dilluns, 29 d’abril del 2013

32 anys després reequipem: Via MONTSE PUEYO, ROCA DELS ARCS

24/04/13. 32 anys i mig al sortir de Vilanova tenim davant nostra la vista de la Roca dels Arcs, un marcat díedre a l'esquerra de la paret, ens va cridar l’atenció aquell 27 de setembre del 1981. Avui anem amb la intenció de reequipar-la amb la mateixa il·lusió d’aquell dia. 


Amb un dia esplèndid hem reviscut de nou la via, retrobant-se els vell pitons (que segueixen). Hem posat dos parabolts a la Reunions, canviar-ne dos de via i afegint 2 més i 3 pitons per que és pugui fer només amb aliens i friends. La placa del segon llarg ha estat trepitjada per la via Somni de Quinfer, afegint dos parabolts més. En Joan Carles quan la vam obrir és va marcar la placa assegurada només per un burí.
La via té un caire d’aventura on haurem d’anar buscant els passatges buscant la lògica sempre. Trobarem passatges on ens haurem de barallar amb l’herba i altres de roca molt bona.
Ha estat un dia intens com aquell, on vam estar cinc hores per obir-la, avui n’hem estat sis per reequipar-la. El millor però, ha sigut reviureu plegats, recordant les vivencies....el temps a passat però seguim il·lusionats.

itinerarri de la via i la trepitjada de Somni de Quinfer


ressenya


RESSENYA:
Primera ascensió: 27/09/83
Per: Joan Carles Serrano Mompel i Joan Asín
Reequipada: 24/04/13 per Joan Carles Mompel Serrano i Joan Asín
Equipament: Pitons i parabolts.
Material: Joc d’aliens i friends fins el 2/3 de Camalot. 14 cintes exprés, bagues savineres.
Dificultat : 6a+ (V+/Ae).
Ll 1. Entrem per la placa i anem a buscar un marcat díedre a la dreta, el seguim fins  que s'acaba, pugem per una curta placa trobant una terrassa i una R a la dreta (no la fem). Flanquegem cap l'esquerra per una placa (parabolt) fins abastar un díedre, amb entrada atlètica a protegir, pugem un parell de metres i flanquegem  a la dreta per terreny desplomat.
Ll 2.  Sortim per la dreta pugem en díedre, a sobre trobem la R1 de la via Somni de Quiefer, anem a l'esquerra, pugem per un díedre, quan l'herba guanya terreny, seguim per l'esquerra (3 pitons seguits). Flanquegem cap a la dreta, haurem de barallar-se amb una savina, entrem a la placa pugem un parell de metres fins a un parabolt, en tendència a la dreta anem pujant per la placa (trobem 2 parabolts via S.Q.) seguim fins a una marcada terrassa on trobem la R2 (S.Q.) que aprofitem (la nostre estava uns metres més a baix hi ha un burí de testimoni).
Ll 3 . sortim a l'esquerra, pugem per un díedre fins a una savina, tornem a flanquejar a l'esquerra per una placa vertical fins a un diedret per on pugem (Ae/6a+), sortida per canal herbosa i pedres soltes fins a un arbre on trobem la R3.
Ll 4 sortim directament per la placa per a buscar el passatge a la dreta (parabolt) del díedre, flanquegem uns metres a la dreta per terreny herbós i pugem per la placa. La R4 està a l'esquerra.
Ll 5. A la dreta del díedre-canal, tenim una magnífica placa Vilanovina per on haurem d'anar navegant amb bones preses, només trobarem un pitó i un parabolt.
Ll 6. Sortim a l'esquerra a buscar la canal, pugem per terreny amb herba i terra per accedir de nou al díedre-xemeneia. Pugem amb oposició fins a una savina, sortim a la dreta fins a un altre savina. Seguim per plaques ajagudes amb herba fins a una gran feixa, fem la R6 en un arbre.
Si seguim la feixa cap a l'esquerra podríem sortir. És millor fer un llarg més per superar el darrer ressalt de roca que ens porta al cim.
Per: Joan Carles Mompel Serrano i Joan Asín


al primer llarg i l'atlètica entrada a la R1

inici del segon llarg, on està en J.C. hi ha la R1 de la S.Q.

entrant al díedre segon llarg

a la còmoda segona R fem una parada per a beure i menjar unes barretes

tercer llarg

arribant a la R5 després de superar la magnífica placa Vilanovina

estètic passatge amb oposició al sisè llarg

FOTOCIM

la Roca dels Arcs, l'aventura continua

17 comentaris:

paca ha dit...

segueixo pensant que:

1:es de les millors vies de roca d`arcs
2: el segon llarg encara s`ha de "reequipar"(fora parabolts de més)
3:no sabia que era teva,FELICITATS jOAN!
4:espero que no es masifiqui...

Joan Baraldes ha dit...

Bona feina Joan !

Segur que ara la via sortira de l'oblid i, si molta gent la repeteix, serà senyal que la via agrada i que es valora la vostra feina.
Queda apuntada a la llista de pendents.
Salut i a escalar

Lo Gall ha dit...

Eii!! Joan. Sembla que ens esta agafant la vena nostalgica i recuperem tot alló que un dia varem deixar a les parets i es va fer vell, com nosaltres. Me'n alegro molt per tu i molt mes per mi, per que aquesta no la he feta i ara ja me pica lo cul per anar-hi. Enhora bona.
LO SERGI

joan asin ha dit...

Paca gràcies, no crec que és massifiqui.Però li hem donat una mica de dicnitat.
Joan B , Sergi la via segueix amb essència d'aventura.

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona pel reequipament! Com em comentaves anirem primer a la Plastelina que ja veig que la Montse se les porta.

Unknown ha dit...

Ey, si esteu igual, no heu canviat gens.....be a lo millor les ulleres.
;-) ;-).
Salut i enhorabona JOANSSS.....
JOAN I JOAN

joan asin ha dit...

Jaume si primer fes un tastet a la Patelina.
Unknown, home igual, igual si més no encara hi estem, je,je.

Manel&Ita ha dit...

Joan felicitats, no sabia que era primera teva. Tinc un molt bon record de quan la vaig fer, recordo uns passos difícils d,una tirada i que t'ho havies d'equipar de valent. Em va agradar pel terreny d'aventura. Millor que segueixi així.

Bona feina!!!

llembresku ha dit...

Ei companys!!!!
Molt bona feina!!! Ara ja no tenim excusa!! La posem al capdemunt de la llista!!! Molts records Joan!!!!

Joan Carles ha dit...

Hola Joan,
Només agrair-te el que comptessis amb mi per ajudar-te a reequipar-la.
Dóna gust veure la quantitat de bons amics que tens en el blogger, això il·lusiona.
Ànim i bona feina
Joan Carles

joan asin ha dit...

Manel,gràcies, la via va buscant el passatge més lògic jugant a dreta i esquerra del díedre on cal navegar.
Albert ja estàs trigant,je,je.
Joan Carles gràcies a tu, ens ho vam passar molt bé recordant "que bons erem" je,je, sobre tot tu. Vam obrir unes quantes vies plegats barallant-se qui feia el llarg següent recordes?.

Lo Gall ha dit...

Recordo tota la polèmica que es va formar quant uns companys varen obrir la SOMNIS DE QUINFER (Joaquin Fernandez) per la trepitjada, però crec que les dos vies entren perfectament en la paret..No pretenc reactivar la polèmica ni molt menys
La via li van dedicar a un molt bon escalador i persona local que ens va deixar un dia desprès de anar a trepar, en accident de transit baixant de Vilanova.
Les dos vies son guapíssimes al menys per mi. La Somnis fa poc la he tornat a fer però com diu lo SERGI que La Montse Pueyo no la fet mirarem de tornar-la a fer amb vell a canvi de unes birretes.
Lo nik.

joan asin ha dit...

Niko,no entrarem en polèmica que ja comença a cansar aquestes coses. Però només confirmar que trepitja en dos llocs el segon llarg i sobre tot la placa que porta a la R2, on hi ha un vell burí feiem la R2 nostra, ara aprofitem la R2 de la Somni de Quinfer. Salut.

edunz ha dit...

hola Joan! la vam escalar l'altre dia, passatges ben macos tot i que la línia no pot donar-li més continuïtat.. sobretot al final. Deu ni do com hi anaveu! .. nosaltres no li haguéssim afegit res, xo bé, al gust dels oberturistes que per això vau fer la línia.
Avui parlava amb un company ocellaire que hi enten i li ensenyava la foto frontal de la paret i on es troba el niu de la restricció de la tierra de nadie.. ell em comentava que fora recomanable no escalar tampoc la montse pueyo durant aquest temps. Bé, aquí queda dit!

edunz ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
joan asin ha dit...

Ei Edu, això del niu nosaltres no el vam veure (anàvem per feina), l'Antoni que la va fer dissabte passat m'ho va comentar ahir, bé amb el teu comentari queda dit i seria recomanable tenir-ho en compte. S'ha afegit poca cosa, abans era necessari algun pitó i ara és pot fer amb friends.

joan ha dit...

felicitats, dilluns i anem i llegint els blogs ja en tenim unes ganes de pebrots !!!

salut !