01/08/12. L'aresta de Salenques-Tempestats ens depara una cavalcada imponent al llarg de 2500m de recorregut i 750m de desnivell. Els primers en fer la integral de les dues aresta i arribar a l'Aneto, van ser R. Olliver i H. Wild el 22 de juliol de 1934. Aquesta és una ascensió que tot Pirineista hauria de tenir en seu currículum, doncs pots gaudir de l'essència dels Pirineus, aproximació llarga, recorregut per arestes sortejant blocs i cercant l'itinerari que et demana atenció constant. Finalment un llarg retorn on haurem de passar per la gelera de l'Aneto i després un festival de puja baixa per blocs fins arribar a la Renclusa o a Aigualluts.
 |
| primer tram fins el Pic Margarida |
 |
| segona part Tempestats Aneto |
En el nostre cas hem decidit fer-ho en el dia, així que agafem el primer autobús a les 5h del matí que deixa a la Basurta. Agafem el camí que ens porta a Aigualluts que el passem de nit encara, després seguim cap a Barrancs i finalment al coll de Salenques. Seguim l'aresta uns metres per sota per la vessant de Barrancs grimpant fins a trobar tres trams seguits on fem tres llargs de corda, trobem pitons als passos claus. Després hem de seguir per vessant esquerra del Pic Margalida, aquí ens hem separat una mica i cop retrobats acabem dalt d'una agulla que ens obliga a fer un ràpel i dos llarg de corda per retornar a l'aresta. Seguim per l'aresta, anant buscant l'itinerari fins el coll de tempestats on hem de baixar per una canal descomposta per arribar-hi. Ara bé un altre tram on anirem alternant grimpades amb algun llarg de corda fins arribar a l'aresta. Ara per terrenys més fàcil seguim grimpant fins arribar a l'Aneto. Son les 18h quan deixem el cim, com que no ens dona temps per arribar a agafar el darrer autobús que surt a les 21h, decidim anar cap a la Renclusa on arribem a 10:30h ja de nit.
Nosaltres hem portat tres tascons i el semàfor d'aliens, bagues per a blocs, 6 cintes exprés i una corda de 60m de 8,1mm. Que ha estat suficient. Cal portar grampons pel descens per la gelera. Bona informació a caranorte.
Una gran aresta que ens ha deixat esgotats, però contents d'haver-la fet.
Per Antoni Gómez i Joan Asín
 |
| esperant el autobús |
 |
| el sol ja toca a els cims |
 |
| fent l'aproximació |
 |
| ja veiem l'aresta |
 |
| arribant al coll |
 |
| equipant.se al coll |
 |
| FOTOCIM |
 |
| EL PAS DE MAHOMA |
8 comentaris:
Enhorabona! una travessa molt llarga i delicada en trams descompostos com la baixada a la bretza de tempestats, esteu forts "canalla"!!!
Ostia Joan! Quina currada que os heu fotut entre cap i peus. A mi sempre em diuen d'anar-hi, pero com soc un GALL mandros, rapidament trobo excusa. Guapa l'ascensio i les afotos, Una abraçada.
LO SERGI
Jaume déu n'hi do amb la cresta..puja i baixar blocs, estava pendent i ja l'hem fet, uff
Sergi lo galls sempre podeu utilitzar les ales,je,je. Bones vacances
Uf!!! la Salenques-Tempestats-Aneto, quin records... va ser l'any 81 amb el meu company de corda Balbino. Vàrem trigar 8 hores per fer la cresta de Salenques i ens va agafer la nit a la Bretxa de Tempestats... vivac curtidor a 3000 metres!!! i l'endemà, cim de l'Aneto. Recordo que baixant, era el mes d'agost del 1981, i la neu arribave als Portillons!!! com cambien les coses... i nosaltres. Bona escalada i com dius no pot faltar aquesta ascensió
Molt bé, Joan, per fer-la en el dia s'ha de pencar de valent!! Però m'ha agradat la vostra estratègia, perquè estalvia d'anar gaire carregat!
Joan, totalment d'acord que aquesta ascensió la fer tot escalador. Felicitats per l'ascensió!!.
Nosaltres la vàrem fer a l'any 80 i amb molta neu, va ésser dura amb tempesta a d'alt del Margalida i baixada, vivac, etc.
El segon cop, més ràpida roca seca i anàvem per feina i com ja la coneixia la cosa va anar brodada. No em faria res repetir-la.
Repeteixo, felicitats Joan!!!!
Joans's, Manel&Ita, aquesta la tenia pendent i al final ha estat possible al comentar-ho amb l'Antoni tampoc l'havia fet, així que Bingo. Encara en queden, però mica en mica.
Publica un comentari a l'entrada