Sant Llorenç de Munt, paret de la Falconera, via TIM

21/07/10 dimecres. Aquesta tarda ens arribem amb l'Antoni a Sant Llorenç, amb la intenció de fer una via a la Paret de la Falconera. L'opció A és fer la Rapsòdia in Blues, però el primer llarg ha pogut amb l'Antoni i canviem a la TIM com a pla B.

És la via més assequible d'aquesta vessant, dos llargs de xemeneia d'una dificultat de IV/IV+ donen pas al tercer llarg amb un pas tècnic de sortida (V/V+), per anar a buscar la placa de la dreta que seguim per terreny més fàcil fins a l'aresta. Una grimpada per roca discreta ens deixa al cim.

Sant Llorenç és un lloc que conec poc i els cops que hi anat m'ha agradat força, a veure si m'animo i el treballo una mica.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

primer llarg

segon llarg

la sortida del tercer llarg

hi tornarem

Excursió als estanys de la vall de Campcardós

18/07/10 diumenge. Ahir el dia va acabar amb un bon sopar i ens vam aplegar una bona colla.
Tot fent plans per l'endemà la cosa va quedar en fer una excursió per la vall de Campcardós.
Cal anar al poble de Porta d'on surt una pista a mà esquerra, passant per un túnel estret, sota la via del tren. Seguim la pista i enseguida trobem un aparcament on deixem els cotxes.

Seguim la pista que va de dreta a esquerra a buscar la vall d'on la segueix sense pèrdua. La pista és va convertint de mica en mica en camí.

Al cap duna bona estona trobem un refugi forestal, esta força bé dues lliteres i una taula. Fem una parada per a recuperar forces i seguim una mica més fins els llacs.

parada al refugi

seguint la vall

arribant als llacs

Ens fem la foto de grup i retornem pel mateix camí.

ARIÈGE, ROC BLANC 2542m

17/07/10 dissabte. L'Ariège és un racó força interessant del Pirineu, avui la intenció és anar a fer-hi un cim. A partir del llac de Matamala (D16,Les Angles) entrem amb en un mar de boira i que ens acompanyarà bona part del dia. Hem d'arribar fins el bonic poble de Querigu i tot seguit trobem el poble de Le Mas a la sortida trobem a mà esquerra una pista asfaltada que ens du al Refugi forestal de Laurenti, on deixem el cotxe.

El dia segueix emboirat decidim pujar fins el llac de Laurenti i després ja veurem. El camí esta força ben traçat amb trams de pedra. Arribem al llac tapat per la boira, però que té el seu encant. Flanquegem el llac per la dreta i enfilem la vall.

Un cop passat el llac el dia és va obrint de mica en mica fins a quedat un dia radiant. Davant nostre sobre un cercle de parets i cims. El camí esta molt ben marcat, va guanyant alçada per la banda dreta de la vall.

L'anem guim fins el coll de Laurenti passant alguna congeste de neu. El coll és estret i ens regala una magnífica vista de l'altre vessant amb un mar de núvols i la dent l'Orlu traient el coll per sobre.

Del coll seguim el camí ara més escarpat fins el cim del Roc Blanc de 2542m. El cim és molt estret amb unes vistes impressionants. Cim molt agradable de fer amb unes 2:30,3:00h de pujada. El retorn el fem pel mateix camí de pujada.

Montse,Ramón,Pep i Joan

Pic del Martell, via B.B.C.

14/07/10 dimecres. Com molts dimecres he quedat amb l'Antoni però avui el dia s'ha complicat i al final el passo a recollir a les 5 de la tarda. Com hi ha poc temps ens arribem fins al Pic del martell que sempre és un bon recurs. Informació de ressenyes.

Aquí toca repetir, al final anem a la BBC (Bombers Barna Climb), aquesta via comença a l'esquerra de la gran cova que trobem poc després de passar el coll a mà esquerra. Aquesta via la vaig obrir l'any 85, la primera part la va reequipar en Francesc Comulada amb químics, quedant una via esportiva, el primers 20m on és concentrem la màxima dificultat, però continua pel qui vulgui seguir, en plan més clàssic.

El primer llarg comença per una placa fina amb poca presa, per arribar a una zona més vertical i atlètica, amb forats i bústies que ens porten a l'esquerra per superar un desplom i entrar a un díedre, que el superem per una placa de la dreta. Sobre trobem un mosquetó per despenjar-se, seguim per unes grades fins una placa vertical, superada aquesta es munta reunió en un pont de roca o en un buril que hi ha a la dreta. 40m V+,A0 o (6a+).

al primer llarg

Flanquegem a l'esquerra, entre herbes per arribar un altre cop a la paret on és veu un pont de roca i un buril a la placa. El segon llarg supera un tram vertical amb bona presa, anem a buscar un díedre que seguim, un relleu dona pas a la segona del part del díedre amb passos més obligats V+ (A0), superat aquest tram seguim en lleugera tendència a la dreta fins trobar la R dos burils.40m. Un curt ressalt ens deixa al cim. Els ponts de roca son de fa 25 anys diríem que ja estan solidificats, s'hauran de canviar. La via esta pràcticament equipada, cal portar algun friend mitja i bagues pels ponts de roca.

Ens hem entretingut i ja no tenim temps per fer res més així que plaguem els trastos i marxem.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

al segon llarg

Agulla dels Espeleòlegs, via Desideratum

10/07/10 dissabte. Aquesta via ja fa temps que tenia ganes d'anar-hi, en Jesús i en Monsió la van fer l'any passat però és van despistar al darrer llarg i van sortir per la canal. Ens trobem a Collbató amb en Jaume i en Monsió, durant l'esmorzar surten diferents propostes com sempre, però en Monsió al final accedeix a repetir la via amb l'alicient de pujar a l'agulla dels espeleòlegs.

L'aproximació és la mateixa que per anar a la clàssica Cerdà-Riera de la Bandareta, un cop a peu de via flanquegem a l'esquerra fins trobar una corda fixe i una mica abans una filera de parabolts.

ressenya d'Armand Ballart publicada al VERTEX i que és pot trobar al Balco de la lluna

Nosaltres comencem per la filera de parabolts tot fem A0, fins que és pot sortir en lliure i anar a l'esquerra, entre arbres i matolls, fins trobar dos espits on és munta la R1 20m. És tracte d'un curt ressalt, també és pot pujar per la corda fixe.

El segon llarg, comença per una placa amb roca made in Cara Nord, és a dir a controlar una mica, les assegurances allarguen i cal anar navegant, tot i que marca V a la ressenya cal afegir un +, al nostre criteri clar. Després un tram més ajagut per anar a buscar l'esperó de la dreta un altre ressalt vertical, per sortir a una zona més fàcil però amb roca delicada, fins a la R2,45m. En Jaume s'ho a treballat de valent.

El tercer llarg segueix per l'esperó , un primers metres verticals amb presa petita, V+ i després va baixant progressivament la dificultat, V i IV, fins a R3, 33m.

El quart llarg és de transició, flanqueig a l'esquerra per entrar a una canal fins a superar un ressalt on trobem dos espits R4, 17m.

El cinquè llarg, segueix per una xemeneia que és va tancant, V. Superat el tros d'encastament anem a buscar l'esperó per on seguim en Ae, és poden fer sortides en lliure al gust. El darrer pas un pel desplomat amb bones preses de mans però sense peus, em fa dubtar fins que al final surt. R5 al cim 50m.

Via amb roca tipus cara nord, equipada amb espits, portar 12 cintes exprés, més exigent i entretinguda del que sembla a primera vista. Recomanable per si és busquen nous racons, itinerari molt aconseguit.

Per Ramón Prades, Jaume Galban i Joan Asín

en Jaume al primer llarg

la placa del segon llarg

en Ramón al tercer llarg

a la xemeneia del cinquè llarg

fotos des de la cutreclub, colla xapoutot

al cim

i després no hi podiem faltar

VISCA CATALUNYA LLIURE

Intent a la via Jacint Aguilar de l'elefantet

8/07/10 dijous. Aquesta tarda en plena canícula i amb una mica mandra anem amb l'Antoni a l'elefantet. Hi ha una via que m'ha cridat l'atenció la Jacint Aguilar, sembla prou interessant. L'entrada la fem per la placa de la colorantes permitidos fins el bosquet penjat i d'allà un flanqueig a l'esquerra ens durà al començament de la via Jacint Aguilar.

Els dos primers llargs de la Colorantes Permitidos, son força mantinguts en el cinquè grau amb passatges de V+, la presa és petita i cal anar buscant-la, ajudats per les assegurances que allarguen una mica i li donen ambient, no val a vadar.

primer llarg

a la placa del segon llarg

flanquegem a l'esquerra i comencem l'artificial, equipat amb espits, de cop una baga falcada amb un plom, una mica d'atenció i un altre espit. El pas següent allarga però hi ha un altre plom hem penjo i...... cap a baix és trenca el cable. Tornem-hi, pujo a últims de l'estrep i xapo, a l'entrada a la reunió cal sortir en lliure, ho intento però no ho veig clar un ganxo i tampoc. Total ,ratllada i cap a baix. Hem despenjo i anem a buscar un ràpel que amb 60m ens deixa a baix.

Això et pot passar quan et fiques a una via sense gaire informació, per celebrar-ho anem a fer una birra a Monistrol.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

de retirada

GORRA FRÍGIA, via ÒPERA PRIMA

3/07/10 dissabte. A darrera hora d'ahir m'apunto amb en Monsió i l'Armando que va amb la filla i el seu company a GORROS. Des de Monistrol m'entres els esperó tinc la millor imatge de Montserrat sobre mateix amb una llum radiant, tot un espectacle.

De camí cap el funicular ens anem trobant un bon grup d'escaladors i entre ells la colla de veterans de ca l'Anna, fem petar la xerrada tot parlant de vies, carai si algú ens escolta quin far de piular. Gorros a l'estiu és ideal d'anar-hi a la tarda però avui això sembla que no importi tot el sol que és preveu, s'haurà de demanar tanda déu n'hi do la gentada. L'Armando i família van a la via del Carles però esta ocupada, al final canvien a la via de l'Adrià. En Monsió i jo anem a l'Òpera Prima.

info ressenya escalatroncs

Comença en Monsio, la via amb roca made in Gorros és a dir excel.lent, esta ben equipada amb parabolts, el primer llarg per escalfar amb una dificultat de IV, IV+. El segon amb un començament vertical de V i després anar fent. El tercer apreta més un passatge desplomat de V+ o A0 al gust, segueix amb una dificultat de V. El quart té un tram força mantingut i desplomat 6a o V+,A0 que ha estat el cas. el darrer també te uns primers passos de V+ o A0 i després s'ajeu fins al ressalt final que sortim per la via del Carles V.

A la darrera tirada coincidim amb l'Armando i ens esperem al cim per fer la foto obligatòria.

Per Ramon Prades i Joan Asín

en Ramon al primer llarg

entrant a la R2

al tercer llarg després de passar el tram desplomat

a la sortida del desplom del quart llarg

en Ramon negociant el tram desplomat del darrer llarg

l'Armando i família a la darrera reunió

la colla al cim

una cordada a la Ignasi Jorba de la Magdalena Sup