dijous, 4 de juliol de 2019

MONTSERRAT. LA BOLETA DEL PORTELL ESTRET. Via RAMÓN NOYA FORTUNY.

3/06/19. Molta calor i més, aviem pensat en anar al Pedraforca però ves per on donen pluges al Pirineu i Pre-Pirineu, a darrera hora condeix el pànic i acabem per canviar-ho per Montserrat. El pla no estava clar, però tot esmorzant la Isabel proposa anar a la via Ramón Noya Fortuny. Aquesta via li tenia ganes però cada cop què la proposava el company/s de torn la denegaven, però ves per on avui i fem cap.

Som cinc i farem dues cordades els Josep’s (Coll i Estruch) aniran primer i els seguirem amb la Isabel i l’Antonio, què anirem més lents i sempre ens podran deixat algun pas llarg equipat (gràcies companys). Aquesta via està oberta a cop d’expansió, els espits i els pitons ja estan oxidants però aguanten. La via va ser oberta per un munt de gent i és nota què no és homogènia trobarem trams amb els espits més a prop i altres amb passos més llargs. El primer llarg és molt llarg (45m) ens faran falta 30 o alguna més de cintes exprés, sempre podem recuperar alguna. Una heura tapa el primer tram i haurem de cercar les expansions pel mig de l’heura (curiós si més no). El tercer llarg és el més obligat haurem d’anar fent alguna sortida , l’inici hi ha un passatge molt llarg on ens les haurem de tibar de valent o fer-hi algun invent o ajut.
La via té una orientació oest i nord el darrer llarg, així què al matí estarem a l’ombra. Estem a la vessant nord de Montserrat, tot i què sobre el paper és una via còmoda té el seu “curro” no és pot menysprear, en aquesta vessant cap via regala res.

Per: Primera cordada Josep Estruch, Josep Coll, segona cordada Isabel Notivoli, Antonio Gómez, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 20/10/1996. 
Per: J.Massana, X.Cols, J.Hernández, J.Baques, j. Farré, J.M.Puig, E.Poblet, F.García, R.Carrasco.
Equipament: Totalment equipada amb espits i 3 claus (oxidats)
Material: 30 cintes exprés o alguna més pel primer llarg (podem reciclar alguna), 1o2 estreps.
Dificultat: Obligada V+/Ae per deixar-ho en V haurem de portar algun allargo.
Roca: Conglomerat.
Orientació: Oest, darrer llarg nord.

Aproximació: De  Can Maçana agafem el camí al coll de Guirló i seguim el GR passem per la Cadireta d’Agulles el deixem per seguir el trencall a la dreta, pugem i poc després agafem un altre trencall a la dreta què puja al coll d’agulles. Passem pel peu de la via, clariana i espits visibles.

Descens: En ràpel de 25m al coll, millor fer-ho de la Instal·lació més vella una mica més a baix. Baixem per una canal fins el d’Agulles on podem baixar pel camí de l’aproximació o pel refugi Vicenç Barbé , Portelles i Coll de Guirló.

Primer llarg, pugem uns metres per un ressalt i agafem la línia d’espits en tendència a la dreta fins a un díedre on trobem 3 claus i seguim verticalment fins a l’alçada de la reunió on entrem en flanqueig a l’esquerra.

Segon llarg, segueix la mateixa tònica anant a caçar l’espit de torn.

Tercer llarg, escalada combinada alternant sortides en lliure i Ae, entre el segon i tercer espit hi ha un pas molt llarg on cal tibar o fer algun “invent”.

Quart llarg, sortim en lliure i agafem un altre línia de espit què ens deixa sota bola final.

Cinquè llarg, seguim directament a cop d’espit fins el cim. Llarg curt 15m.


el Josep Estruch buscant els espit per l'heura















FOTOCIM

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Bona aquesta, aquí el dit s'haurà "graduat" Joan ! veig que el sol us va atrapar a les tirades finals.

joan asin ha dit...

Pràcticament no ens va tocar el sol, Jaume