar buscar el cim de l'Esperó Remacha i baixar en ràpel o caminant cap a l'oest a buscar el cim del Cilindre i seguir el camí de baixada.

Primer llarg, comença per placa i anem a buscar una xemeneia per on pugem a la sortida trobarem una reunió a terra (parabolt i 2 pitons).

Segon llarg, caminem i pugem per un esperó fins a un paraobolt, aquí podem pujar per l'esquerra (més fàcil) o seguir per l'esperó on trobem un altre parabolt anem a l'esquerra a buscar la R2.

Tercer llarg, seguim l'elegant esperó vertical on trobem passatges atlètics.

Quart llarg, flanqueig a l'esquerra (passatge tècnic) i seguim per l'esperó amb passatges atlètics. 

FOTOCIM