28/05/18. Tornem a les prediccions meteorològiques incertes, davant dels dubtes ens refugiem al Pic del Martell. Les tempestes van rondant, però sembla què aguantarà. Anem a la via Excàlibur. Quan arribem surt el sol. Un cop a peu de via el Raimir s’anima a començar. Aquest primer llarg és molt atlètic i cal dosificar-se, per no quedar-se sense braços, el Raimir se´l treballa i se’n surt. Al segon llarg ens envolta la boira, no tenim clar si acabarà plovent però seguim, aquest llarg té dues part una primera més tranquil·la i una darrera de placa més exigent amb una entrada en bavaresa a la R2. Seguim envaïts per la boira?...el tercer llarg és variant, placa, esperonet (V+) i final amb bavaresa. El darrer llarg de tràmit anem a la dreta a buscar un esperó i seguim per la placa a l’esquerra fins a trobar la R4. Seguim envoltats per la boira, grimpem fins l’aresta i retornem, quan estem al cotxe veiem què només era boira i què a la platja toca el sol.
El Pic del Martell tot i el seu poc recorregut de les vies rondant els 100m més o menys, en deixen escalades atlètiques amb bons passatges, sovint curtes però intenses.
Per: Raimir Aparisi, Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| primer llarg |
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| a la R3 |
 |
| tercer llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| FOTOCIM |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada