Línies invisibles què cerquen el camí cap el cim, enllaçant plaques, díedres, desploms....però què un cop a la paret, aquesta, et va portant pel bon camí, què cal digerir poc a poc. Avui hem tingut sort i el terreny admet més friends i pitons del què semblava. Un projecte què haurà d'esperar la pots-restriccions......continuarà.
1 comentari:
Ànims Joan i Remi, a veure quan podeu acabar la línia i nosaltres la podem tastar. Gràcies per anar posant-nos deures.
Publica un comentari a l'entrada