13/02/19. Avui hem fet una excursió-escalada. Aquesta
és una via modesta en un racó remot però amb ambient, arribar-hi ja és tot un
repte, nosaltres hem trigat dues hores des de Sant Joan, sense gaires marrades
però si amb dubtes. Ara ja ho tenim clar. Hem d’anar pel camí de Sant Jeroni
des de l’estació superior de Sant Joan o des del Monestir per les escales dels pobres. Un cop passada l’Albarda
trobarem un camí a la dreta senyalitzat (camí dels Francesos) el seguim i en seguida
hi ha una sinuosa bifurcació, hem d’agafar el camí de la dreta (més fresat).
Seguim fins el coll amb l’Albarda i baixem direcció la Vinya Nova, abans d’arribar
a l’alçada del Camell de Sant Jeroni, haurem d’anar a l’esquerra, seguint
corriols i intuïció primer per un bosc fins arribar a un esperó rocós,
nosaltres hem baixat direcció oest fins a un coll i després hem anat a l’esquerra
fins arribar a l’alçada de l’esperó, pugem per la canal fins a peu de via, una
petita fletxa picada (Marca Masó) ens indica el peu de via. Déu n’hi do l’excursió.
Estem en un entorn tranquil i solitari, avui amb un agradable sol.
DADES
Primera ascensió: 2012
Per: Òscar i Albert Masó .
Equipament: Via equipada amb parabolts i espits.
Material: 10 cintes exprés, semàfor aliens, un estrep opcional, bagues
per savines.
Difultat: V+/Ae. Obligat V/Ae
Roca: Conglomerat.
Orientació: Sud.
Descens: Un cop a la R3 seguim grimpant fins el cim, seguim la carena
direcció est i baixem al coll o retrobem el camí dels Francesos.
Primer llarg, segueix un marcat esperó fins el peu d’un díedre, R1 en
una Alzina.
Segon llarg, com de costum en les vies dels germans Masó haurem de pujar
a l’alzina per agafar la primera
expansió, fem un pas d’Ae i seguim al gust un tram bastant equipat per placa
vertical, un cop superat el primer tram la placa va perdent verticalitat fins
arribar a la R2.
Tercer llarg, seguim l’esperó i anem a l’esquerra a buscar un altre
esperó, el seguim fins a trobar la R3.
En resum una via original amb una bona excursió en un agradable entorn o
l’escalada és l’excusa per a pujar a l’Albarda, què curiosament no hi havíem
pujat ni el Josep i jo.
Per: Josep Solé, Joan Asín.
 |
| peu de via |
 |
| primer llarg |
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| CIM |
2 comentaris:
Bona proposta! No és més ràpid aproximar pel Clot de Sajolida?
Una via curiosa, en una raconada ben allunyada! Enhorabona als dos!
Publica un comentari a l'entrada