MONTSERRAT, ROCA DEL TAMBOR GRAN, EL GERRO

 7/02/12. Aquesta tarda tornem a la zona dels Paller,  amb intenció de fer alguna de les agulles que hi ha a zona. El dia és molt bo però la temperatura és baixa i amanida amb un punt de vent, una bona combinació per no quedar-se aturat.

Hem fet dues vies, primer l'aresta Brucs de la Roca del Tambor Gran, amb una dificultat de IV+ mantingut, ben assegurada amb parabolts de 8, algun de 10, un pitó, col·locats amb una certa distància que li donen el punt. Del cim baixem caminant fins El Gerro on fem la via Àfrica, aquesta via és pot fer en dos llargs, nosaltres l'hem fet en un. La via comença per una placa fina amb uns passos de V+, després la dificultat va baixant, passem per la R (opcional) i encarar un altre ressalt amb un passatge atlètic de V+. La baixada la fem amb un ràpel. Un cop a terra el vent ens aconsella deixar-ho aquí. Dues vies molt recomanables que ens han deixat bon regust.

Informació a la nochedelloro

Per Antoni Gómez i Joan  Asín

a l'aresta Brucs de la Roca del Tambor Gran

al cim

a la fina placa d'entrada de la via Africa del Gerro

la tarda encara és curta i no dona per gaire cosa

MONTSERRAT, MIRANDA DEL PRÍNCEP, via BLAVA (NUBIOLA-PICAZO+DORI)

4/02/12. Amb unes previsions de fred rigorós ens arribem amb l'Antoni a Montserrat, abans però parada per esmorzar a Collbató. Al Bar Muntanya estem amb família, però mica en mica van arribant coneguts, Jaume i Toni, Jordi i un company, en Mingo per fi podem coincidir i deixar de ser només conegut virtuals, Joan Pere, Pere Joan ......etc,etc. Deu n´hi do, tots però amb la mateixa pregunta on aneu???. La temperatura que fa a fora no ajuda a decidir-nos, però mica en mica van sortint propostes.... Per la nostra part avui pot ser un bon dia per a una d'aquelles vies que resta pendent  que mai trobes el moment d'anar-hi, al final però ens decidim i anem cap a la Miranda del Príncep a la via Blava....

 Tota l'aproximació hem estat acompanyats per un mantell de neu i un fred intens, el dia però és esplèndid. La via està ben equipada que va cercant  l'itinerari més lògic per les plaques ajagudes, amanides amb curts ressalts  verticals on trobarem bones preses. El fred ha estat intens sobre tot quan ha bufat el vent als darrers llargs. Una via de dificultat mitja-baixa, complementada amb una aproximació i baixada que ens deixaran bon regust.

freda aproximació 

Miranda del Príncep

RESSENYA
La via és una combinació de la via J. Nubiolas- A.G.Picazo i la Dori
Equipament: Espits i parabolts.
Material: 6 cintes exprés.
Dificultat. V
Informació: col·leccionista de vies, escalatroncs, 
Per Antoni Gómez i Joan Asín

primer llarg

inici del segon llarg amb restes de neu a les agulles

excursió per les plaques al tercer llarg

ressalt vertical al quart llarg

primers metres del cinquè llarg V

darrer llarg

FOTO NEU

diumenge però calçotada

EXCURSIÓ A LA SERRA DE LLABERIA

28/01/12. Avui toca excursió mensual del CE Àliga, pel Baix Camp/Ribera de l'Ebre, a la Serra de Llaberia. A l'aparcament que hi ha al mig del Poble de Colldejou, en trobem una bona colla (31), la temperatura i el dia no acompanyen, fa força fred i el cel està ennuvolat. 

 Quan s'ha donat el tret de sortida, s'ha agafat un ritme bastant alt (el fred ajuda), que no hem deixat en tota l'excursió.

Hem seguit l'itinerari de la fitxa de l'excursió que és pot trobar a les Ressenyes de la FEEC. amb una petita variant. Una excursió amb cercle molt variada i amb bones vistes, des de la carena podem veure el mar. Recomanable.

Fitxa excursió Serra Llaberia VERTEX, FEEC

RESSENYA:
Accés: De la l'AP-7/A7 o N340 s'ha de sortir en direcció Montroig del Camp i d'aquí a Colldejou.

ITINERARI.

Sortim des de la plaça del Poble en direcció Oest a buscar el GR7, passem per una hípica,que seguim fins el coll de Guix per una pista. Del coll la pista baixa, passant per la Font de l'Abellar, fins a trobar un camí que surt a l'esquerra ,indicador serra Llaberia. Pugem per un camí fressat fins a la carena (portell de Llaberia) pel mig del bosc. Seguim per la carena sense camí, trobarem alguna fita perduda, passem per la roca foradada des d'on trobem senyals blaus fins el cim de  la Miranda 919m. Al cim hi ha una edificació amb un rada. Del cim baixem per la pista (direcció Sud) fins el collet de Colivassos, indicadors, seguim un corriol direcció Est (Mont Redon). El camí  ens porta fins el Cavall Berta (opció de pujar-hi). Flanquegem  cap a la dreta per sota del Cavall Bernat, fins la carena, per on baixem directament fins a trobar un camí transversal que agafarem cap a l'esquerra a buscar el barranc del Bullidor, que ens porta de nou a Colldejou. Tot el camí està molt ben senyalitzat.

Informació: Plànol Serra de Llaberia, Editorial Piolet.

Col·lectiva Centre Excursionista Àliga.

la plaça de Colldejou, punt de sortida

GR-7 seguint la pista

deixem la pista principal i agafem el corriol

pujant per bosc

Portell de Llaberia

per la carena sense camí

la foradada

per la carena

Miranda de Llaberia 919m

Collet dels  Colivassos

direcció al Cavall Bernat

Cavall Bernat

el camí flanqueja el Cavall Bernat

flanqueig a buscar la carena

parada i Fonda al barranc del Bullidor

Serra de Llaberia

ARESTA BRUCS, AGULLA DELS CARTUTXOS + EL TIMBALER DEL BRUC

25/01/12. Aquesta tarda ens arribem a tastar l'essència  de les arestes Brucs. Hem escollit la del Timbaler del Bruc entrant per l'agulla dels Cartutxos, quedant així  més llarga i complerta.

Els Pallers

No tenim cap informació de les vies tret de la que hi ha a la  guia d'agulles (J.M. Dalmau). A la via trobarem un equipament variat, parabolts, espits i buríns, amanit amb roca de totes les qualitats, de bona a delicada (trams més fàcils) on haurem de fer dues desgrimpades delicades. La via resulta entretinguda, amb algun tram on tindrem que tibar en un terreny d'aventura. 

ressenya

RESSENYA

Primera ascensió: sense dades

Equipament: Parabolts, espits, burins.

Material: 6/8 cintes exprés, algun friend mitja i/o micros.

1erLl. Per l'aresta Brucs de l'agulla dels Cartutxos, pugem per l'aresta fins al primer ressalt vertical que el superem directament fins un desplom on trobem el pas clau, el superem  per l'esquerra  directament a la vertical d'una instal·lació per a despenjar-se, seguim ara amb roca delicada fins el cim. Desgrimpem fins el coll on muntem la R2. 25m, 5 parabolts. IV, V,V+,IV

2ºLl. Seguim directament per l'aresta, trobem una agulla, desgrimpem fins a un altre coll on trobem la R2, trobem algun tram de roca delicada. R2, 40m, 3 espits. III.

3erLl. Una placa vertical i mantinguda ben equipada,  amb burins rovellats i un espit, que va perden verticalitat a mida que pugem fins a sota el cap del Timbaler. Anem a buscar un marcat díedre a l'esquerra (roca delicada), per on pugem (és pot posar un friend mitja) per sortir a la dreta a buscar la placa que ens porta al cim. R3, 40m, 1 espit, 4 burins. V mantingut, III+.

Informació: Guia d'Agulles, Joan Miquel Dalmau.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

a l'aresta Brucs de l'agulla dels Cartutxos

per l'aresta

a la vertical i mantinguda placa del tercer llarg

al cim

Cim 

ANY NOU, NOU PROJECTE

22/01/12. Tornem-hi, per fi hem pogut quedar amb en Manel. Esmorzem amb unes fotos on és dibuixen diverses possibilitat, hi ha una però que sembla més factible????. Quan arribem al lloc on deixem el cotxe, evidentment a l'ombra i acompanyats del fred,  preparem el material que no és poc. Carregats amb dues bones motxilles ens arribem fins a la paret, amb forta pujada que ens fa bufà...El sol escalfa i la temperatura va pujant fins a deixar una dia d'avançada primavera, ara ens sobra tota la roba d'abric que portem.

A peu de via res a veure amb les fotos, ens fa repassar una i un altre vegada la possible entrada......Al final ens decidim i comença el festival, fissures, plaques, díedres...enllaçat amb una nevegació intiütiva del terreny ens ha portat  fins a la R2 on ho hem deixat per avui. Se'ns ha fet tard i hem de plegar. Els trams de placa els hem trobat força compactes i amb poques possibilitat d'autoprotegir.....L'aventura continuarà.

Per Manel Díaz i Joan Asín

una paret ,un projecte que comença a prendre realitat

terreny per a la descoberta

Els operaris

CODOLOSA, via INDIGNATS, retocada

19/01/12. Aquesta tarda he quedat amb en Pere Joan, tot i que fa més de trenta  anys que ens coneixem i coincidim per la muntanya,  mai havíem escalat plegats, un deute pendent fins avui. La mini tarda no dona per a molt, en Pere Joan té feina a fer encara a la Codolosa, així que aprofitant l'ocasió i escoltant alguna recomanació...ens arribem a la Via DELS INDIGNATS, per a modificar l'ubicació de la R2. Ara queden 3 llargs millors repartits.

Per Pere Joan Bosch i Joan Asín

ressenya modificada

al primer llarg

entrant a la nova R2

tercer llarg

muntant la R3

FOTO.....................CIM