diumenge, 22 de maig del 2016

PARET DE BONES, RALLA D'AS TIÑAS, Via SENDERO LÍMITE

 
18/05/16. Avui posem rumb cap a “Huesca”, per passar-hi quatre dies escalant. Com a primera parada ens arribem fins el poble d’Arguis on volem tastar la paret de Bones de “arenisca”. El Remi ja ha escalat la via Blue Velvet i avui aniran el Juan Carlos i el Josep, nosaltres anirem a la clàssica Sendero Límite.
Des de “Huesca” agafem la carretera cap el port de Monrepós, abans d’arribar-hi trobarem la sortida d’Arguis. Seguim la carretera fins a un abocador (a l’esquerra) aparquem al davant on ja veiem la paret, força amunt. La vista no és gens bona, igual què Narieda sud podríem dir, però estem intrigats per escalar en aquesta paret de “arenisca”. 
De l’aparcament agafarem un camí fitat, molt treballat, què ens porta fins el peu de la paret, amb ¾-1 hora depenent del ritme.

Un cop trobat l’inici de via la pedra decideix i em toca començar. La via està totalment equipada amb parabolts i ponts de roca, només haurem de seguir-los. L’escalada és bàsicament d’adherència, però també trobarem passatges atlètics. La textura és curiosa si més no, a mica en mica què anem pujant ens adaptem a aquest rocam curiós.
Els tres primers llargs son bàsicament en adherència. El quart té un començament atlètic on cal buscar la posició, després seguim amb la tònica de placa. El cinquè és l’estrella d’adherència, molt bo. El sisè comença amb un passatge descarat d’Ae i després sortim en flanqueig cap a l’esquerra força espectacular, al final del flanqueig seguim per un díedre desplomat, reunió a sota d’un gran sostre. El setè llarg flanqueja tot  el sostre cap a l’esquerra fins un díedre per on pugem fins a la R. El darrer llarg és un ressalt amb 2-3 passos d’Ae/A0 i després d’uns passatges arribem al cim. El descens l’hem fet, primer caminant fins a la R7, d’aquí un ràpel de 55m fins a la R4 on fem un altre ràpel de 50/55m i baixem caminant per una canal fins a peu de via, també podem fer quatre ràpels.

DADES
Primera ascensió: 10/2013
Per: Luis Royo, Carlos Roy, Julio Benedé
Equiapament: Totalment equipada amb parabolts i ponts de roca
Material: 14 cintes exprés, estrep opcional.
Dificultat: V+ amb tres passos d’Ae.

Quan hem arribat al cim ens hem retrobat amb els companys i hem baixat plegats per la via “Sendero Límite”, just en aquest moment ens ha caigut un bon xàfec, després ha parat però ens havíem mullat. Un cop al cotxe marxem cap a Riglos, propera parada.
Per: Remi Brescó i Joan Asín
Via: Blue Velvet, Josep Santasusana i Juan Carlos Sánchez.


primer llarg
adherència al segon llarg

arribant a la R3
passatge atlètic a l'inici del quart llarg V+
super placa d'adherència al cinquè llarg


flanqueig al sisè llarg podem  amb el peu o les mans per la fissura

passatge atlètic al final de flanqueig
el Remi a la R6 i el flanqueig del setè llarg
arribant a la R7
curt ressalt del vuitè llarg
el Josep i el Juan Carlos arribant al cim
FOTOCIM , abans de mullar-se 

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Renoi quina via més curiosa ! me l'apunto que sembla molt divertida, i sí que recorda Narieda sí.
A disfrutar a Riglos, però vigileu amb l'aigua !! ja he vist el video que has penjat.

joan asin ha dit...

Jaume una zona curiosa, equipada per no patir, molt recomanable. Vam anar la setmana passada, je,je